Pàgines

dimarts, 27 d’abril de 2004

Temps d'orquestres i estudis.

No fa gaires dies, ens vam trobar tres dels que treballarem a l'estudi de gravació Gema-2, avui desaparegut, del carrer de Sardenya (Barcelona).

Ens varem reunir a l'estudi que ara té en Jordi Vidal en un soterrani majestuós d'un edifici de la Via Laietana. És un tècnic finíssim d'enregistrament especialitzat en grups de jazz. Els músics graven totes les peces que han anat tocant en els bolos, abans que el grup es desfaci per formar-ne d'altres. Entre tots, ajunten un grapadet d'euros i van a veure en Jordi. Al sortir s'emporten una cinta que potser un dia alguna petita discogràfica editarà.

Vam xerrar de micròfons, d'anècdotes amb els músics, del mestre Josep Casas Augé (un dels socis de l'estudi), d'en Burrull, d'en Roda (que ja no pot fer de músic), de cantants, de taules de mescla i de les nostres trajectòries vitals. Asseguts al costat del piano de cua, tapat i protegit, i dels peus amb els micros, arrenglerats al costat de la paret de roca.

Començar d'aprenent a Gema-2 consistia, entre moltíssimes altres coses, a rebre d'en Rafael Poch (cap tècnic i principal mesclador) un dibuix de la sala on es marcaven els llocs on col·locar els micròfons per a la propera sessió de gravació: els Neumann KM-86, U67 i el SM2 (l'estèreo), els RCA de cinta, els 451 d'AKG, els 421 de Sennheiser, etc. Calia deixar els cables de micròfon ben endreçats amb les corresponents fonts d'alimentació. I els auriculars amb les caixes de distribució, veritable niu de problemes. Provar els micròfons i les línies cap a la taula de mescles i, amb sort, anar a dinar.

Més tard, la buida sala de l'estudi s'anava omplint amb fundes d'instruments, abrics i converses. Els músics afinant. Les partitures als faristols. I el director al centre, a punt de fer volar coloms. Escoltar una orquestra en viu i després entrar a la sala del control és un exercici extraordinari d'humilitat. En el meu primer dia, pel matí, vaig quedar clavat, encisat: en Casas Augé dirigia els músics pel disc Festa Major de La Trinca. Un bon començament.

Per cert, em sembla que el company de Tacet és músic (viola) de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Magnífic!

I del Vallès a la Vallès: aquest mestre Casas Augé, extraordinari conversador, en parlava molt d'en Pujols. Seguirem.

dilluns, 26 d’abril de 2004

Textos: Brian Eno (2)

Idees i recursos
  • Canvia el rol dels instruments.
  • Descobreix les receptes que utilitzes i abandona-les.
  • Honora el teu error com si tingués intencions amagades.
  • Talla una concepció vital.
  • Suprimeix les ambigüitats i reemplaça-les per especificitats.
  • Suprimeix les especificitats i reemplaça-les per ambigüitats.
  • Mira l'ordre amb el que fas les coses.
Brian Eno (músic) i Peter Schmidt (pintor) es van adonar que tots dos utilitzaven un mètode semblant per ajudar-se en el treball de pensar i crear. Unes frases escrites en unes targetes o en un petit bloc, i que llegides a l'atzar recordaven o desvetllaven idees i camins de recerca i experimentació. Més tard es va fer una edició comercial (1975) de les targetes dins una capsa: les Oblique Strategies.

dijous, 22 d’abril de 2004

Textos: Brian Eno (1)

  • Idees tangencials, no anar al moll de l'os.
  • Els processos a l'estudi són lents, semi-agrícoles.
  • No dependre de la darrera tecnologia.
  • M'agrada el treball rutinari, deixa muntanyes d'espai per a pensar.
  • Posa-ho allà on pugui ser trobat.
  • Massa, massa d'hora i al final, insuficient (comentari sobre el clímax musical d'una cançó).
  • No hi ha res pitjor que un començament brillant (deia Picasso).
  • Com els intuïtius, que tenen una gran traça a començar coses accidentalment, però després topen amb dificultats per millorar-les amb el disseny.
  • Les cançons que no depenen de la composició, depenen de l'execució.
  • Ell és com un exèrcit, imparable. Jo sóc com una guerrilla, evitant les autopistes i esperant el bon moment per saltar.
Extret de A year with swollen appendices. Brian Eno's diary. Brian Eno. Faber and Faber, 1996.

Llibre comprat a Londres, el 1996. Diari de tot un any. Ple d'anotacions, feines a l'estudi, fent de músic, de productor, arranjador, artista de instal·lacions d'àudio/vídeo, etc. Me'l vaig empassar durant l'estiu i de tant en tant el repasso. Segueix aguantant. Les cites que he triat han patit una traducció casolana, però són útils per a mi.

dimarts, 20 d’abril de 2004

Nit

Un llargíssim so greu ha crescut, modulant, des d'un nivell i textura inapreciables, ambientals, fins a tenir una potència i profunditat prou consistents, a punt de desvetllar tots els veïns de l'edifici. Tensió a les dues de la nit. Com un animal prehistòric, una canonada ha badallat, possiblement.

Sèrie ínfima

s
so
SOL
so
s

dissabte, 17 d’abril de 2004

Platja

Una gavina, immensa, passa volant.
Ombra, estel i crit.
A la sorra, vora el mar, juguen els nens.

dimecres, 14 d’abril de 2004

Incongruències

El mesclador es va adonant que els quaderns són per a escriure o per a dibuixar. Apunts, esbossos, idees, dades. Costa afegir-hi sons, mostrar-los, ensenyar-los, suggerir-los. I abans cal agafar-los, triar-los, escurçar-los i penjar-los al servidor.

El mesclador quan navega (tafaneja) també es cansa aviat (esperant) a l'hora de baixar sons i músiques. I no tothom navega. Ni tothom té ADSL ni en vol. Un camí una mica solitari. Si no hi ha sons, quina mena de quadern és aquest?

(Ha arrencat a ploure. Teulades, fanals, balcons. Plou de nit, d'amagatotis)

dimarts, 13 d’abril de 2004

Textos: Pierre Henry

Tot el que sé, tot el que veig, tot el que escolto, jo ho trio i estructuro com un temps de sons.
Una trama que serà un lligam entre el passat i el futur. D'aquestes trajectòries en faig música.
Journal de mes sons, de Pierre Henry. Nouvelles Éditions Séguier. Paris, 1996.

dilluns, 12 d’abril de 2004

Ripley i Morricone

Títols de crèdit als 10 minuts d'arrencar Ripley's Game. La concertista i en Malkovich a duo complet (1:31, mp3, 708 KB), o a duo curt, (1:01, mp3, 461 KB). Film irregular, estrany, escoltat en versió original (DVD). Les mescles d'en John Hayward (a Pinewood, Anglaterra) no són les meves preferides. La versió doblada sembla tenir més coherència, paradoxalment.

dimecres, 7 d’abril de 2004

Apunts (3)

Mescles de cinema. Canvis imperceptibles. Canvis perceptibles.

No cal saber res del rodatge. Si darrere la porta hi havia 30 persones esperant, o si el soroll que se sent és de la pluja artificial, o si els grinyols del sòl són de tots els de l'equip, mentre segueix la protagonista. Em sembla que si no en saps res, podràs ajudar millor.

Quan més dónes, quan més subministres, menys demanes al que escolta. (Brian Eno)

diumenge, 4 d’abril de 2004

G escolta la ràdio

El pianista G havia fet un enregistrament del Concert en Re menor de Bach i n'estava satisfet.

A casa, el tocadiscos se li havia espatllat i rodava més de pressa. Malgrat la seva oïda musical absoluta, es va acostumar a sentir-se en mi bemoll, mig to més amunt i, és clar, un pèl més ràpid.

Dos anys més tard i mentre viatjava en cotxe, a la ràdio donaven el mateix concert. Sabia que tres concertistes l'havien gravat i pensava que escoltava a X perquè trobava solidesa durant el primer moviment. A mesura que la peça avançava es preguntà: Per què no puc tocar jo amb aquesta convicció? Es va anar enfurismant amb ell mateix i durant el segon moviment va dir-se: Quin tempo tan meravellós!

Però després es va fixar en la manera com s'executaven dues appoggiatures allargades en el temps abans de la nota real, més curta: això només ho feia ell amb Bach.

Des del moment que s'adonà que per la ràdio donaven el seu propi enregistrament, va començar a trobar-li tots els defectes, fins que va apagar-la i va seguir conduint en silenci, emprenyat.

Extret i adaptat de Non, je ne suis pas du tout un excentrique, de Glenn Gould. Un montage de Bruno Monsaingeon. Librairie Fayard, 1986.

divendres, 2 d’abril de 2004

Sons gratuïts

Si necessitem algun so i no podem o no volem comprar-lo, hi ha llocs on trobar-los i copiar-los de franc. Només necessitem un diccionari d'anglès i una mica de paciència.

Des d'aquí es pot buscar on poden tenir un so determinat: findsounds

En aquests dos llocs hi ha llistats de webs amb sons gratuïts:
Sounddogs ven sons de moltes col·leccions comercials, però abans es poden escoltar amb baixa qualitat de so però que potser ens pot servir. Només cal copiar-ho a una altra màquina mentre s'està reproduint.

Webs amb sons gratuïts: