Pàgines

dimecres, 30 d’abril de 2008

Mescles finals

Com en són de difícils els silencis al cinema! Quan hi ha d'haver poc so, mira que n'arriba a ser de delicat trobar el balanç convenient o, al menys, trobar l'ambient sonor adequat!

El silenci absolut, en un film, incomoda. Com a espectador - i el mesclador és un espectador privilegiat amb totes les conseqüències, tant si n'és conscient com si no - un so massa baix, gairebé inaudible, és molt pertorbador. Potser més molest que un so amb un nivell alt.

És després d'una primera mescla de tota la pel·lícula, quan fa bo de visionar-la tota sencera, bobina rera bobina, amb aquest so més complet però no definitiu. Aleshores es comença a trobar la mesura de tot plegat. La pel·lícula s'ens presenta més segura i comencem a endevinar millor on amagar-la, on acostar-la, on afinar-la, on reverberar-la...

La feina del mesclador - això és el que a mi em sembla - és assistir a totes aquestes operacions. Molt sovint, no cal fer gaires coses, només ajudar a que sorgeixin, a que es manifestin. Escoltar el film, escoltar els que li l'han preparat. És com un deixar-se portar, essent-ne també el conductor.

Demà dimecres acabarem una mescla així. Avui acabo la nit escoltant aquelles petites músiques i cançons que cadascú guarda per recarregar piles.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Somni de Garreta

Juli Garreta
Llegeixo un somni del compositor Juli Garreta:
Si un dia tinc diners sobrers, aniré a viure a una masia dels voltants, per estar sol i estudiar el soroll de la pluja quan goteja per la teulada.
Un desig definitiu, absolut. Garreta era un savi.

Trobat a Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara (Edicions de 1984. Barcelona, febrer de 2008).
* * * *
(Fotografia de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, extreta de "Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VI. Música popular i tradicional".)

dilluns, 28 d’abril de 2008

Textos: Jordi Lara

tenora
Viladesau va aixecar la tenora i va bufar. L'aire va sortir dels seus pulmons com una deflagració, ascendí per la canalera ampla del coll i se li va congriar a la boca, contra la presa de galtes i llavis. En la fosca salivosa, la glopada d'aire va topar amb un rar dispositiu que treia el nas entre les dents: dues pales com dents de tauró, relligades, de canya seca de les riberes del Ter. Buscant una sortida a la desesperada, un fil de buf aconseguí esmunyir-se per l'escletxa mil·limètrica de les canyes, que gemegaren de gust, i es projectà, matxucat, violent, tenora avall, bramant de llibertat. I aquell crit a galet, aquella gàrgara artitzada, va ressonar primer a les voltes del crani d'en Viladesau, a les diminutes estalactites del nas i al travessar les celles, que el pintaren d'un color platejat; ressonà després als llavis tensos, que el dotaren de la vibració serena d'una ala de gavina; ressonà finalment a la fusta excitada del ginjoler, i a l'alpaca calenta, que li infongueren el tacte sensual del vellut. Quan va irrompre a l'airecel del Palau, l'aire dels pulmons d'en Viladesau ja no era aire sinó so eloqüent, el llevat amb el que es pasta i creix allò que en diuen art.
Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara. Edicions de 1984. Barcelona, febrer de 2008. Extracte d'on parla del príncep de la tenora, Ricard Viladesau. La negreta és meva. El dibuix és de Joan Garcia Junceda.

divendres, 25 d’abril de 2008

Un ocell i el soroll

filtrant la gravació d'un ocell
Ahir tornant de la feina, un ocell (una merla, potser?) em va fer alçar el cap. Entremig del brogit de la circulació, l'ocell s'afanyava amb el seu cant d'una manera tan voluntariosa que el vaig gravar amb una gravadora petita que intento dur sempre a sobre.

Avui, escoltant-lo, m'ha fet patir envoltat de soroll i l'he intentat alliberar amb X-Noise, un plugin que pot netejar el so, processant-lo.

[1] Ocell entremig del soroll (0:21)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

[2] Soroll que envolta l'ocell (0:21)

Aquí per descarregar-lo (mp3)

[3] Ocell alliberat del soroll (0:21)

Aquí per descarregar-lo (mp3)
Nota: El tercer so, "Ocell alliberat del soroll", té segurament un grau excessiu de processament, però em sembla que funciona bé com a exemple.

dijous, 24 d’abril de 2008

Sonograma, una revista sobre música

revista Sonograma
La web de música que coordina Carme Miró, engega Sonograma, una revista (en línia) de pensament musical: entrevistes, reflexions sobre l'educació musical, tècniques vocals, tècniques pianístiques, etc.

Els millors desitjos pels sonogramistes!

diumenge, 13 d’abril de 2008

Un dissabte als Encants Vells

els encants vells
Un passeig pels Encants Vells, al costat de la plaça de les Glòries (Barcelona) és un cosa que cal fer de tant en tant, encara que només sigui d'un any per l'altre. Anar mirant i escoltant, escorcollar una mica, remenar, xafardejar, totes elles són activitats molt recomanables. Segons els experts cal fer-ho sense buscar res en especial.

I qui diu els Encants Vells, diu el mercat de Sant Antoni, o una llibreria de vell. Llarga vida als que recullen, reaprofiten, reciclen, revenen, i als drapaires!

Un dissabte als Encants Vells (2:34)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

So digital al cinema (1)

un quadrat de so digital (cinema)
No és un laberint, però s'hi assembla molt. Aquests punts, camins i giragonses són les dades digitals que ocupen un sol dels 4 quadrats que hi ha al costat de cada fotograma de imatge d'una pel·lícula de cinema.

Dels tres sistemes digitals de so per a cinema, el que fa servir aquest petit quadrat és el Dolby Digital (al centre s'hi pot veure el seu logo).

En un segon passen 24 fotogrames i en cada fotograma hi ha quatre petits quadrats com aquest. Per tant, tot el so digital de 6 canals durant un segon, ha de cabre en 96 quadrats minúsculs, enrevessats com petits laberints. Una filigrana!

(La imatge mostrada és el detall d'un negatiu de so, un petit quadrat que fa una mica més de 2 mm de costat. La pel·lícula que es passarà al cinema és un positiu de imatge: per tant, el que ara és negre, després serà blanc)

Retruny sonor (a les Glòries)

plaça de les glòries
Plaça de les Glòries (Barcelona). Un so que retruny rítmicament amb el pas de cotxes, camions i autobusos. Es pot escoltar la mar de bé a la planta de dalt de l'aparcament a l'interior de la mateixa plaça: el trànsit passa per sobre nostre. Un so curiós. És una mica com el pas d'un tren. Pot fer una mica de basarda.

Aquest so també es pot escoltar a prop d'on s'ajunten (o se separen) les dues vies rodades i pujen (de fet, una puja, l'altra baixa) cap al cercle elevat de la plaça. No crec que els veïns que viuen a tocar els faci cap gràcia.

Retruny sonor (a les Glòries) (0:59)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

dimarts, 8 d’abril de 2008

Entre el caos i l'equilibri

Joan, mesclant
De vegades la feina d'un mesclador és la d'equilibrar elements diferents i de fonts diverses, amb textures sonores oposades, i fer-los conviure en una certa harmonia. Encara que "massa harmonia" pot ser poc creïble o sospitosa.

D'altres vegades, el mesclador ha de recordar que el fet sonor és sovint imprevisible. Les capes de so, que es van fabricant durant la mescla i que venen precuinades del muntatge sonor, no poden ser planes ni impàvides com un estaquirot. Ha d'existir un cert punt de modulació, de variació, de salt, de sorpresa. Fins i tot, de caos.

Costa acceptar els errors, les imprecisions, les desviacions, les rebaves, les imperfeccions. I un corregeix, repassa, poleix, iguala, llima. El perill major és que l'energia i força d'una escena pot trobar-se en aquestes petites imperfeccions. Saber-ho i aprofitar-ho representa un cert grau de saviesa en un ofici, en aquest cas, el de mesclador. M'agradaria no fer tard i acostar-m'hi.

(a la foto, les mans d'en Joan mentre mescla)

Traducció

A no ser que trobi alguna manera (tags en el codi html?) d'ajudar a la màquina de traducció automàtica a triar i a decidir millor la paraula escollida per a la versió traduïda, estic a punt d'eliminar el vincle de les traduccions, sobretot al francès i a l'anglès. No es pot demanar tant a aquests enginys. Però com puc ajudar-los (inter-textualment) una mica?

Del post anterior, "Jana, la caçadora de sons", la traducció al francés diu "Jana, le blouson de sons" o "Jana, le blouson de sommeils". La traducció a l'anglès diu "Jana, the jacket of sounds". Gairebé sempre, la paraula "sons" es tradueix a l'anglès com "sleeps".

Què més vols, mesclador, si es tracta d'un servei gratuït que, fins i tot, proporciona sorpreses que poden arrencar algun somriure d'un post avorrit?

dimarts, 1 d’abril de 2008

Jana, la caçadora de sons

jana, la caçadora de sons
- Bon dia, Jana!
L'avi feia dues hores que feinejava dalt de l'arbre. Havia sortit a caçar de matinada, li agradava fer-ho tan bon punt naixia el sol. Estava content perquè havia aconseguit el so de la rosada mentre queia sobre un bri d'herba. Ja l'havia guardat en un recipient de vidre, l'havia etiquetat, Rosada damunt d'un bri d'herba, i l'havia classificat i penjat a la branca dels sons minúsculs. [...]
Així comença el capítol 3 de Jana, la caçadora de sons, amb l'avi Ramon i la seva col·lecció, dalt de l'arbre dels sons. I no és feina petita ni fàcil tenir prop de dos mil sons ben ordenats i classificats. Hauré de conversar una estona amb aquest vell caçador de sons!

avi Ramon
Jana, la caçadora de sons, de Marta Balaguer. Editorial Cruïlla. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Barcelona, desembre de 2007.