De l'Alhambra a Valladolid.

Ruta (1977-2003): Alhambra > Val del Omar > Fuego en Castilla > Berruguete > Valladolid.

• Primavera de 1977: em compro un magnetòfon Uher de 2ª mà (cinta de 1/4", mono, mitja pista) i un micròfon. Alegria.
• Cap d'Any de 1978-79: amb uns amics faig un viatge a Andalusia. Gravo als mercats i als carrers de Sevilla amb els venedors de loteria. Gravo les fonts de l'Alhambra. I, a Ronda, nens jugant i recitant.
• Primavera de 1994: mesclo OJÀLA, un llargmetratge documental-ficció sobre Val del Omar (1904-1982). Descobreixo aquest personatge granadí tan especial: cineasta, poeta-místic, inventor...
• Entremig: trobo en una llibreria de cinema un parell de llibres sobre Val del Omar, editats per la Diputació Provincial de Granada (1992). Contenen una cinta VHS amb dos curtmetratges, Aguaespejo granadino (1952-55): sobre les fonts de l'Alhambra, el ball i la ceguesa dels homes. Fuego en Castilla (1958-59): una visió de les escultures de Berruguete, entre altres, al museu de Valladolid. Amb el ritme de Vicente Escudero i la llum de Val del Omar.
• Hivern de 2003: inserto el so de tres fonts de l'Alhambra en aquest quadern. Torno a visionar els dos curts.
• Rellegeixo Gaziel a Castella endins. Editorial Selecta, 1961 (pàg. 243). Parla d'una visita al "Museo Nacional de Escultura Religiosa" de Valladolid. Davant d'una escultura d'Alonso Berruguete:

"[...] he hagut d'estar-me més d'un quart davant el Sant Jeroni en el desert, i després encara hi he volgut tornar, més d'una vegada, perquè no em sabia avenir de poder contemplar frec a frec una cosa tan forta. Vista de prop, és una figura que fa esgarrifar - d'una esgarrifança tota espiritual, que és la més alta i profunda, no la melodramàtica, que afecta només als nervis. És tan enèrgica, tan impressionant, aquesta figura d'eremita, tota ella arborada interiorment per una llum i una voluntat indomables, que fins la fera, el lleó del desert, que li jau als peus, està com aterrit de sentir-se al damunt una humanitat esperitada."