Pàgines

diumenge, 18 d’agost de 2013

Notes des del Port - 5

  • La major part de tot el que veiem ho oblidem, tard o d'hora. Deu quedar arxivat al magatzem.
  • La major part de tot el que sentim (so) ho oblidem. Oblidar-ho - no assignar-li gaire importància - és necessari.
  • Ara, em pregunto: quant de temps mantenim alló que escoltem (= volem sentir voluntàriament)?
  • Què "guardem" del so que hem escoltat? Un bloc d'informació, com si fos un objecte? La impressió que ens ha causat? El tipus de so, les seves característiques? Tot plegat, en forma de metadata afegida?

dissabte, 17 d’agost de 2013

En Serra, premi a Locarno!

Altaió com a Casanova

Just abans de vacances vam mesclar HISTÒRIA DE LA MEVA MORT, d'Albert Serra, amb so de Jordi Ribas i Joan Pons. I ara, quan encara no havia actualitzat el llistat de mescles, va i guanya el premi a la millor pel·lícula a Locarno! Enhorabona!

A la foto, Vicenç Altaió, fantàstic com a Casanova (foto de Román Yñán).

Textos aliens: Pascal Quignard

La sonata de la antigua casa, que ignora las generaciones minúsculas, es de una lentitud que rebasa la memoria de sus sucesivos habitantes. El piso gime. Las persianas golpean. Cada escalera tiene su llave. La puerta del armario cruje y el resorte de los viejos divanes de cuero responde.
Todas las maderas de la casa, cuando el verano las reseca, ensamblan un instrumento musical a la vez regular y desordenado, que interpreta una composición de perdición, trabajada por una destrucción tanto más amenazante cuanto que es efectiva, incluso si su lentitud no la convierte nunca en algo íntegramente perceptible para los oídos de sus habitantes humanos. [...]
Extret de "El odio a la música" de Pascal Quignard. Traducció de Margarita Martínez. Editorial El cuenco de plata (Buenos Aires, 2012).

Llibre que em va arribar de les mans de Juan Barrero, durant la mescla de la seva pel·lícula, "La jungla interior". Gràcies!

Notes des del Port - 4

PARAULES
  • Per què la paraula escoltada té algun sentit per a nosaltres i ens "aturem" a entendre-la (a trobar-li un sentit)? I, en canvi, no ho fem amb una onada escoltada? Sentim una onada i l'oblidem. Deduïm, instantàniament, que el so de l'onada no "diu" res més. Potser si fos una onada molt grossa, amb un so monstruós, reaccionariem com davant d'un perill.
  • Les paraules duren més que el seu so. Les paraules d'una frase (que ara estem escoltant) "duren" (s'aguanten, es mantenen) mentre dura la frase.
  • En alguna part del cervell, quan parem atenció al que diu algú, hi ha una safata on es van col·locant les paraules que es diuen mentre es pren forma la frase al mateix temps que el seu sentit. La safata es buida de seguida quan es tanca el sentit de la frase.

divendres, 16 d’agost de 2013

Notes des del Port - 3

  • El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
  • El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra (escoltar que mirar).
  • Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
  • Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre alló que miro en color?

dijous, 15 d’agost de 2013

Notes des del Port - 2

  • És possible que els nous sistemes de so immersiu per a cinema puguin retornar-nos un cert grau de la facultat de triar que té l'orella quan escolta del real. Una facultat que ara tenim pràcticament anulada, quan escoltem material enregistrat, "assecat".
  • L'afany de la semblança màxima al so real, tan apreciat en el cinema, pot acabar sent un parany, un cul de sac.
  • El "botí" del so real.

dimecres, 14 d’agost de 2013

Notes des del Port - 1

  • Escoltar, com mirar, és interrogar.
  • Mirar és una acció directa. Escoltar (oïr voluntàriament) no ho sembla tant. Per què?
  • Quan entrexoco dues pedres, per què hi ha d'haver tan soroll? Passa sempre i ni ens hi fixem, però és una mica estrany...