Pàgines

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Clariaudiencias

Fa uns anys (cinc) vaig trobat un llibre menut (6 €) sobre el so i la música i com escoltem tot plegat. Escrit per Victor Nubla, són les reflexions sorgides en una trobada d'artistes sonors prop de Lisboa.

Com que els llibres d'aquesta mida es deixen portar fàcilment, de tant en tant el fullejava i m'enduia alguna idea per mastegar-la. Avui he descobert tot el text de Clariaudiencias (i deu fer anys que hi és...) a la web del seu autor. Allà hi és tot i una mica més.
(del COROLARIO A CLARIAUDIENCIAS)

5. Si hacemos el esfuerzo de acercarnos a la percepción emocional de la música, la forma aparentemente espontánea en que escuchamos la música, no podemos dejar de constatar ciertos fenómenos particularmente chocantes. Por ejemplo, cuando escuchamos por primera vez una música, podemos predecir muchas veces qué va a ser lo siguiente que aparecerá. Sin duda, en las músicas populares, ese trayecto está anunciado de una forma nada oculta. Cuando la música incrementa su complicación, su "extrañeza", sólo nos permite comprenderla en presente. Es decir, la música es un medio para averiguar el futuro. "Su " futuro, por supuesto. La música crea mapas del tiempo que podemos "interpretar" y, por lo tanto, abarcar,independientemente del punto en que nos encontremos.

6. Es como si viajásemos por primera vez por una carretera y pudiésemos ver lo que se encuentra muchos kilómetros más allá, aunque lo oculten montañas, desniveles o distancias inabarcables. Sólo en el caso de la música, el campo no es espacial, sino temporal. A la facultad de ver el futuro le llamamos premonición o clarividencia. A la facultad de oír el futuro le podríamos llamar Clariaudiencia.
Clariaudiencias, de Victor Nubla. Vol. 1 de la biblioteca para misántropos.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

La il·lusió al teatre

En una època que rondava pels interiors dels teatres de poble, el mesclador quedava sovint encisat per maquinàries estranyes, normalment fetes de fusta i teles, mig arraconades i plenes de pols. Instruments per fer efectes sonors: les il·lusions sonores del vent, el tro, el mar...

A l'interior del castell de Český Krumlov (una petita ciutat de la república txeca) hi ha un teatre barroc que conserva tota maquinària. A la seva web s'hi pot escoltar el so del vent fet per aquest estri (foto de Lubor Mrázek):
màquina del vent a Krumlov
En una revista de ara fa gairebé 90 anys, D'Ací d'Allà [1], trobo un article curiós sobre aquesta maquinària per fer efectes sonors al teatre.
màquina del vent
Anys endarrera, a Sabadell, en un dels actes d'un melodrama, el primer actor deia un monòleg, perdut entre el rocam d'una muntanya, abrupta. L'autor s'havia treballat la col·laboració de la naturalesa perquè en el moment que el primer actor fes sabedor al públic de la tempestat de passions que agitava el seu esperit, coincidís amb un temporal de trons i llamps que empitjorés la patètica situació del personatge. Per a donar més realitat a la cosa, el traspunte s'havia instal·lat entre bastidor, al cim del corriol per on davallaven a l'escena els personatges, que venien de la part alta de la muntanya. Mentre el galant etzibava un bell paral·lel entre l'estat del seu esperit i l'estat atmosfèric, hagué d'esclatar el tro que estava escrit. [...]
Aquí hi ha l'article sencer (5 pàgines escanejades i passades a text en un sol doc pdf).

[1] Sembla ser que a partir de juliol de 1922, el nom de la revista incorpora una "i", i passa a dir-se D'Ací i d'Allà.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Metro al matí

sortida_metro
Al sortir del metro, al final de la darrera escala, hi ha un bon dia que es barreja amb el brogit del trànsit i la gent atrafegada.

Bon dia a la sortida del metro (0:29)

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Música a l'aparcament

altaveu a l'aparcament
A l'aparcament de la plaça del Sol (Gràcia, Barcelona) hi ha altaveus que injecten música a les 4 plantes. Música de pel·lícules, clàssica, de tot. Barrejat amb els cotxes que entren, aparquen o surten. Els altaveus exponencials donen a la música una característica especial, la distorsionen i la fan sonar com en una fira.

Pots rondinar, queixar-te o pensar "quin desastre". Però també pots recordar que aquest lloc havia estat, durant guerra civil, un refugi.

I llegir el llibre de Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: Els Refugis Antiaeris a Barcelona (1936-1939). A la pàgina 94 parla del refugi de la plaça del Sol (s'hi pot accedir a través de Google Books).

Francament, després de llegir-ho, ja no importa tant com sona o deixa de sonar.

Música a l'aparcament (0:56)

divendres, 17 d’octubre del 2008

Timbal o piano?

mà esperant
  • Tamborinar.- Fer soroll com qui toca el tamborí. Va començar a tamborinar la fusta amb la punta dels dits.
  • Drumming fingers.- To beat on anything rhythmically, esp. to tap one's fingers rhythmically on a hard surface.
  • Pianoter.- Tapoter avec les doigts. Il pianote sur la table.
  • Tamborilear.- Hacer son con los dedos imitando el ruido del tambor.
Aquesta mà incansable és el cursor de temps d'espera en la versió antiga d'un programa molt conegut d'edició d'àudio.

Afegit (19 octubre):
  • Tamburellare.- Produrre un suono simile a quello del tamburello, battendo continuamente con colpi leggeri su una superficie: la pioggia tamburella sulla tettoia.
Sembla que la percussió guanya.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Màscara Fonètica - Brossa (2)

MÀSCARA FONÈTICA D'UN ESTRI QUE TÉ
FORMA DE PETITA PALA I QUE SERVEIX
PER A PRENDRE UNA PORCIÓ DEL
CONTINGUT D'UN RECIPIENT
I PORTAR-LA A LA BOCA.
Cullera

Poema de Joan Brossa. Trobat a Poesia i prosa. Estudi i selecció de Glòria Bordons. Editorial 3 i 4. València, 1995.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Estratègies actuals per artistes

David Byrne
El senyor David Byrne, músic i cantant, va exposar en l'article Estratègies de supervivència per artistes emergents i Megastars (desembre 2007), les seves idees sobre els canvis en el negoci musical. Sobre la manera com ha anat canviant la relació entre els artistes (grups, músics i cantants) amb les cases discogràfiques.

Quin és el panorama actual, quan bona part de les transaccions es fan en línia (online)? Quines fórmules han anat sorgint per gravar el material musical, per donar-lo a conèixer, per distribuir-lo i per vendre'l? Com treure'n profit, guanyar-se la vida i preparar la jubilació...?

Amb la base de les 3 consideracions següents:
  • Els costos dels enregistraments han disminuït fins gairebé el zero.
  • Els costos de la fabricació i la distribució s'apropen a zero.
  • Fer gires no és tan sols promoció.
s'aventura a establir 6 models (no exclusius) per la distribució de la música:
  1. Equity deal. L'artista és una marca, propietat d'una empresa que ho dirigeix tot.
  2. Standard distribution deal. La companyia de discos paga la gravació i es queda els drets, per sempre. També s'ocupa de la fabricació, la distribució i la publicitat.
  3. License deal. L'artista té els drets de la gravació que cedeix per un temps a la companyia, que fa la resta.
  4. Profit-sharing deal. Beneficis a parts iguals.
  5. Manufacturing and distribution deal. L'artista ho fa tot, menys la fabricació i la distribució.
  6. Self-distribution model. L'artista ho fa tot: escriu, produeix, toca, grava o paga la gravació, la fabricació i distribueix.
Més endavant, en resposta a algunes crítiques (1) i (2), reconeix, en el seu blog:
  • Que ha exagerat força al dir que els costos dels enregistraments eren gairebé zero.
  • Que hi ha un nou model (el setè) de distribució de la música: 7. Fan Supported Label/Distribution. On es demana als fans que contribueixin, amb les seves aportacions prèvies, a fer un nou disc.
Fotografia feta per Hugh Brown: Byrne amb un sintetitzador Prophet, durant l'enregistrament del àlbum My Life in the Bush of Ghosts (1981).

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Textos: Albert Ràfols-Casamada (3)

Veu

alces la veu
com una branca verda enmig
del camp desert
Hoste del dia, d'Albert Ràfols-Casamada. Ed. Columna. Barcelona, 1994.

No em puc estar de destacar, del seu poema Les forces del dia, els versos:
el silenci es confon amb la
rosada
damunt les pedres blanques
Anteriors textos de Ràfols-Casamada en aquest quadern:

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Films de veritat

True Films eBook
Kevin Kelly és especial: editor, escriptor, entès en cultura digital i amb una pàgina web molt completa. Una de les seves passions són els documentals, les pel·lícules que no són de ficció.

Ha recollit les seves notes sobre 200 documentals, els que considera que són imprescindibles, en el llibre True Films que, en la versió actual (ebook, pdf), és de lliure accés.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Textos: Fernando Pessoa (2)

La meva ànima és una orquestra oculta; no sé quins instruments sonen i dissonen, cordes i arpes, timbals i tambors, dins meu. Només em conec com a simfonia.
Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa. Quaderns Crema. Traducció de Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona, 2002 (escrit 310).

Aquí, anterior text de Pessoa en aquest quadern.