Pàgines

dissabte, 31 de maig de 2008

Textos: Francis Ponge (2)

pluja als terrats
PLUJA

La pluja, al pati on la miro com cau, baixa amb moviments força diversos. Al centre hi ha una cortina (o xarxa) molt fina i discontínua, un davallar implacable però relativament lent de gotes probablement força lleugeres, una sempiternal precipitació sense vigor, una fracció intensa del meteor pur. No gaire lluny de les parets de l'esquerra i de la dreta cauen amb més de brogit unes gotes més pesants, més individuades. Aquí semblen de la mida d'un gra de blat, allà d'un pèsol, més enllà gairebé d'un bolitx. Damunt els barrons, per l'ampit de la finestra, la pluja corre horitzontalment, mentre que a la cara inferior dels mateixos obstacles penja en forma de rombs convexos. Seguint tota la superfície d'una petita teulada de zenc que la mirada domina, regalima formant una capa molt fina, virada a causa de corrents molt variats per les imperceptibles ondulacions i bonys de la coberta. De la canal mitgera, per la qual s'escorre amb la contenció d'un rierol enconcat sense gaire pendent, cau de cop i volta en un rajolí perfectament vertical trenat un xic grollerament fins a terra, on es trenca i rebot en forma de barnilles brillants.

Cadascuna de les seves formes té un demble particular, al qual correspon un soroll particular. Tot plegat viu intensament com un mecanisme complicat, precís però atzarós, com un rellotge que tingués per corda el pes d'una determinada massa de vapor en precipitació.

El repic a terra dels rajolins verticals, el gloc-gloc de les canals, els minúsculs cops de gong es multipliquen i ressonen ensems en un concert no gens monòton, i no sense delicadesa.

Quan la corda s'ha donat del tot, hi ha engranatges que continuen rodant una estona, cada cop més alentits, i després tota la maquinària s'atura. Aleshores, si el sol reapareix, tot s'amaga de seguida, el brillant aparell s'evapora: ha plogut.
El partit pres de les coses, de Francis Ponge. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja. Edicions del Mall. Barcelona, 1987.

Escrit original: la pluie. En aquest quadern, un text anterior.

dilluns, 26 de maig de 2008

La veu i la poesia

L'Stefano em fa arribar aquest fragment, interessant, de Carles Riba:
[...] No, en considerar les maneres i mitjans d'imitar, com a traductor, la personalitat i l'estil de l'original jo no podia atendre tot d'una el caràcter de la poesia per ésser recitada. Tant més que, al llarg d'aquests anys, havia esdevingut ferma en mi la convicció que tota poesia, fins la que sembla girada més cap endins de l'ànima i dels seus rics silencis, és en la veu, i únicament per ella que té l'última i necessària realització de la seva qualitat que es comunica plenament, fins i tot al lector solitari. [...]
Clàssics i Moderns, Nota preliminar a una segona traducció de l'Odissea, de Carles Riba. Edicions 62, Barcelona.

La veu i la poesia. No desitjo que aquesta idea hagi de ser contrària a "l'objectiu de la mètrica no és la música, sinó el silenci", de Miquel de Palol, exposat en un post anterior. Més aviat les dues naveguen per oceans distints, encara que tots són d'aigua salada.

Altres poemes amb la veu d'Stefano SanFilippo, en aquest quadern:

diumenge, 25 de maig de 2008

Més Sons de Barcelona

sons de barcelona
Nous sons per a Sons de Barcelona. Ja en tenim 49. Pas a pas. So a so.

PD: Encara que, en aquest mapa, el Parc del Laberint (d'Horta) sigui del Labering.

dissabte, 24 de maig de 2008

Lloguer de gramoles

radio fabregat
Hi ha botigues que fan bé de veure. Radio Fabregat, fundada l'any 1952, n'és una d'elles. El cartell principal anuncia: "Radio Electricidad. Alquiler de amplificadores. Gramolas. Discos"

Gramoles... Dius el nom i ja ets en una època anterior.

L'extraordinari repertori de bombetes de llum, amb totes les seves formes i mides variats, convida a badar una bona estona. I l'aparador principal, sempre tan ple! Com una parada de fruites del mercat.

diumenge, 18 de maig de 2008

Textos: Gaziel

violi
El violín de la paz

Entonces el jefe de la batería nos ha dicho: "¿Quieren ustedes oír al primer violín de la Ópera de Burdeos?" De momento pensamos que, armado de buena pero intempestiva voluntad, el oficial iba a complicar nuestra modorra con alguna insoportable audición de fonógrafo. Pero los de Francia son los soldados más desconcertantes del mundo. En lugar del odioso aparato que habíamos previsto, ha aparecido, al oír las voces con que le llamaba el oficial, un humilde artillero empuñando el violín más extraordinario que pueda soñarse. Su caja era un estuche de cigarros habanos. La empuñadura o mango, consiste tan sólo en una rama de encina, arreglada a cuchillo, y tiene en su extremo una voluta perfecta, con sus respectivas clavijas. El caballete o puente está asimismo construído a mano, como el sostén de las cuerdas, el botón, los oídos en forma de f y el arco flexible con el cual se hace vibrar tan peregrino instrumento. [...]
Aquí per llegir-ho sencer.
En las líneas de fuego. de Gaziel. Casa Editorial Estudio, Barcelona, 1917. Extracte del capítol "El violín de la paz". Articles publicats a La Vanguardia, durant la primera guerra mundial.

Textos: Miquel de Palol (2)

En poesia, contràriament al que es creu normalment, en part per causa de certes poètiques que són més exercicis de metàfores que no pas consells pràctics - que, en qualsevol cas, els seus autors mai no van seguir -, l'objectiu de la mètrica no és la música, sinó el silenci. Els mals poetes són sorollosos, els genials fan venir el pensament sense grinyols d'ineptitud ni esbufecs d'autocomplaença.
Els Proverbis, de Miquel de Palol. Ed. Ara Llibres. Barcelona, 2003.

Anterior text de Miquel de Palol en aquest quadern: aquí.

Sons de Barcelona

barcelona
El Mapa Sonor de Barcelona (iniciat el 3 de febrer de 2008) canvia el nom pel de Sons de Barcelona.

El terme mapa sonor em sembla massa solemne per a un projecte senzill, personal i que es va fent sense pressa, pacientment, entre el joc, la troballa i l'experimentació.

dissabte, 17 de maig de 2008

Textos: Jordi Coca (2)

Diumenge, a les 13 h
Escolto les cigales en el silenci ardent.

Diumenge, a les 21 h
Llegeixo als diaris la dissort del món.
Terres grogues, de Jordi Coca. Editorial Proa. Els llibres de l'Óssa Menor. Barcelona, 1998.

Anterior text de Jordi Coca en aquest quadern: Futbolí.

dijous, 15 de maig de 2008

Kalerne

Kalerne
kalerne és una plataforma sobre el so i l'entorn. Van remodelar la seva pàgina web el juliol passat. El lloc és clar, net, ben estructurat i farcit de sons, textos, reflexions i projectes diversos. Interessant i discret. Combinen el francès i l'anglès.

L'equip de Kalerne: Yannick Dauby (l'iniciador), Wan-Shuen Tsai i Olivier Féraud. Els interessos són tan diversos com ells mateixos: fonografia, improvisació electroacústica, música concreta, sons dels animals, art sonor, art visual, poesia, fabricació d'instruments, etc.

No us perdeu Slow down these animals! (Alentiu aquests animals!)

dimarts, 13 de maig de 2008

Textos: Diane Setterfield

[Era] El mateix silenci que s'empassava les nostres petjades i matisava les portes que s'obrien i es tancaven mentre la dona m'ensenyava, per ordre, el menjador, la sala d'estar, la sala de música..

Darrere el silenci no hi havia cap màgia: era la suau decoració qui l'hi conferia. Sofàs massa atapeïts de coixins de vellut; reposapeus tapissats, chaise-longues i butaques; tapissos penjats a les parets i folrant mobles. Totes les sales tenien moqueta i damunt cada moqueta hi havia una catifa. Les cortines adamascades que cobrien les finestres també feien de pantalla acústica sobre les parets. Tal com el paper assecant absorbeix la tinta, tota aquella llana i tot aquell vellut absorbien el so, però amb una diferència: si bé el paper assecant només s'endú l'excés de tinta, la roba de la casa semblava empassar-se l'essència mateixa de les paraules que pronunciàvem.
El conte número tretze, de Diane Setterfield. Traducció de Rosa Borràs. Editorial Empúries. Barcelona (març 2007).

Què fan els ocells tan d'hora? (ampliació)

dibuix ocells_HP
Escoltant atentament l'ocellam matiner, es poden trobar moltes semblances en els seus cants. Frases idèntiques que es repeteixen i que es responen com en un eco. Motius o temes que destaquen. Són frases curtes, de vegades molt curtes, de dues només notes.

Els ornitòlegs en sabrien dir coses assenyades. El mesclador només es fixa en els patrons i, en els dos minuts i mig llargs que dura l'enregistrament, n'hi ha uns quants. N'he apartat sis: els dos primers basats en un primer tema i els altres quatre basats en un segon tema (entre parèntesi, el moment en que passa).

Recomanació: escoltar-ho amb auriculars.

TEMA 1

Tema 1 (als 00:05)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 1 (als 02:15)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
TEMA 2

Tema 2 i resposta propera (als 00:18)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 2 llunyà (als 00:27)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 2 (als 01:55)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Repetició del tema 2 amb eco (als 02:28)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
Tots aquests sons curts provenen del so del post anterior: també es pot seguir aquí, tot sencer (és una prova d'una petita QT movie amb marques - captions). La il·lustració del principi del post, signada HP, és d'Hermann Pfeiffer.

dilluns, 12 de maig de 2008

Què fan els ocells tan d'hora?

Encara no són ni les sis del matí i els ocells ja estan xerrant. Aquesta estona és un festí de virolles sonores. N'hi ha per tot. Els petits practiquen i es fan notar, cofois, mentre s'escalfen la gola. I es poden sentir acrobàcies i enfilades ben atrevides. Un veritable escàndol acústic (els tècnics l'anomenen "esac").

teulades matinada

Els ocells matiners (2:39)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

divendres, 9 de maig de 2008

Eines i feines

Les eines i les feines.
Pensar les feines, triar les eines.

Qui diu eina, diu màquina.
Qui diu eina, diu instrument.

dijous, 8 de maig de 2008

Visita durant la mescla

reportatge Albert Serra
El dissabte passat, 3 de maig, van passar per TVC una notícia sobre Albert Serra, el director de cinema, en forma de petit reportatge.

Podeu intentar veure els dos muntadors de so, en Joan i en Jordi, i el mesclador (un servidor), treballant a les fosques a la sala on fèiem els darrers retocs a la mescla de so de la pel·lícula "El cant dels ocells".

(La instantània és extreta del mateix vídeo a la carta)

dimecres, 7 de maig de 2008

Textos: Miquel Martí i Pol (2)

Trenca el silenci
la claror inesperada
d'un raig de lluna.
Haikús i tankes del mirall, del recull Haikús en temps de guerra (1999-2000), de Miquel Martí i Pol. Poesia completa. Edicions 62. Col·lecció La butxaca. Barcelona (març 2008).

Aquí, un text anterior en aquest quadern.

dimarts, 6 de maig de 2008

El Parlament: dos colors, dos sons

gris-rosa

Una visita al Parlament. Un passeig pels salons gris, rosa i dels canelobres. La sala de sessions, els despatxos i la gran escala.

El saló gris i el rosa (el dels passos perduts) no sonen igual. En el saló gris el so hi és més viu, tot hi ressona: no és un bon lloc per a tenir-hi converses discretes. En canvi, el saló rosa està encatifat i apaivaga el so, que hi sembla reposar.

Visita al saló gris (0:40)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Visita al saló rosa (0:40)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

dilluns, 5 de maig de 2008

Textos: Perejaume (3)

Residus de llum, d'incendis

De vegades ens sap massa greu oblidar les coses. No ens adonem de com és gràcies a aquest oblit que les coses tornen als seus fons de procedència. No ens adonem de com, amb l'oblit, nodrim la substància amb què tot és fet, com la memòria es desfà d'imatges i signes i els torna al món i ja no els pot trobar perquè, en tornar-los, estan camí de perdre's, de confondre's amb el món.
Obreda, de Perejaume. Editorial Empúries. Barcelona (Maig 2003).

Altres textos de Perejaume en aquest blog:

diumenge, 4 de maig de 2008

Campanes a la Ciutadella

parròquia castrense
Cada diumenge i festiu, a les dotze del migdia, mitja hora abans de la missa, les campanes de la Parròquia Castrense de la Ciutadella de Barcelona s'enlairen i s'estan una bona estona competint amb els ocells, el xivarri dels nens que juguen a futbol i les bicicletes de totes les mides.

Aquest toc té un punt d'esvalotat. Aporto la part final dels 3:20 que dura tot l'enregistrament.

Campanes de la Parròquia Castrense de la Ciutadella (1:51)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Canzone da due soldi

Canzone da due soldi
Les il·lustracions de partitures de música popular, sobretot les d'abans, poden ser força curioses. N'hi ha d'esplèndides. Algunes tenen el poder de travessar, fàcilment, el temps.

Com la portada de la partitura de Canzone da due soldi, el segon premi del quart Festival de la Cançó de San Remo, any 1954 (*). La cantaven Katyna Ranieri i Achille Togliani. He trobat tres versions al Youtube:
Vet aquí, m'ha agradat la versió (en italià) del títol rus:

Canzone da due soldi (3:22, de Likvidatsiya, film rus)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
Anteriors il·lustracions de partitures en aquest quadern:
Al blog de Yayo Salva s'hi pot trobar informació, portades i el so de discos descatalogats, entre ells, del festival de San Remo. Un lloc molt estimable: mica en mica, recuperant gravacions oblidades, difícils de trobar.

(*) Autors de Canzone da due soldi: Pinchi (lletra), Donida (música).

dissabte, 3 de maig de 2008

Textos: Vikram Seth

Em ve a la ment un so extraordinàriament preciós. Tinc nou anys. Estic assegut entre el senyor i la senyora Formby en un estat d'expectació. Als seients del voltant nostre hi ha persones que xerren i rebreguen programes. A la pista del circ no hi entren ni elefants ni lleons, sinó un grup d'homes i dones, molts del quals porten uns instruments sorprenents, lluents i fulgurants. Un senyor petit i fràgil entra, i és aplaudit d'una manera que no he sentit mai, i a continuació hi ha el silenci més estrany i absolut per part de la multitud.

Abaixa un pal i un so immens i preciós omple el món. Vull formar part d'aquest so més que de qualsevol altra cosa.
Una música constant, de Vikram Seth. Traducció d'Albert Torrescasana. Editorials Anagrama/Empúries. Col·lecció La butxaca. Barcelona (gener 2008).

divendres, 2 de maig de 2008

Textos: Joan Lluís

pastor amb el seu gos
Els clams dels pastors (1)

- Xet, xet, xet... - Llavors, el mateix pastor clama el gos d'atura: - Moret. Moret. Moret! Tè, tè, tè! - . (Naturalment, qui diu Moret pot dir Pastora o bé un altre nom dels que s'acostumen a donar als gossos.)

Si el gos s'ha perdut per dins algun fons d'allau o algun precipici, i comprèn que no pot eixir-se'n per ell mateix, es posa a fer uns clapits de "nyau! nyau! nyau!", i, ràpidament, un "nyuuu!", com un somiqueig, que se sent de molt lluny si es para bé l'orella; i, de seguida, torna a fer tres clapits forts i secs, per fer-se sentir del seu amo, ja que, encara que faci vent fort, és segur que arribarà algun dels clapits a orelles d'aquest.

D'aquesta manera han estat salvats molts gossos d'atura que, si no haguessin clamat, s'haurien perdut irremissiblement.
Records de la meva vida de pastor, de Joan Lluís. Editorial Barcino, Biblioteca Folklòrica Barcino, Núm 12. Barcelona, 1964.

(Fotografia: "Un pastor afalagant el seu gos d'atura". Cl. Museu d'Indústries i Arts Populars, de Barcelona.)