Pàgines

dimecres, 26 de novembre del 2003

Cinema i nivell sonor

Les pelis d'acció-aventures-guerra tenen un nivells sonors altíssims. Amb uns sons molt agressius. I plens, farts, de greus i subgreus. Si la seqüència és llarga, aquesta pressió sonora es fa intolerable. Dolorosa.

Els que mesclem pelis no hi podem fer res. Hem de copiar, emular, el nivell i la qualitat del so original.I en som els primers perjudicats. Quatre, o cinc, o més dies treballant amb un títol d'aquestes característiques... i acabes mig sord, amb mal de cap, fatigat i fastiguejat.

Moltes sales de cinema no poden reproduir aquests nivells alts de so:
  • molesta al públic, que es queixa
  • sona malament (distorsionat, esquerdat), degut a uns altaveus castigats i envellits
  • se sent des d'altres sales: l'aïllament acústic no està calculat per aquests nivells de so sub-greu.

I què fan, als cinemes? Baixen el nivell general de reproducció del so (del punt 7 al punt 6, o al 5...). Per tant, les seqüències delicades, suaus, perden detall i riquesa. I el diàleg perd presència i intel·ligibilitat.

Ni sóc el primer ni seré el darrer a queixar-me.

La tecnologia digital ens aporta molts avantatges. I permet alguns abusos.