Pàgines

divendres, 14 de novembre de 2003

Textos: Miquel Martí i Pol

Fosc timbal del temps
percut amb cadència
gaudis i laments.

Com més aspre i breu,
més el so ens emmena:
crema com la neu.

Torrentera avall,
mentre el gaudi dura,
so de xaragall.

Torrentera amunt,
quan el vent assota
i els camins són lluny.

Cap mirall no diu
quin secret s'amaga
rera de l'esquiu

timbal fugisser
que celebra angoixes
i plaers també.

Però el ritme fosc
agita les fulles
d'aquest arbre tosc

i encén el neguit
de la veu que malda
per arribar a crit.

Veles i dofins
esqueixen silencis;
les remors són dins.

Platges i recers
diuen que el misteri
no té mai després,

i que el so d'eixut
del timbal no és culpa
d'aquell que el percut,

sinó del destí,
que ens fa ballar sempre
pel seu trist camí.

de Miquel Martí i Pol. "Cinc Poemes d'Iniciació", a Autobiografia. Ed. Empúries. Col·lecció Migjorn. Nº4

J. Brau l'ha trobat. Gràcies!