Confonem sovint la qualitat del so amb la qualitat de la seva gravació o de la seva reproducció. REC - PLAY. La qualitat d'un text no depèn de la qualitat del paper, ni de la tinta, ni del tipus de lletra ni de l'estat en que es troba el llibre.
La qualitat d'un so, em sembla, depèn més de com i quan l'hem gravat. També depèn en com i perquè l'hem triat.
La qualitat d'un so és una abstracció. És la seva capacitat d'evocació. És la seva capacitat de transformació, de metamorfosi. És el seu grau de musicalitat. És el seu caràcter i personalitat.
És clar, també depèn en com relacionem aquest so amb els altres sons. I en com es deixa relacionar. Hauríem de tancar més els ulls, deixar de mirar tantes pantalles d'ordinador i escoltar més. Escoltar els sons en ells mateixos. I el seu ressò. I en com es parlen entre ells.
Gregory Bateson diu: "No parlar dels cinc dits de la mà. Sinó de les relacions entre els cinc dits", a Una unidad sagrada. Ed. Gedisa, pàg. 389.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada