Pàgines

dijous, 31 de maig de 2007

Textos: Miquel de Palol

El gran art és la música; el segon la cuina. Després vénen l'escultura i la pintura, com una bèstia de dos caps. Després, el cine. I al final, la poesia.
Els Proverbis, de Miquel de Palol. Ed. Ara Llibres, Barcelona, 2003.

dilluns, 28 de maig de 2007

Bestieses

  • Obrir un sobre i sentir el repic de la màquina d'escriure.
  • Pujar fins el pis tretzè i a cada replà recordar el motiu principal de cadascuna de les òperes de Wagner.
  • Plantar-se davant d'una sortida d'aire condicionat i, amb els ulls tancats, saber que som dalt del Canigó. Quina ventada! Vigilar de no ensopegar de baixada.
  • Fer punta al llapis i deixar que l'olor ens porti al mig del bosc. Atents, però, a la talada, que sento sorolls...
  • Netejar els vidres de les ulleres. No esverar-se gaire si les mans, amb el moviment, es tornen ales i bateguen com les d'un colom.
  • Obrir un calaix. Fer-se petit i amagar-se a dins. Sentir com ressonen els nostres passos. (Això depèn de si el calaix està més buit o més ple. Preveure aquesta situació)

diumenge, 27 de maig de 2007

El bon Jan i el mar

el bon jan
El bon Jan toca l'acordió davant del mar. Dibuixant: Alfons Figueras. Tira còmica publicada, fa temps, al diari Avui.

dijous, 24 de maig de 2007

La pintura xinesa i l'ocell

sonograma d'ocell com una pintura
És com una pintura xinesa del segle XI. Delicada, boirosa, antiga. Amb un llac que la sustenta, potser. Pot semblar-ho, però no ho és. És el sonograma d'una frase del cant d'un ocell que cada tarda, a les sis, arrenca el concert entremig del trànsit:

Una frase del cant de l'ocell (0:04)
M'he escoltat quatre cops el CD de la guia Ocells de Barcelona, d'Eloïsa Matheu, i no hi ha manera. ¿És un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)? ¿És un pit roig (Erithacus rubecula)? Quin és? Quanta ignorància! (...i em dedico als sons!?)

Mentrestant l'ocell en qüestió segueix refilant:

Cant d'ocell (01:05)

Els directors i el mesclador

Hi ha directors que s'agafen, s'aferren al "so directe", al so gravat durant el rodatge (location sound) i els costa molt afegir o treure res. És la seva veritat. Els agrada treballar els ambients sonors que envolten, embolcallen i amplien aquest so central, aquest so "real". A esquerra i a dreta de la pantalla del cinema, i als canals ambientals del darrere (surround). El so del rodatge és sagrat.

I n'hi ha d'altres que el "so directe" gairebé els molesta. El consideren un element secundari i el reconstrueixen absolutament, en algunes ocasions. És un so que no expressa el que ells volen. I recreen cada seqüència minuciosament, fins al mínim detall. Conserven els diàlegs però canvien els passos, les portes, la gent que parla al voltant i tota la resta. Fan, sonorament, un món nou. O una nova (seva) interpretació d'aquest món (seu).

En els primers, Marc Recha. En els segons, José Luis Guerin. Aquestes dues tendències (no estic segur que es contradiguin del tot entre sí) generen les seves pròpies dificultats a l'hora de pensar, crear, muntar i mesclar els sons d'una pel·lícula. Per això, una de les coses difícils d'aprendre, per a un mesclador, és la de saber conservar el propi bagatge, la pròpia empenta creativa, enmig d'escenaris tan diferents.

dimecres, 23 de maig de 2007

Paper de taronges

paper de seda d'embolicar taronja
Els papers de seda que emboliquen les taronges sempre m'han semblat com una partitura sense notes ressonant en un camp assolellat, amb flors roges i llampants. Són paperets que després conserven una olor dolça i, amagats entre les pàgines d'algun llibre, poden funcionar la mar de bé.

A Burriana (Castelló) hi ha un Museu de la Taronja on expliquen moltes coses.

diumenge, 20 de maig de 2007

Gralles i grallers (fa 26 anys)

gralla
En una època anterior, fa més de 26 anys, quan el mesclador encara no havia entrat en el cinema però hi estava a punt, vet aquí que el món de la música tradicional el tenia atrapat.

Quan la consciència de la pròpia ignorància s'aparella amb la curiositat i una bona dosi d'energia i temps, sempre en pot sortir alguna cosa. Amb alguns amics, entre ells Pau Orriols - luthier i flabiolaire - anàvem a veure vells grallers, famílies de cornamusaires o constructors de flabiols. Fèiem fotos, xerràvem, preguntàvem i, quan es podia, passàvem a net els apunts.

El desembre de 1981, CANYA! (QUADERNS DE CULTURA POPULAR) va publicar l'article Instruments musicals tradicionals catalans: I. La gralla.

El consell redactor de CANYA! era el CERCUP, Centre de Recerca i Promoció de la Cultura Popular, creat tres anys abans, el 1978. Però aquest primer quadern (número 0) no va tenir continuïtat i el projecte es va aturar en el número de promoció.

He recuperat aquest article per tal de fer-lo accessible, no pel seu valor etnomusical, que és ben minso, sinó com a document d'uns anys de transició i aprenentatge d'un món en ebullició.

Estudiosos com Gabriel Ferré i Pau i Xavier Orriols han escrit de debò sobre aquests temes. També hi ha, avui dia, dotzenes de llocs web amb informació inacabable i magnífica sobre tots els instruments tradicionals. Com el de Francesc Rius, el de Xavier Margalef, o sobre el món graller, fet pels Grallers de la Torre.

Salut per a tots ells!

divendres, 18 de maig de 2007

Extrapolacions. Programació i Mescles

Extrapolacions amb consells i notes de l'àmbit dels programadors d'ordinador. Adaptats al món de les mescles de so per a cinema. Segurament encaixen en molts altres àmbits.
  • No perdis el temps amb el problema equivocat. Determina sempre quin és el problema real abans de intentar arreglar-lo.
  • El client, sovint, no sap demanar el que realment necessita.
  • Massa hores perjudica la productivitat.
  • Pensar durament, sí. Treballar durament, no.
  • Les eines que usem tenen una profunda (i fosca) influència sobre els nostres hàbits de pensar i, per tant, sobre les nostres habilitats pensadores.
  • Divideix i venceràs.
  • Sobre l'ús del llenguatge: és impossible fer punta a un llapis amb un ganivet rom. I passa el mateix amb deu ganivets roms.
  • La simplicitat és un prerequisit per a la fiabilitat.
  • El mesclador competent és conscient de la mida limitada del seu propi cervell.
  • La solució aplicada és, de vegades, més problemàtica que el problema que es vol resoldre.
  • Les rutines del treball són útils mentre un s'adoni que les usa.
  • Els projectes estan organitzats i funcionen, generalment, amb una difusa delineació de les responsabilitats.

dijous, 17 de maig de 2007

Altaveus de platja

grup d'altaveus de platja
Sembla que tan bon punt comencin a sonar, hagin de començar a rodar. I si ho fan molt de pressa potser s'elevin desencaixant-se del pal que els sustenta. I si pugen molt amunt semblaran una traca sonora una mica especial.

Però dubto que tot plegat succeeixi.

dissabte, 12 de maig de 2007

El temps

rellotge sense agulles
Sense hores.

Feines i Films

El mesclador intenta retrobar el ritme d'aquest quadern.

Han sigut cinc setmanes amb les mescles de dues noves pel·lícules ben especials:
  • i la de Pere Portabella, sobre J. S. Bach. Diferents instruments musicals i èpoques, amb Bach i Europa d'eixos. Tota la música gravada en directe per un tècnic extraordinari especialitzat en so per a cinema, Albert Manera. Grava el so durant el rodatge, enregistra les musiques i, al seu propi estudi, crea i munta (sound editor) les bandes de so per tal de ser mesclades.
És curiós, vaig treballar amb aquests dos directors fa disset anys (1998-1990), fent les mescles de Innisfree i El pont de Varsòvia. Ara hem tornat a coincidir en el temps. Quin privilegi! El temps és una cosa ben estranya, no?

dimarts, 8 de maig de 2007

Textos: David Jou

Stradivarius

L'espetec, el xerric, el lladruc, el tic-tac:
tots els sons
primitius
es fan bons
a les mans
d'aquest mag
del taller
que ara amb fusta i amb terra i amb flaire de bosc i vernís
fa de l'antre i l'avenç i la cova i l'abís
un espai sideral
amb rigor geomètric i pur,
al conjur
del qual
cada so musical és tan pur
que fa mal.
Poema de David Jou.

diumenge, 6 de maig de 2007

Partitures. Gallicinium

el cant de la gallina

dimarts, 1 de maig de 2007

Notes mínimes sobre cinema (2)

Contrapunt, consonància, contextura, conjunt, concret, confluir, contrast, constrènyer, connexió, confusió, concepte, concís, concert, contar, contigu, continu, contraposar, construir, consumir...

Ritmes: baixar l'escala

Baixem l'escala que ens porta al carrer, amb una mica de pressa, lleugers. Si escoltem, emergeix un ritme: el dels nostres passos, i un espai sonor: l'estreta escala que travessa verticalment l'edifici de pisos.

Un parell de trams de la baixada:
Altres posts sobre ritmes:
Aclariments:
  • Avui estreno l'ús d'un petit lector flash per a sons en format mp3, el dewplayer, que permet escoltar un so sense moure's de la pàgina on hi ha el post.
  • Accedir al mp3 amb Quicktime: ritme baixant l'escala (0:20, 308 KB, mp3 estèreo). Permet baixar-se el so i guardar-lo (amb l'actualització a Quicktime Pro).