Pàgines

dissabte, 28 de febrer de 2009

Vaques al febrer

vaca i micròfon
No és temps de vaques grasses, més aviat són magres. En l'intent d'acomiadar aquest mes de febrer tan escàs, malcarat i ennuvolat, el mesclador ha optat per escampar la boira i, després d'una bona calçotada, ha gravat unes quantes vaques pasturant. Res d'extraordinari, és evident, però aquest febrer, francament, no es mereixia més!

Vaques pasturant (0:51)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Traducció automàtica?

Després d'un temps de mantenir, en aquest quadern, l'enllaç al traductor de gencat.cat, creat per Translendium, i de provar el nou servei de traducció automàtica de Google (vist en el magnífic blog del llibreter), he optat per prescindir d'aquest servei (que, per altra banda, sembla que està en plena efervescència).

Quan la paraula sons es tradueix (automàticament) per fills o somnis-son, no anem bé. Qui sap, potser més endavant.

divendres, 13 de febrer de 2009

Retorn (2)

Ah, com passen els dies! No t 'adones de com arriben ni de com s'allunyen (o es fonen). Com en la desfilada contínua dels arbres (i boscos sencers) des d'un cotxe, autopista enllà.

Al mesclador se li han ajuntat (cavalcat) tres films. Com aquell que ha de fer tres cadires i totes ben diferents. Ja se sap que cada títol és tot un món en sí mateix. Un món d'il·lusions, tensions, ambicions, sentiments, pors i alegries, estira i arronses, esperances, propostes i contrapropostes. I, entre tots els que hi som, un nombre incomptable d'hores, amb tots els seus minuts i segons.

Tres mons, tres equips, tres directors: Marc Recha, Joaquin Oristrell i Manoel d'Oliveira. Potser no són tan diferents, els tres. Tot i ser-ho molt. El mesclador, viatger privilegiat en cadascun dels tres itineraris, en surt una mica trasbalsat. I li costa el retorn a la plana, on els seus habiten. I en això estem.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Visita al museu

Museu Història
Una visita a l'exposició Sant Pere de les Puel·les, un monestir de dones (fins l'1 de març al Museu d'Història), també és una excusa per gravar una mica l'ambient que s'hi respira. La tarda de gener és fosca i humida. Dins el museu, francament, fa una mica de fred i aquesta entrada tan enorme i alta fa una mica de por, tot tant de vermell i negre. Hi ha alguna llei que obligui a vestir de vermell els interiors dels museus?

Gravo una mica: ben poca cosa de relleu, a part de la remor contínua de les màquines de l'aire i les llargues escales mecàniques. Potser, de dia i ple d'escolars, això farà una mica més de goig...

Interior del Museu Història (0:51)