Pàgines

diumenge, 28 de desembre de 2003

Tercera fase

Frank Warner ha estat supervisor de so de films com: Spartacus, Little Big Man, Rocky II, III i IV, Raging Bull, Taxi Driver, etc.

Un dels sons que més li ha costat de "construir" és a Close Encounters of the Third Kind: el sotragueig de les bústies arrenglerades (301 Kbytes, mp3 stereo) al costat de la via del tren, sota la fortíssima energia que desprèn la nau extraterrestre.

Va trigar uns quants dies a trobar com fer el so del tremolor d'aquestes bústies. Fins que es va fixar en els sons que ell mateix feia al moure's mentre estava assegut a una cadira d'una sala de l'estudi.

En Carreras em porta el dvd (gràcies!) dels Close Encounters. Busco el punt del que parla en el llibre d'entrevistes (d'on he pescat la info): minut 10:50. Es fa un silenci a la nit (els grills emmudeixen). S'esvaeixen els llums. I tot s'omple d'energia. Per tornar a la "normalitat" reapareix algun grill, un gos llunyà bordant, la ràdio del cotxe descontrolada...

Frank E. Warner no usava mostrejadors (samplers) ni sintetitzadors per manipular els sons. Treballava amb cinta magnètica d'àudio de 1/4". Variant la velocitat a mà, fent-la córrer més del compte, o molt lentament, o passant-la a l'inrevés.

Un cop acabada la feina i ja amb el film als cinemes, destrueix totes les cintes! Ningú més tornarà a usar aquell tresor sonor. Només es va guardar els cops de puny de Rocky perquè sabia que hi hauria continuació.

Sound-on-Film, de Vincent LoBrutto. Praeger Publishers, 1994. (Pàgina 32). Llibre d'entrevistes amb supervisors, mescladors, efectistes de sala (foley), gravadors, dissenyadors... DVDs i llibres, quina meravella!

Lliçó de física

un vailet crida cap a una masia

Del llibre Ciències físiques i naturals, d'Eduard Fontseré. Editorial Gustau Gili, 1935.

dilluns, 22 de desembre de 2003

Itinerari-Passeig

Buscant al diccionari:
  • Itinerari: trajecte, camí a seguir, recorregut.
  • Passeig: anar d'un costat a l'altre per deport, per fer exercici corporal, per prendre l'aire.
Per cert, una definició de "passeig" una mica esquifida, oi?.

Aquest itinerari (340 Kbytes, mp3 estèreo) passa per diversos espais amb els seus propis ressons: una sala tractada acústicament --> passadís --> un aparcament --> un altre passadís estret i curt --> un ascensor.

Un so inesperat

"Una dona està asseguda sola en una casa. Sap que no hi ha ningú més en aquest món: tots els altres éssers han mort. Truquen a la porta."
de Thomas Bailey Aldrich: Works (1912). Extret i traduït de la Antología de la literatura fantástica, de Borges, Ocampo i Casares.

Una tanka

Un dia de gener de 1973, als estudis Gema-2, vaig conèixer Mario Cabré, actor, torero i poeta. Em va regalar un llibret, entranyable, dedicat a Barcelona i els seus llibreters. Avui, 30 anys després, em plau transcriure una de les seves tankes (5-7-5-7-7).
Para cubrir la noche

Reloj de lluvia.
Una campana extrae
calor del frío.
El libro tiene manos
para cubrir la noche.
Libros (tankas), de Mario Cabré. Barcelona (1962).

"Portar" un blog (bitàcola) té els seus privilegis. Tanmateix, aquest "quadern de sons" s'esvairà abans que el recull de tankes del poeta.

diumenge, 21 de desembre de 2003

SMS

Exercici per a 1 escoltador, 1 adolescent i 2 maquinetes (mòbil + gravadora minidisc o cassette):

1.- Escriure el següent missatge curt (sms):"Me'n vaig de viatge".

2.- Enviar-lo.

3.- Escoltar la gravació (249 Kbytes, mp3 stereo).

4.- Notar i comentar:
  • Velocitat i ritme.
  • Tempo general. Acceleracions.
  • Lligats entre pulsacions.
  • Accents i puntuacions rítmiques.
  • Síncopes i tresets.
  • La frase final conclusiva.
  • La interferència al connectar-se.
  • L'altre mòbil sona.
5.- Lexerci2 akba am 1 inten dasaig danalisi d llenguatge sms.

dijous, 18 de desembre de 2003

Sinònims compartits

Escoltar i Oir comparteixen sinònims: parar l'orella, prendre esment, fer atenció, exaudir. Després s'aparten un de l'altre. Es posicionen. Un és voluntat. L'altre és un sentit.

Escoltar té per a ell sol els sinònims: atendre i expectar. Oir té: percebre.

I a partir d'aquí arrencaria tot un text, mil cops escrit i repetit, sobre les diferències entre "escoltar" i "oir". Avui ens l'estalviem.

Associació

  • Fer una música per inaugurar la casa d’un amic, per celebrar una retrobada, per un dinar...
  • Fer-la sonar amb un acordió, o una guitarra i una melòdica, o...
  • Menjar un pastís de poma, olorós i saborós.
  • Associar amistat, oïda, paladar i olfacte.

dimecres, 17 de desembre de 2003

Pensar el so?

Es pot concebre el so d'un projecte a priori? Es pot imaginar? Em resisteixo a acceptar que un so no es pot concebre, que un so no es pot rumiar ni imaginar. Ja sé que un text es pot elaborar mentalment abans d'escriure'l. I que una melodia es pot inventar, xiular o cantar abans d'anotar-la.

Però em sembla que hi pot haver, a priori, un acostament al disseny d'un so (o d'un projecte de sons). Encara que el treball sonor es faria ja amb els sons a la mà. Perquè és quan es grava el so, quan s'escolta el gravat, quan s'escurça, s'allarga, s'edita (com amb un text), quan hi ha contrast amb l'altre so, quan hi ha contrapunt, quan s'equalitza, es processa, es manipula, etc, és aleshores quan es treballa amb el so. Directament.

Una part de pensar un so és pensar l'escenari on el so existeix. O existirà, encara que sigui curt, breu. Una altra part és saber què/qui el produeix. Si és que cal que alguna cosa/algú el produeixi.

Em sembla que es pot imaginar quina forma tindria aquest so (si tingués forma). O quin to-color tindria (si tingués to-color). Potser sí que es pot assajar un so, imaginant-lo o dient-lo.

En el calaix de temes i notes sobre el sons, n'hi ha que treuen el cap sovint. I burxen i burxen fins que els dono forma en aquest quadern. El d'avui em fou provocat per un llibre menut i ple d'idees: De l'écriture sonore, de Daniel Deshays. Éditions Entre/Vues (1999).

A la pàgina onze hi diu: "...le son ne peut pratiquement pas être conçu a l'avance". Per aquí no hi passo, de moment.

dimarts, 16 de desembre de 2003

Cap de drac

núvol-cap de drac

Un drac enorme al cel?
Ara ja ha passat un temps i m'atreveixo a explicar-ho. Va ser un dia d'estiu a la badia del Port de la Selva. Dels núvols va sorgir el formidable cap d'un drac. Vomitava un gran feix de raigs de llum. Feia por i m'enlluernava.

Els diaris no en van dir res. Per què? La meva teoria té una base acústica: tot plegat va ser molt silenciós. Com que passava allà dalt, al cel, "entre" els núvols, ningú en va fer gaire cas.

Potser és millor així. Un esdeveniment mut i sense conseqüències. Encara ressona, però, dins meu.

Nit d'endreça (avui no va de sons).

La meva filla, Marta, m'ha repassat, ortogràficament, els textos. De tant en tant toca. Ah! quin descans. Fer neteja de faltes, errors i oblits. Uns per ignorància, altres per distracció i alguns per mala digitació.

I com queden, de ben instal·lades, les faltes ortogràfiques en el text!

Les meves faltes (en cursiva) són:
aixó > això;
cóm > com;
sóm > som;
percutir > percudir;
complexe > complex;
texte > text;
beneit > beneït;
m'en, s'en > me'n, se'n;
molts grans > molt grans;
els hi passava > els passava;
avorriem > avorríem;
près > pres (de prendre).

Com serien els errors "ortogràfics" d'un so o d'una mescla de sons? Prometo pensar-hi.

(De passada, hem canviat algun color per millorar la intel·ligibilitat).

dilluns, 15 de desembre de 2003

El so és un sentiment que arriba a tothom.

"[...]El vent del capvespre comença d'agenollar-se
davant el sol. Pujà al seu cavall roig.
El trespoleig de les potes ferrades en els reclaus,
i en el coll vermell del Carrer de les Parres,
li feia companyia, com en fan totes, totes
les coses que estalvien la corcada, la muda
remor de pensar entotsolat dalt d'un cavall...

El cavall sonava:
el so és un sentiment que arriba a tothom [...]"
Un esclat al llegir Blai Blonet! El jove (pàgina 14). Empúries. Barcelona, 1987.

dissabte, 13 de desembre de 2003

Atxim!

He agafat un refredat. L'olfacte i l'oïda s'adormen.
Dies dolents per a un mesclador. Atxim!

Respostes a un esternut:
  • aquí: "Jesús", o "Salut";
  • en anglès: "Bless you" (siguis beneït);
  • en alemany: "Gesundheit" (salut);
  • en mende (Serra Lleona): "Bisch" (gràcies);
  • en bembe (Congo): "Kuma" (que estiguis bé);
  • en malgatx (Madagascar): "Velon" (ets viu).
Traduccions aproximades extretes de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal.

Sot. Perejaume. Forat.

1.- SOT

Sot: clot, especialment a terra; vall petita.  (Diccionari de la Llengua Catalana, IEC).
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
2.- PEREJAUME
Reclam del Sot del Brull

S'agafa un dau de fusta que ens càpiga a la mà i s'hi buida, amb la major precisió possible, la forma oscada del sot del Brull. Per sonar-lo es bufa el sot del dau tirant l'alè molt lleugerament pel cantó de la paret del gorg, de manera que hi regolfi, i l'aire, en sortir per l'esberla del barranc, produeixi un so estrident però enrogallat, semblant al que, en el lloc original, fa l'aigua.
Obreda, llibre d'en Perejaume. Edicions 62-Empúries. Barcelona, 2003 (pàg. 252). Aquest llibre m'enlluerna. L'agafo i el deixo, l'agafo i el deixo. Em crea connexions, em desvetlla somnis, visions, sons...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
3.- FORAT

El Pintupi és una llengua aborígen australiana que diferencia 14 variants de forat:
  • yarla, un forat en un objecte;
  • pirti, un forat al sòl;
  • pirnki, un forat format per un esglaó de roca;
  • kartalpa, un forat petit al sòl;
  • yulpilpa, un forat on hi habiten formigues;
  • mutara, un forat especial en una llança;
  • nyarrkalpa, un amagatall per animal petits;
  • pulpa, un amagatall per conills;
  • makarnpa, un amagatall per una iguana australiana;
  • katarta, un forat deixat per la iguana australiana quan trenca la superfície després de la hivernada.
Trobat al The Cambridge Encyclopedia of Language.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

dijous, 11 de desembre de 2003

Amb un bon so no n'hi ha prou

Després d'uns quants dies de batallar amb la versió doblada d'una "tercera i darrera part", vaig seure a veure una altra peli doblada, mesclada per un company.

Començament interessant. Imatge viva, acolorida. Càmera moguda. Amb un so molt cuidat: transicions imaginatives, sons molt nets i ben marcats, ambients rics i envolupants. Mmm, quin gust! I ens deixàvem portar per la història. Com ha de ser, no?

Però després de les dues primeres bobines (40 minuts, aprox.), van començar a disminuir les expectatives del que els passava als protagonistes. Fins que tot es va reduir a dos homes (un poli i un assassí) i a dues dones. I ens avorríem. El so ja no m'importava. En aquest cas, la història me'n va fer desentendre.

Amb un bon so no n'hi ha prou, està ben clar.

(Post-producció de so feta a Sound Firm, Austràlia)

dilluns, 8 de desembre de 2003

Mesclar (3). Detall-Glogal.

A la nota Mesclar (1), escrivia sobre la dificultat (mesclant el so d'una pel·lícula) d'estar atent al "detall" i alhora, també, al "global".

Endreçant vells articles, en trobo un on es parla de "Toy Story" i de la feina del seu supervisor de so, Gary Rydstrom, que té més d'un Oscar.

N'extrec: "Per a mi, la mescla final és on es fan més canvis globals, com funciona l'escena, la forma que agafa, la seva dinàmica. No es tracta de pensar sobre el detall, això s'ha d'haver fer en el muntatge de so i en les premescles."

Llegit a Audiomedia, Març de 2000.

Referents: Roy Halee

Fa uns quants anys, treballant a Gema-2 (un estudi gran de gravació de música, ara desaparegut), vam escoltar un L.P. que m'havien dut de fora: Bookends, de Simon & Garfunkel.

L'impacte va ser enorme, total. Encara dura. La netedat i força d'aquell so eren molt grans. Com també ho eren la imaginació i el gust d'uns arranjaments sorprenents. Fins i tot la qualitat tècnica del vinil era molt superior a tot el que estàvem acostumats.

Roy Halee és l'enginyer-productor que el va fer possible. Cadascú té els seus referents. El senyor Halee és un dels meus.

Veus i poemes (3): Eugénio de Andrade

Licio Marcos de Oliveira, tècnic de so directe per a cinema, llegeix:
O silêncio brilha acariciado.

O silêncio é de todos os rumores
o mais próximo da nascente

-------------------

El silenci brilla acariciat.

El silenci és, de totes les remors,
la més pròxima a la font.
Ostinato Rigore, d'Eugénio de Andrade. Edicions 62. Barcelona, 1991. Traducció de M. Guerrero i Brullet. Extret del poema "As nascentes da ternura" (Les fonts de la tendresa).

(70 Kbytes, mp3 monoaural)

diumenge, 7 de desembre de 2003

La barana sota la pluja

El passat dimecres per la nit vaig gravar la pluja picant - percudint - la barana de la mini-terrassa. Clinc-clenc-clunc. És aquí.

(147 KBytes, mp3 estèreo)

Portal

so portal
  1. obertura
  2. grinyols i gemecs
  3. tancada
La porta de sortida al carrer. Com grinyola i gemega últimament! (79 KBytes, mp3 estèreo)

Veus i poemes (2): Cesare Pavese

Stefano Sanfilippo llegeix un poema de Cesare Pavese:
Anche tu sei l'amore.
Sei di sangue e di terra
come gli altri. Cammini
come chi non si stacca
dalla porta di casa.
Guardi com chi attende
e non vede. Sei terra
che dolora e che tace.
Hai sussulti e stanchezze,
hai parole - cammini
in attesa. L'amore
è il tuo sangue - non altro.

-----------------------------

També tu ets l'amor.
Ets de sang i de terra
com els altres. Camines
com qui mai no s'allunya
de la porta de casa.
Com qui espera i no veu,
així mires. Ets terra
que sofreix i que calla.
Tens calfreds i fatiga,
tens paraules - camines
en espera. És l'amor
la teva sang - res més.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, de Cesare Pavese. Ed. 62 (1992). Traducció de Joan Tarrida. (177 Kbytes, mp3 estèreo)

Altres poemes italians en aquest quadern:
Més veus i poemes.

Veus i poemes (1): Rose Ausländer

Claudia Schneider llegeix:

Ich bin der Sand
im Stundenglas
und rinne
ins Tal der Zeit
die mich umarmt.

------------------

Sóc l'arena
del rellotge
i caic
a la vall del temps
que m'abraça.

de Rose Ausländer
Compto els estels dels meus mots. Jardins de Samarcanda, 1997.
Traducció del Curs de traducció avançada Alemany-Català (UPF)

(57 Kbytes, estèreo mp3)

dijous, 4 de desembre de 2003

Mesclar (2). Capes de so.

Com evitar que la mescla només sigui una suma, més o menys acurada, de totes les bandes de so? Un pastís cada cop més dolç, una pasta sense nervi ni sentit...

És difícil sostreure's a l'encís d'un so en sí mateix, al procés d'"afegir-sumar" els sons que un troba i selecciona. La temptació de les capes, els estrats, l'acumulació... No és fàcil preferir la tria a l'atapeïment.

Caldria revisar el mètode de les "capes sonores".

Sovint, els muntadors de so pateixen durant el procés de mescla un desencís important. Si no són acceptades algunes de les decisions que han pres, comença a trontollar tot el concepte sonor que han creat. I és força complex remuntar l'edifici. Tot està entrelligat.

Les eines actuals, malgrat tot, permeten una ràpida capacitat de reacció. Però això ja és per un altre dia.

(Ahir va ploure i la barana de la mini-terrassa feia clinc-clenc-clunc! Vaig gravar-ho i espero el pont per afegir-ho al quadern).

dimecres, 3 de desembre de 2003

Sons al carrer (1)

nunci amb trompeta

(del llibre Imatges i Records de Barcelona: Sarrià -Sant Gervasi; Ed. Viena-Columna, 1995.)

J. Brau envia aquesta foto d'un nunci amb trompeta, dient: "...hi pots trobar fantàstiques fotografies com la que t'envio. Jo recordo que de petit, on estiuejava, hi havia un home amb cornetí - o una mena de corneta - que assabentava tothom de qualsevol fet d'importància..."

Textos: Josep Palau i Fabre

El Poema

A Sílvia

La música

Tra-li-ro-ló,ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-tan-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti,to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mí, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà,fe-mí, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció,lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí,o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là. No-totemí.
Inta, magdà, to-te-mí.
Inta. Inta magdà.
La-ca-te-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.
Lacatamoresí
de Josep Palau i Fabre. Poemes de l'Alquimista. Editorial Proa. En Jordi Brau l'ha transcrit i enviat. Gràcies.

diumenge, 30 de novembre de 2003

NPR. Sons a la ràdio.

He descobert NPR, una productora i distribuïdora de continguts radiofònics. Hi ha de tot.
S'hi poden trobar els sons de canons i vaixells usats en la mescla del film "Master and Commander".

I al mateix lloc, hi ha Lost and Found Sound, un programa que recull documents sonors de tot tipus i de totes les fonts: cintes familiars retrobades, entrevistes, gravacions velles, etc.

Ara i avui, la xarxa permet lligar, connectar, comunicar, donar a conèixer + trobar, compartir...!
Idees adormides que es desvetllen, rejovenides. Estic bullint...

De l'Alhambra a Valladolid.

Ruta (1977-2003): Alhambra > Val del Omar > Fuego en Castilla > Berruguete > Valladolid.
  • Primavera de 1977: em compro un magnetòfon Uher de 2ª mà (cinta de 1/4", mono, mitja pista) i un micròfon. Alegria.
  • Cap d'Any de 1978-79: amb uns amics faig un viatge a Andalusia. Gravo als mercats i als carrers de Sevilla amb els venedors de loteria. Gravo les fonts de l'Alhambra. I, a Ronda, nens jugant i recitant.
  • Primavera de 1994: mesclo OJÀLA, un llargmetratge documental-ficció sobre Val del Omar (1904-1982). Descobreixo aquest personatge granadí tan especial: cineasta, poeta-místic, inventor...
  • Entremig: trobo en una llibreria de cinema un parell de llibres sobre Val del Omar, editats per la Diputació Provincial de Granada (1992). Contenen una cinta VHS amb dos curtmetratges, Aguaespejo granadino (1952-55): sobre les fonts de l'Alhambra, el ball i la ceguesa dels homes. Fuego en Castilla (1958-59): una visió de les escultures de Berruguete, entre altres, al museu de Valladolid. Amb el ritme de Vicente Escudero i la llum de Val del Omar.
  • Hivern de 2003: inserto el so de tres fonts de l'Alhambra en aquest quadern. Torno a visionar els dos curts.
  • Rellegeixo Gaziel a Castella endins. Editorial Selecta, 1961 (pàg. 243). Parla d'una visita al "Museo Nacional de Escultura Religiosa" de Valladolid. Davant d'una escultura d'Alonso Berruguete:
"[...] he hagut d'estar-me més d'un quart davant el Sant Jeroni en el desert, i després encara hi he volgut tornar, més d'una vegada, perquè no em sabia avenir de poder contemplar frec a frec una cosa tan forta. Vista de prop, és una figura que fa esgarrifar - d'una esgarrifança tota espiritual, que és la més alta i profunda, no la melodramàtica, que afecta només als nervis. És tan enèrgica, tan impressionant, aquesta figura d'eremita, tota ella arborada interiorment per una llum i una voluntat indomables, que fins la fera, el lleó del desert, que li jau als peus, està com aterrit de sentir-se al damunt una humanitat esperitada."

Platja i onades

platja del Bogatell

Hem anat a passejar a la platja del Bogatell (Barcelona).
M'adono del lliscar de les onades i el seu so.
Avui, de dreta a esquerra. Suaument.
La remor de l'aigua, al arribar a la sorra, segueix el ritme de les onades.
I avui s'entrellacen i es mouen, sonorament, en l'eix horitzontal.
Deixo de pensar-hi. Tanco els ulls i escolto.

Escoltar (1)

Què difícil seria (és) voler reproduir el que un escolta en un moment i lloc determinat! Escoltem el què volem (normalment) i quan volem.

Però quan estem per una altra cosa només sentim, sense escoltar. Sense atenció. Les coses segueixen sonant i ressonant, però ja no ens interessen. Tenim un filtre posat. Estem pendents d'aquella conversa. O mirant què fa l'àvia. O pensant què cuinarem per sopar.

Aquesta subjectivitat tan colossal en l'escolta converteix la sonorització (films, teatre, ràdio..) en una feina apassionant.

Tot sona, però potser no cal fer-ho sonar tot...

El so navega entre la identificació directa de què/qui el causa (una màquina, la sabata, la tos del nen...) i la seva abstracció.

Molt sovint, escoltar un so gravat resulta desconcertant. No veus què/qui la produït, però intentes endevinar-ho. Tenim necessitat de saber-ho. Ens costa acceptar aquell so tal com és.

Escoltar sons gravats, o sons directes amb els ulls tapats, és més que un joc. Perquè significa, em sembla, començar a escoltar. I escoltar és voluntari.

dijous, 27 de novembre de 2003

Sons petits i propers

Sons de mida humana.
Els que pot fer, o provocar, cadascú.

També els fa el gos a casa, els estris de cuina,
les portes dels cotxes, la gent a les botigues.
El so de moltes eines, joguines, mobles...
Hi caben en una mà.
No són enormes ni t'embolcallen com el vent
(que avui hi és, incansable, com un caçador).

Sons que, sovint, un se n'apropia.
I l'esperes. I el frueixes. Petit plaer.
L'ampolla d'oli omplint el setrill de vidre.
Glu-glu-glú únic, diferent del d'omplir un got de vi, un got d'aigua o un got de llet.

Sons propers. Te'ls pots endur "posats".
Te'ls pots endur a la butxaca.
Encara que algú, possiblement,
trobaria que un mar, el seu mar, ja és un so proper.
En això no hi tinc res a dir.

dimecres, 26 de novembre de 2003

Cinema i nivell sonor

Les pelis d'acció-aventures-guerra tenen un nivells sonors altíssims. Amb uns sons molt agressius. I plens, farts, de greus i subgreus. Si la seqüència és llarga, aquesta pressió sonora es fa intolerable. Dolorosa.

Els que mesclem pelis no hi podem fer res. Hem de copiar, emular, el nivell i la qualitat del so original.I en som els primers perjudicats. Quatre, o cinc, o més dies treballant amb un títol d'aquestes característiques... i acabes mig sord, amb mal de cap, fatigat i fastiguejat.

Moltes sales de cinema no poden reproduir aquests nivells alts de so:
  • molesta al públic, que es queixa
  • sona malament (distorsionat, esquerdat), degut a uns altaveus castigats i envellits
  • se sent des d'altres sales: l'aïllament acústic no està calculat per aquests nivells de so sub-greu.

I què fan, als cinemes? Baixen el nivell general de reproducció del so (del punt 7 al punt 6, o al 5...). Per tant, les seqüències delicades, suaus, perden detall i riquesa. I el diàleg perd presència i intel·ligibilitat.

Ni sóc el primer ni seré el darrer a queixar-me.

La tecnologia digital ens aporta molts avantatges. I permet alguns abusos.

diumenge, 23 de novembre de 2003

Renill i notes

partitura d'un renill
La partitura del renill d’un cavall. Qui ho ha escrit? On era i què feia aquest cavall?

Trobat a un antic fullet: El Caballo (segunda parte). Biblioteca Miralles. Barcelona ("15 cts. el tomo").

Veus d'ocells (1)

He trobat uns pocs llibres d'ocells que, en documentar-los, parlen de la seva veu, crit o cant. Sempre ho he trobat suggeridor. Aquesta és la primera entrega dels comentaris trobats sobre les veus dels ocells (copiats amb respecte i indicant-ne l'autor i publicació).

Veus d'ocells (1)
  • Cabusset (ànec capbusset): un renill agut i un "bib-bib"
  • Corb Marí Gros: "craagg-craagg"
  • Bernat pescaire: un "craooixx" intermitent
  • Martinet Blanc: "jaoocc" i "coala-coala-coala" gutural
  • Martinet Ros: sembla la d'un Corb, però sempre la sentirem al capvespre
  • Martinet de nit: una mena de "gruaaooc"
  • Bitó Comú: "grauuuj", unes tres o quatre vegades, i després un curiós i fort "juuumptt" que se sent de molt lluny
  • Ànec Cullerot: "vij-vij-vij"
  • Xarxet Comú: sembla un grill, "criic"
  • Àguila Pescadora: "rricc-rricc"
  • Milà Reial: miola tot fent "i-i-píiiiuuuu"
  • Milà Negre. s'assembla a les gavines
  • Esparver: "quiuu-quiuu" llastimós
  • Aligot Comú (miseroca): "piiuuuu" llastimós
  • Esparver d'Estany: "pe-i-pe-íii"
  • Àguila Marcenca: crits molt variats "qüií-iuó"
  • Falcó Pelegrí: "gec-gec-gec", "giu-giu", "iac", etc
  • Falcó Mostatxut: "gec-gec-gec" i d'altres crits com "ji-ji"
  • Xoriguer Gros: "ii-ii-ii-ii"
  • Xoriguer Petit: "xiíc-etxec" i "tuiií"
  • Guatlla (gotlla): el que sembla "blat-segat" en realitat és una mena de "uit-uit-tuit". La femella respon: "ueg-uegu".
de Josep Mª. Massip i Gibert. Els ocells. Banyoles. Fauna Comarcal. Banyoles (1980)

Gat xinès

p m r k g n i a o u
p m r k g n i a o
p m r k n i a o
p m r k i a o
p m r i a o
p m i a o
m i a o
m a o

"Gat xinès", d'Edwin Morgan. Trobat a Sonido y estructura, de John Paynter. Akal. Didáctica de la música, 1992. (pàg. 84)

Cantar una carena

Cantar el perfil d'una carena de muntanyes. D'una serralada.
Dibuixar el perfil, o fer-ne una foto panoràmica, d'un paisatge muntanyós.
I cantar aquest perfil.
Cantar el perfil dels edificis d'una ciutat.
Es poden memoritzar perfils.
Poden esdevenir tonades locals.

He trobat referències en dos llibres:
==============================
"[...] - Has provat de cantar una carena de muntanyes?
- No.
- Saps com fer-ho?
- No.
- Bé, seus a qualsevol lloc on puguis mirar a un horitzó llunyà. Aleshores cantes seguint aquesta línia, amunt i avall. [...] Ho vaig provar amb la serra de Panamint fins que he conegut el seu perfil prou bé, seguint la melodia que les muntanyes feien."
de Gary Snyder. The Real Work. Interviews & Talks. 1964-1979. New Directions Books, 1980. (pàg. 48-49)

=======================
"[...] Dibuixeu el perfil (dels edificis, muntanyes, etc.) que pugueu veure des de la finestra de la sala on estigueu. Assigneu notes a la distintes alçades. Busqueu els instruments adequats i toqueu aquesta partitura."
(amb un dibuix dels edificis d'una ciutat)

de John Paynter. Sonido y estructura. Akal. Didáctica de la música, 1992. (pàg. 151)

Fonts (1). Tres fonts de l'Alhambra

Les fonts d'aigua (i els rierols, els salts d'aigua, els brolladors, els canalons i, fins i tot, les dutxes!) són un pur plaer sonor.

D'un viatge a Andalusia, tres fonts de l'Alhambra, en una passejada:
Les 3 fonts, tot passejant. (0:22, 264 Kbytes, mp3 estèreo)

dijous, 20 de novembre de 2003

Mesclar (1)

(mesclar el so d'una pel·lícula)

Detall - Global. Difícil (molt difícil...) el poder lligar - coordinar - conjugar l'estar pel "detall" i, alhora, estar també en l'aspecte "global" del conjunt.
  • Detall: resoldre els problemes "petits": sorolls, fons, transicions, desnivells, canvis de color, de perspectiva, etc.
Resoldre també vol dir triar, decidir, donar forma, donar sentit.
  • Global: captar la dinàmica global. Com flueixen les seqüències dins una bobina sencera.
Quin ritmes interns hi ha?

És fàcil perdre's en el treball del detall continu. I tot és fractal: quan més t'hi acostes, més gran, més ric, més "poblat" es torna.

Es pot fer una mescla prescindint dels detalls. Potser per a començar a entendre que tenim a les mans. Però seran els detalls els que la consolidaran. I els detalls volen temps.

divendres, 14 de novembre de 2003

Textos. Aportació de Jordi Brau.

"[...] Yo no estoy de acuerdo con los que dicen que la voz es el instrumento más perfecto. Lo que sí diría es que el instrumento humano es el más sugestivo de todos y el más difícl de someterse a una técnica y por lo tanto de hacerlo sonar bien. El aire se convierte en el alimento del sonido y luego serán las cuerdas vocales quienes, al pasar el aire por ellas le cargarán el sonido..."

de Nino Dentici. Alfredo Kraus: El arte de un maestro. Publicaciones FHER Bilbao

=======================

"[...] ¿Qué me dices del sonido de algo que se desgarra detrás de mis ojos, la rotura de una tela almidonada, de un extremo a otro, y de la necesidad que tengo de acurrucarme cuando duermo? Sollozando."

de Carol Shields. Dejarlo todo. Editores Tusquets (pàg. 107). Colección Andanzas 509 (Maig 2003).

Textos: Miquel Martí i Pol

Fosc timbal del temps
percut amb cadència
gaudis i laments.

Com més aspre i breu,
més el so ens emmena:
crema com la neu.

Torrentera avall,
mentre el gaudi dura,
so de xaragall.

Torrentera amunt,
quan el vent assota
i els camins són lluny.

Cap mirall no diu
quin secret s'amaga
rera de l'esquiu

timbal fugisser
que celebra angoixes
i plaers també.

Però el ritme fosc
agita les fulles
d'aquest arbre tosc

i encén el neguit
de la veu que malda
per arribar a crit.

Veles i dofins
esqueixen silencis;
les remors són dins.

Platges i recers
diuen que el misteri
no té mai després,

i que el so d'eixut
del timbal no és culpa
d'aquell que el percut,

sinó del destí,
que ens fa ballar sempre
pel seu trist camí.

de Miquel Martí i Pol. "Cinc Poemes d'Iniciació", a Autobiografia. Ed. Empúries. Col·lecció Migjorn. Nº4

J. Brau l'ha trobat. Gràcies!

dimecres, 12 de novembre de 2003

Qualitat del so (1)

Confonem sovint la qualitat del so amb la qualitat de la seva gravació o de la seva reproducció. REC - PLAY. La qualitat d'un text no depèn de la qualitat del paper, ni de la tinta, ni del tipus de lletra ni de l'estat en que es troba el llibre.

La qualitat d'un so, em sembla, depèn més de com i quan l'hem gravat. També depèn en com i perquè l'hem triat.

La qualitat d'un so és una abstracció. És la seva capacitat d'evocació. És la seva capacitat de transformació, de metamorfosi. És el seu grau de musicalitat. És el seu caràcter i personalitat.

És clar, també depèn en com relacionem aquest so amb els altres sons. I en com es deixa relacionar. Hauríem de tancar més els ulls, deixar de mirar tantes pantalles d'ordinador i escoltar més. Escoltar els sons en ells mateixos. I el seu ressò. I en com es parlen entre ells.

Gregory Bateson diu: "No parlar dels cinc dits de la mà. Sinó de les relacions entre els cinc dits", a Una unidad sagrada. Ed. Gedisa, pàg. 389.

Martí i Pol

Martí i Pol va morir ahir per la tarda.

Em quedo remenant llibres, buscant un poema on surtin sons.

Textos: Yamakazi Sokan

Ah, la granota !
Sembla talment un home
que llegís versos.
de Yamakazi Sokan. (1465-1553). Per tot coixí les herbes Els llibres de l'Óssa menor. 1995 (pàg. 72). Traducció de Miquel Desclot.

Textos: Albert Ràfols-Casamada

Present

damunt la roca roja
         percudeix
      el cant encès
   de la cigala
Hoste del dia, d'Albert Ràfols-Casamada. Ed. Columna. Barcelona, 1994.

Textos: Robert Bresson

Silence musical, par un effet de résonance.
La dernière syllabe du dernier mot, ou le dernier bruit, comme une note tendue.
de Robert Bresson. Notes sur le cinématographe. Ed. Gallimard (pàg. 98)

Textos: Miquel Bauçà (1)

So més dolç, El. que hom pot sentir avui dia, com ho era abans el de l'aigua d'un rierol sota el fullatge d'una fageda, és el de sentir parlar una noia anglesa. Després del d'una catalana, naturalment, malgrat l'angúnia que produeix veure que cada dia són més escasses.
El Canvi, de Miquel Bauçà. Ed. Empúries. Barcelona, 1998. (pàg. 499)

dissabte, 8 de novembre de 2003

Textos: Perejaume

"El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen."

de Perejaume. Obreda. Edicions 62. Empúries. Maig 2003 (pàgina 259). Quin llibre tan suggeridor!

Comentaris

En J. Brau escriu aquest text en l'espai de comentaris:
"el so suau d'un badall
d'una respiració reposada
l'acollidora remor d'aquell silló on hi llegeixo
on escolto el pas del silenci
el batec del rellotge
la tranquil·la arribada del so d'una pluja suau,
el petar descarat de la llar de foc..."

El so dels estels

  • (a) estel sense cua: una vibració nerviosa, ràpida / un vinclar, com la crepitació en les veles, navegant / com si sacsegessis rítmicament les branques d'un arbre;
  • (b) estel amb cua: un lliscar en l'aire: fuuu, fuuu, sshhhsss...

dijous, 6 de novembre de 2003

Aigua i pluja

L'aigua que s'escola per l'aigüera.
Les gotes - el ritme - d'una aixeta mal tancada.
Les canonades al celobert, bramuls de bou.
La pluja, neta percussió, sobre el paraigües.
El glu glú al buidar l'ampolla.
La pluja que pica - piano - sobre la barana del balcó.
Quan ressona dins el gran aparcament.
La remor, mirant un bosc que és lluny. Horitzontal.
Els reguerons, entre les teulades. A batzegades. Esquitxa.
La pluja i la boira en una pel·lícula. Des de la butaca. Hi-fi.
Sabates i pantalons xops, de l'aiguat. Per sorpresa.
Un got d'aigua quan tens tanta set!
El raig de la dutxa. Endreça. Recomençar.
Sota una carpa. Sota la tenda. Envoltat de soroll. L'ai al cor.
L'aigua que mulla un paper i l'escrit s'esvaeix.
La pluja a la nit. I la sirena de la boira del port...
Però aquesta nit no plou ni plourà: escric de memòria.

dimarts, 4 de novembre de 2003

UbuWeb

Aquesta pàgina sobre poesia concreta: conceptual, històrica, visual, sonora: UbuWeb és essencial, especial, vastíssima.

S'hi troba de tot: textos, sons , músiques...

Escanejen llibres, papers, textos difícils de trobar. Converteixen a mp3 dotzenes i dotzenes de material sonor descatalogat, perdut. I ho posen al servei comú, sense treure'n profit.

Extret d' UbuWeb:
"... All MP3s served on UbuWeb are either out-of-print, incredibly difficult to find, or, in our opinion, absurdly overpriced.

UbuWeb posts much of its content without permission; we rip full-length CDs into sound files; we scan as many books as we can get our hands on; we post essays as fast as we can OCR them. And not once have we been issued a cease and desist order. Instead, we receive glowing e-mails from artists, publishers and record labels finding their work on UbuWeb thanking us for taking an interest in what they do; in fact, most times they offer UbuWeb additional materials..."

Textos: Rainer María Rilke

G. Abril m'ho envia. Gràcies.
"[...]No puedo dormir sin la ventana abierta.
Los tranvías ruedan estrepitosamente a través de mi habitación.
Los autos pasan por encima de mí. Suena una puerta. En algún sitio cae un vidrio chasqueando.
Oigo la risa de los trozos grandes de cristal y la leve risilla de las esquirlas.
Después, de pronto, un ruido sordo, ahogado, al otro lado, en el interior de la casa.
Alguien sube la escalera. Se acerca, se acerca sin detenerse. Está ahí, mucho tiempo ahí, pasa.

Otra vez la calle. Una chica grita: " ah! Tais toi, je ne veux plus!".
El tranvía eléctrico acude, todo agitado, pasa por encima, más allá de todo.
Alguien llama. Hay gentes que corren, se agolpan. Un perro ladra. ¡Qué alivio! Un perro.
Hacia la madrugada hay hasta un gallo que canta y es una infinita delicia. Después, de pronto, me duermo.

Hay los ruidos. Pero hay algo aún más terrible: el silencio.
Creo que en los grandes incendios sobreviene a veces un momento de máxima tensión: los chorros de agua declinan; los bomberos no trepan ya ; nadie se mueve.
Silenciosamente una negra cornisa se desprende desde arriba, y un alto muro, tras del que salen las llamas, se inclina sin ruido hacia delante.
Todo está inmóvil y espera, encogidos los hombros y juntas las cejas, el tremendo desplome.
Así es aquí el silencio."
de Rainer María Rilke. Los apuntes de Malte Laurids Brigge.

dilluns, 3 de novembre de 2003

Textos: Josep Pla

Per tot arreu es poden trobar textos que fan referència al so. És un plaer recordar-los. Encara que, al rellegir-los, segueixes i segueixes llegint, oblidant el perquè has obert el llibre. Josep Pla n'és ple.

Aquests dos pertanyen al llibre Cadaqués:
"[...] L'essència de la mar és el silenci. No és que sovint no sigui sorollosa, tumultuosa i eixordadora. Els sorolls de la mar, però, sempre estan faixats pel silenci. Estan voltats d'un vel de silenci. El misteri de la mar ve d'açí... " (pàg. 141).

"[...] La tramuntana entra pertot arreu. No hi ha portes, ni finestres que defensin. Bruela pels terrats, xiula per les giragonses dels carrers, fa un soroll sord, obsessionant, a les xemeneies..." (pàg. 144).
de Josep Pla. Un petit món del Pirineu. Obra completa, volum 27. Edicions Destino, 2001.

diumenge, 2 de novembre de 2003

Castanyes

Hem fet panellets i castanyes. L'olor: la infància, els carrers i la plaça del campanar!

Al coure les castanyes, amb la paella foradada, cal remenar-les de tant en tant. I es poden sentir els frecs múltiples sobre la superfície aspra, entre els forats, com una dansa, sobre les flames...

Sons i olors. I després: menjar-les! Mentre es parla, es riu i es veu créixer petits i mitjans.

divendres, 31 d’octubre de 2003

Troballes

Ahir vam descobrir cintes magnètiques de 1/4" amb les gravacions originals de piano d'un dels curtmetratges que estem restaurant !

El so per restaurar del piano (que tenim amb la imatge) està molt ferit. No és brillant, té clocs, sorolls de fons, molt sovint està distorsionat, saturat. El procés fotogràfic monoaural era i és així. Deforma el so. L'estova. I si el format és de 16 mm., aleshores...

Però la feina de "reconstruir", en comptes de "restaurar", és delicada:
  1. trobar les preses utilitzades en el muntatge final;
  2. igualar la velocitat: rodatge a 24 fps. (possiblement) < > vídeo actual a 25 fps.;
  3. sincronitzar amb la imatge;
  4. i si algun tros hagués de quedar amb el so "antic", més espatllat, com igualar les dues qualitats de so?
Potser les feines tenen un principi, però no semblen tenir un final. S'enllacen unes amb les altres. Són fractals. El tot dins una part. Cada detall és un cúmul de detalls. Torna a ser un tot.

dijous, 30 d’octubre de 2003

Visita a la feina i conseqüències.

Han vingut a visitar l'estudi on treballo. Ensenyar-ho, de tant en tant, és refrescant. Fer un recorregut, ordenat i explicat, ens actualitza la imatge-idea que tenim d'allà on treballem.

Estan preparant una pel·lícula per a cinema rodada en vídeo. Les preguntes que un es fa s'entrellacen entre elles. Vídeo per la immediatesa, la intimitat, el cost del material, l'equip reduït de persones...

Però amb quina càmera?, a 24 o a 25 fps? On es fa el transfer final a 35 mm.? Com es veuran els plans generals? Acceptarem, en un llargmetratge de ficció, veure la textura - línies - gra - indefinició - saturació de la imatge projectada? I el so? Aquest plantejament de "guerrilla" permetrà un format final de so digital (6 canals)?

Fer pel·lícules és tan car ! És tan car fer pel·lícules ? Hauríem de recuperar (o recrear-repensar) les possibilitats de fer-crear unes obres (films) que no hagin d'estar sotmeses a tantes lleis: la durada, els canals i espais d'explotació, els processos i els equips que hi participen... (estereotips, hàbits, rutines, indústria, mercat).

Potser unes obres més petites. Més immediates. Entre el món del vídeo d'autor ("de creació") i el món del cinema hi ha massa distància. Potser.

dimarts, 28 d’octubre de 2003

Restauració sonora.

Estic treballant en la restauració del so dels treballs d'un director català de cinema. Les condicions del material són molt diverses. I les mescles originals (en cinta magnètica) s'han fet malbé o s'han perdut, malgrat els esforços i l'interès de la productora.

Cal utilitzar el so òptic de les pròpies còpies de projecció. I el procés fotogràfic afegeix molt soroll espuri (distorsions, blups, espetecs, clics, fons sorollosos diversos, etc). Sobretot en aquestes pel·lícules monoaurals d'abans de l'aplicació dels reductors de soroll Dolby A i SR.

M'agrada la paraula que va usar el director per definir aquests sorolls: "adherències". És palpable. En unes proves prèvies, es va aconseguir una "neteja" espectacular. Sobretot pel tipus del contingut: sons amb força espai entre ells, pedals greus i gruixuts, vents, cops i portes. El canvi pot semblar miraculós.

Però tot plegat és delicat. El llindar correcte del grau d'aplicació de les eines és molt difús! Reduir l'"adherència" pot implicar aprimar-empobrir el senyal que, precisament, volem preservar.

On ens hem d'aturar?

dissabte, 25 d’octubre de 2003

Portes i Pierre Henry.

Música concreta amb grinyols i portes. Artesania de primer ordre. Habitacions, la del pis, la de l'ascensor, la de l'edifici, la del super...

Seques, sordes, metàl·liques, toves, rondinaires. Grinyols de molts tipus.

I no sempre igual ! Graves les portes amb un minidisc (MD). Potser més tard, si plou, ja sonaran diferent. El que tens gravat és només "aquella porta - en aquell moment".

Màquines i èpoques

Quan parlem dels equips amb els que treballàvem el so fa 20, 30 anys (gravar, llegir, modificar, etc) semblem avis. I encara no ho som !

Però qualsevol màquina d'ara envelleix més de pressa. I es converteix en obsoleta molt aviat.

N'hi ha que munta so per curts a casa seva amb un PC i Cubase. Després en fa un CD i el porten a un estudi professional pel màster estèreo per a cinema (afegint Dolby SR). A casa seva hi fa petits doblatges, si cal.

Tot plegat em porta a mantenir les antenes ben enlaire i ben afinades, sintonitzades. A vigilar els encarcaraments professionals. A prevenir l'aparició dels estereotips i els prejudicis.

Ah, som a dissabte i migdia! Sol i fred a BCN.

divendres, 24 d’octubre de 2003

Inici

Avui és la primera nota d'un intent de diari sonor.
De nit.
S'han acabat les rentadores.
La veu d'algun veí ressona al celobert.
Un immens fade-out (fosa a silenci) ens embolcalla.
Qualsevol moviment s'ha de calcular bé.
Pot caure el retolador. O donar un cop lleu a una porta.
Fregar-se la mà ja és tot un petit esdeveniment sonor.
De nit.