Pàgines

diumenge, 27 de novembre de 2005

Textos: Ludwig Wittgenstein

La placa de gramòfon, el pensament musical, la notació musical, les ones sonores, tots estan mútuament en aquella interna relació reproductiva que existeix entre llenguatge i món.
A tots ells els és comuna la construcció lògica.
Tractacus Logico-Philosophicus, de Ludwig Wittgenstein. Editorial Laia, 1981. Traducció de J. M. Terricabras.

El mesclador intenta entendre - del tot - la proposició 4.014 de L.W. perquè està segur que això li permetrà entendre (entrar i comprendre) una mica més enllà. La relació reproductiva entre llenguatge i món. Llenguatge i món.

Documentals

Era un bon documental: ben fet, ben estructurat i ben documentat. Tant ho era, que al final el que em va quedar va ser, només, que era un documental ben fet, ben estructurat i ben documentat. Però no em pregunteu de què anava. M'és absolutament impossible de recordar-ho. Esperarem una ocasió millor.

dimecres, 23 de novembre de 2005

Mecànica

L’orquestra ha arrencat amb un fort acord:
trons i llamps, xàfec i tramuntana.
Els crítics han elogiat l’atac precís
de les cordes baixes,
el gruix mesurat dels metalls,
les timbales salvatges, evocadores,
i el vol, infinit, del piccolo solitari.

La veritat és que el paraigua s’ha obert bé,
desplegant-se sense excessiva fricció.
I hem pogut escoltar, una tarda més,
com les gotes impactaven en la tela tibada,
en una percussió minúscula, incansable i coneguda.

Aquesta fàbrica sempre ha treballat bé.
I això es nota.

diumenge, 20 de novembre de 2005

Feines i dies

El mesclador està content, i enfeinat. No sempre les coses són fàcils. Però, quan ho són? I encara que tot plegat té ben poca importància, vet aquí un parell de raons per a comprar un tortell:
  • Aquest Quadern de sons ja fa 2 anys que funciona, (tot i que la idea inicial era la d'aguantar només un any).
  • He començat la mescla número 80 (!) d'una pel·lícula original. Després del darrer film de Marc Recha, ara estem acabant Tu vida en 65 minutos de Maria Ripoll.
Per un cop, dic el que estic fent i no el que he fet. Vuitanta pel·lícules en són unes quantes, tenint en compte el ritme amb el que s'han fet.

Mesclador, què te'n sembla, arribarem a les cent mescles?

Sons (al camp)

Les esquelles fan un teixit tupit,
prou espès per saltar-hi al damunt.
I poder arribar,
en un salt immens,
com en el circ, ben lluny.

Fins aquells pics pelats.
Potser darrere,
més enllà de la boira.

Dalt de les muntanyes
no hi ha cap frontera pintada.

dimecres, 16 de novembre de 2005

Cinema

Cinema amb històries que ni comencen ni s'acaben, amb pauses, amb escletxes, amb incògnites i una espècie de boira.

Però les pauses et permeten reaccionar, les escletxes et permeten entrar i sortir, respirar i no sentir-te atrapat, les incògnites et generen - si vols - preguntes, i la boira et permet somiar sense pressió i sentir sense patir.

diumenge, 13 de novembre de 2005

Textos: Joan Brossa (1)

L'olor de la pluja, la vista del
mar, la fúria de la tempestat,
el xiulet del vent, el so de la
veu basten per a despertar-me
idees que algú ja deu haver tingut.
Els entra-i-surts del poeta. Joan Brossa. Editorial Altafulla, 1986.

joguina: ocell

ocell joguina
una joguina que xiula i és un ocell
un ocell que canta i és una joguina
So de l'ocell joguina. (96 KB, mp3 estèreo).

dissabte, 12 de novembre de 2005

Aclariment

La última cita.

Quizás existan personas ingenuas que se imaginen que los artistas que en la pantalla interpretan antipáticos papeles de traidor o villano son, en la vida real, personas ceñidas y adustas. No obstante, esta suposición es errónea, porque entre tales actores los hay dotados de gran simpatía y que son unas excelentes personas. En este caso se halla el notable actor Teodoro Busquets, que tan popular se ha hecho ya entre nuestras niñas bien desde que interpretó "La última cita", film Nacional Gaumont, que es un muchacho simpático en extremo, alegre y decidor, que hacía desternillar de risa con sus ocurrencias a directores y artistas durante los intervalos de la filmación de esta extraordinaria película española.
Diari El Diluvio, del 25 desembre de 1928 (pàgina 24).

És bo saber-ho.

divendres, 11 de novembre de 2005

Dia i nit

De dia, els ritmes són més d'acció, de moviment.
El so n'és conseqüència.
Anem i tornem. Fem i desfem.
De nit, els ritmes són sonors, com el de respirar dormint.
El so emergeix i regna.
Espera i repòs.

Depèn del lloc.

Sordesa fàcil

Hi ha professions en les que acabes sord. Però no cal estar al costat de les grans màquines perforadores del paviment ni de les cadenes de premses en una fàbrica per acabar patint sordesa.

Només cal ser un adolescent i anar un cop per setmana a una disco ben triada: Hearing aids at the age of forty.

O escoltar, a alt nivell i una bona estona cada dia, un player mp3 amb auriculars: MP3 users risk hearing damage.

És fàcil, no?

diumenge, 6 de novembre de 2005

Aprenentatges distints

(a) Escoltar com si fos el primer cop. Descobrir la novetat en cada so.
(b) Aprendre a no escoltar. Fer-ne un acte conscient. Protegir-se de la pol·lució sonora.
(c) Disminuir l'escolta a través d'altaveus o auriculars del so amplificat i del generat electrònicament (ordinadors, mòbils, forns microones, etc).

dimarts, 1 de novembre de 2005

Un CD de tant en tant

Hi ha tantes pel·lícules en les que fora bonic de rebre, al mateix cinema, un CD d'àudio amb un recull dels seus ambients i algunes veus!

Recordo Latino Bar, de Paul Leduc, amb muntatge de so de Marisa Aguinaga. Cap diàleg: amb el so de l'aigua als palafitos i la música n'hi havia prou.

Un CD de tant en tant. O només m'ho sembla a mi?

Feines

(subtítol) La feina de mesclar el so d'una pel·lícula.
  • Durant la mescla d'una pel·lícula, potser t'agraden algunes imatges d'un parell de seqüències, unes paraules, el so d'una veu, un violí, una pluja acompanyant unes fotos i un camí en ziga-zaga. Detalls.
  • Amb el temps, però, qui sap si el títol d'aquest film et recordarà una altra cosa més profunda, amb un sentit que enllaça tot el fil de la història. Alguna cosa que trobarà un lloc dins teu.
  • En altres feines, t'agrada com està articulat tot el llargmetratge: de l'inici al final. Tot lliga, tot es correspon. Coherència, força, fluïdesa.
  • Amb el temps, però, qui sap si el que recordaràs seran només alguns detalls. Detalls plens de sentit. Detalls que només seran petites parts d'un món ja esvaït.