Pàgines

dimarts, 8 d’abril de 2008

Entre el caos i l'equilibri

Joan, mesclant
De vegades la feina d'un mesclador és la d'equilibrar elements diferents i de fonts diverses, amb textures sonores oposades, i fer-los conviure en una certa harmonia. Encara que "massa harmonia" pot ser poc creïble o sospitosa.

D'altres vegades, el mesclador ha de recordar que el fet sonor és sovint imprevisible. Les capes de so, que es van fabricant durant la mescla i que venen precuinades del muntatge sonor, no poden ser planes ni impàvides com un estaquirot. Ha d'existir un cert punt de modulació, de variació, de salt, de sorpresa. Fins i tot, de caos.

Costa acceptar els errors, les imprecisions, les desviacions, les rebaves, les imperfeccions. I un corregeix, repassa, poleix, iguala, llima. El perill major és que l'energia i força d'una escena pot trobar-se en aquestes petites imperfeccions. Saber-ho i aprofitar-ho representa un cert grau de saviesa en un ofici, en aquest cas, el de mesclador. M'agradaria no fer tard i acostar-m'hi.

(a la foto, les mans d'en Joan mentre mescla)