És com una pintura xinesa del segle XI. Delicada, boirosa, antiga. Amb un llac que la sustenta, potser. Pot semblar-ho, però no ho és. És el sonograma d'una frase del cant d'un ocell que cada tarda, a les sis, arrenca el concert entremig del trànsit:
M'he escoltat quatre cops el CD de la guia Ocells de Barcelona, d'Eloïsa Matheu, i no hi ha manera. ¿És un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)? ¿És un pit roig (Erithacus rubecula)? Quin és? Quanta ignorància! (...i em dedico als sons!?)
Una frase del cant de l'ocell (0:04)
Mentrestant l'ocell en qüestió segueix refilant:
Cant d'ocell (01:05)
6 comentaris:
un ropit, Erithacus rubecula, crec que no ho és. Si és un busqueret, silvia atrycapilla, s. melanocepalha, etc. ho demanaré al meu company Rafel Mas que m'ho sabrà dir. Per cert l'altre dia, vull dir un dia d'aquest mes de maig vaig veure i escoltar dos ropits enmig d'una plaça de la ciutat de Mallorca. Extraordinari! I tant varen fer el txec txec o txic txic com el refilat més llarg.
Salut i gràcies.
http://www.accionecologica.org/webae/index.php?option=com_content&task=view&id=783&Itemid=39
potser ja n'has fet referència abans, però per si un cas et pas aquest comentari sobre la invasió de sons que es va produir a la imaginació de Julio Cortàzar.
Salut.
Ah, això va bé: sabrem quin ocell és. Ara només cal no oblidar-ho. I seguir-lo trobant (sense buscar-lo) allà on toqui.
Miro tot seguit això d'en Cortázar.
No volies comprar-te un gravador de so petit?
Salut (de tota mena)!
Un sonograma!!!!!
Mira que feia temps que no en veia cap. Fa molts i molts anys havia fet síntesi de veu en plan rupestre: media amb un regla l'alçada del primer formant i la distància entre el primer i el segon formant, ho multiplicava per la freqüència amb un llapis i paper i introduia les dades en un ordinador. Després escoltava si l'aparatet deia 'pla' o 'cla'. Ja et dic, molt rupestre...
què estudiaves?
amb ordinador veies els formants?
potser tampoc fa tant: va tot tant ràpid.
salut!
Hola Ricard,
Doncs sí que fa, sí. Farà uns 18 anys. Els sonogrames es feien gravant el so i les vibracions feien que una punta incandescent anés cremant una tira de paper especial que anava corrent a una velocitat constant. Així es marcaven els formants, que no eren res més que cremades en un paper. Sabent que horitzontalment es mesurava el temps i que verticalment la freqüència (cada centímetre era no sé quants Hz) anàvem calculant les dades i les introduïem en un ordinador on un programa de síntesi de veu ho transformava en un so o una combinació de sons en una síl.laba.
Quins temps aquells :)
Publica un comentari a l'entrada