Pàgines

dimarts, 31 de gener de 2006

Els balls, la música popular i la memòria.

Un músic que sap solfeig pot arribar a tocar qualsevol cosa, encara que no n'hagi après l'aire. Convertir les peces musicals en paper és codificar la tradició, tornar-la elitista. Cal potenciar la tradició oral.
Repassant carpetes antigues (1980), he topat amb aquestes frases recollides d'una conversa amb un amic que havia anat a un curset d'acordió diatònic de Marc Perrone, a França.

Bertrand Tavernier diu, de Perrone:
Un musicien magnifique, voyageur dans le temps et réparateur de mémoire. Peut-être parce qu'il sait le prix et la valeur des rêves?
Reparador de memòria. No és un ofici bonic per a un músic que fa ballar amb el seu acordió diatònic i que, tanmateix, pateix la malaltia de l'esclerosi ?

joguina: papallona

joguina_papallona
No és lleugera, ni silenciosa
i el seu vol és curt:
el que dura la corda.
So de la papallona joguina (368 KB, mp3 estèreo).

dijous, 26 de gener de 2006

Clixés de cinema

Clixés generals de cinema extrets de moviecliches:
  • Quan talles el cable del detonador (de la bomba), el temporitzador s'atura. Tanmateix això no ho podràs aconseguir fins al darrer segon.
  • Tots els cables (de les bombes) tenen colors diferents, així l'heroi pot diferenciar el que ha de tallar.
  • La gent mai tus, ni esternuda, ni es moca, ni mostra qualsevol altre símptoma de no tenir una salut de ferro.
  • L'única excepció al punt anterior és quan s'estan morint. Tossir és símptoma de malaltia terminal.
  • Ja pots menjar tot el que vulguis en un film que MAI hauràs d'anar al lavabo.
  • La gent de les pel·lícules sempre troben ràpidament un taxi, a no ser que estiguin en perill.
  • Quan el dolent sembla mort, mai ho està. Sempre podrà tenir una, i de vegades dues, resurreccions.
  • Clixés sonors extrets de filmsound.org:
  • Els gossos sempre saben qui és el dolent, i li borden.
  • Totes les bicicletes tenen timbres.
  • Cada tecla o botó que pitges en un ordinador fa algun tipus de bip.
  • Les tempestes comencen instantàniament: hi ha un catacrac de tro, un llamp i arrenca la pluja.
  • Els helicòpters sempre volen del surround (altaveus ambientals) a la pantalla.
  • Sempre que algú parla a un micròfon, les seves primeres paraules produeixen una realimentació.
  • Els DJs sempre baixen la música quan els actors parlen a la disco.
  • Els somnis sempre van farcits d'un munt de reverberació.
  • dilluns, 23 de gener de 2006

    Propòsit

    Ho volia gravar tot. Frenèticament. Sense treva. Sense defalliment. Fins que es va aturar en sec: es va adonar que necessitaria la resta de la seva vida per escoltar-ho. I que li faria falta encara més temps per a fer-ne una tria! Sense comptar, és clar, amb tots els canvis tecnològics que farien trontollar el seu propòsit. Després de l'aturada es va quedar uns mesos en blanc, sense objectiu.

    A través d'uns coneguts comuns sé del cert que s'ha jubilat i, resignat, segueix caçant sons. Els neteja, els endreça, els hi posa nom i els guarda en caixes de plàstic. Un dia l'he de visitar. Qui sap, potser em fa hereu universal.

    dissabte, 21 de gener de 2006

    La Ràdio al camp

    cromo de la casa Amatller
    LA TELEFONÍA SIN HILOS
    A los placeres del campo, unimos el de la audición de grandes artistas.
    Obsequio de la Casa Amatller.
    Colección: 1 a 10. Tarjeta Nº 6.
    Una imatge, uns sons, una època, un món. Aquí, el cromo sencer.

    dimarts, 17 de gener de 2006

    Ocells, cecs i vidents.

    Jerry, un cec que li agrada gravar ocells. Té un petit equip amb uns quants micròfons i un MZB100, un minidisc ben pensat.

    Un company em diu:
    He pensat en tu. Ahir diumenge era al poble i vaig anar a tocar del bosc, em vaig aturar i vaig escoltar. Déu n'hi do la d'ocells que en aquella hora feien gresca! Moltes mallerengues. Que si tenim campana? Crec recordar que només la toquen, i a mà, un quart abans de missa. Ah, i els tractors no sonen com abans i passen molt de pressa.
    El mesclador somriu una mica, pren nota i per la nit ho passa al quadern.

    diumenge, 15 de gener de 2006

    Alan Lomax

    fotos lomax
    El dia de reis van passar pel Canal 33 el documental Lomax, el caçador de cançons, de Rogier Kappers, sobre el folklorista nord-americà que va recollir i gravar una enorme quantitat de cançons de tot arreu.

    L'any 1933, amb 18 anys, Alan Lomax va començar ajudant al seu pare, John Avery Lomax, fent enregistraments per a la Biblioteca del Congrés dels EEUU i ja no va parar mai. Gravacions (més de 100 CDs), fotografies, programes de ràdio i televisió, films, articles, llibres, materials didàctics i l'intent d'un gran projecte multimèdia: The Global Jukebox, una gran base de dades interactiva que relacionava la dansa, la cançó i l'estructura social.

    Tot el material recollit per Lomax s'està organitzant com a arxiu a Lomax Archive. L'accés és gratuït i es poden escoltar fragments de les gravacions de cançons, peces instrumentals o entrevistes (com per exemple, amb Big Bill Broonzy, Paris, 1952). És fantàstic.

    Entre 1952 i 1953, Lomax va ser a Espanya després d'haver anat a Anglaterra fugint de McCarthy. Va estar fent gravacions amb la cooperació de la BBC. A Rounder Records Group tenen la serie The Spanish Recordings

    Dos anys després de l'estada de Lomax a Espanya, l'empresa discogràfica Hispavox (adquirida per EMI l'any 1984) encarrega al músic i folklorista Manuel Garcia Matos la realització d'una antologia del folklore espanyol. La primera part dels materials enregistrats entre els anys 1956 i 59 (durant els estius i tardors) va sortir en forma de caixa amb 4 discos LP l'any següent (referència: HISPAVOX HH10107/08/09/10).

    Però això ja és tot un altre capítol. Fotos de Rounder.

    dissabte, 14 de gener de 2006

    Conte d'un músic i una vaca

    Diuen que un dia, el cèlebre músic Kung Ming-yi estava tocant música clàssica per a una vaca que seguia pasturant, immutable. "No és que no l'escolti, és que la meva música no l'interessa", va dir-se Kung. Aleshores, amb el seu instrument, va començar a imitar el zumzeig de les mosques i els mugits dels vedells. De sobte, la vaca va parar l'orella i movent la cua es va acostar al músic per escoltar-lo tocar fins el final. Ara, la música ja tenia significat per a ella.

    És un conte. I amb els contes ja se sap.

    dijous, 12 de gener de 2006

    BCNeta! BCNit!

    Cada dia, a quarts de dues de la nit, el camió de la brossa fa la seva feina de neteja, acompanyada per un soroll monumental. Si des d'un sisè pis resulta espectacular, com deu ser per els que viuen a tocar?

    He gravat aquest aquest terrabastall (mp3 estèreo) quotidià. És un arxiu de so llarg (2:55) i que pesa força (2,6 MB), però això és el que hi ha, senyores i senyors. Tal com raja.

    Quan el mesclador era petit els carros de recollida d'escombraries eren arrossegats per cavalls.

    dimecres, 11 de gener de 2006

    Crítica fàcil

    El mesclador quan no mescla és força vulnerable. I algunes notícies el trasbalsen. Trasbalsat, no escriu ni un borrall. Però com que per això no s'ensorrarà el món, un bon dia - una bona nit - el mesclador torna a picar lletres.

    És ben difícil fer cinema! Intento veure Soldados de Salamina de David Trueba (un director jove!) i em costa seguir-la, tot em sembla massa amanerat, enfarfegat. Gestos, frases, postures, acoloriments (de la imatge), enquadraments, músiques.

    Estereotips, convencions, maneres, tòpics, estils...

    És més fàcil criticar que construir. Ja ho sé.

    dilluns, 2 de gener de 2006

    Temps de Pastorets

    Els Pastorets de Can Catòlic de Vilanova i la Geltrú. L'any 1979-80 hi era, amb un Uher 4000 (un gravador de cinta magnètica de 1/4"), a gravar algunes estones dels assajos, els ambients dels passadissos, dels camerinos i trossos de les representacions .

    En un trosset dels Pastorets (1:08, 1 MB, mp3 mono), gravat des de la caixa de l'apuntador, hi ha en Pau Orriols, ara fet un gran luthier, fent de Lluquet.