Pàgines

dimarts, 30 de setembre de 2008

Immediacions (sonores)

I. 18
O simplement sentir les ones en la fosca.

I. 56
Murmuri de la font: tot és proper i estrany.

II. 39
El soroll de la mar, i tot s'escriu.

II. 71
Campanes a la vall. Torna la infància.

II. 86
Enmig del cansament, un lleu so d'aigua.
Immediacions, de Feliu Formosa. Edicions 62 - Empúries. Barcelona, 2000.

diumenge, 28 de setembre de 2008

Mercat de la Boqueria

mercat de la Boqueria
Aquest mercat de la Boqueria és un festival. És tan popular que, sinó fos que hi ha persones que compren de veritat, semblaria una fantàstica atracció farcida d'olors, gustos, formes, colors, sons, parles i fauna.

Mercat de la Boqueria (2:00)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
Aquest és el so que fa cinquanta (50) del mapa sonor Sons del Quadern - Barcelona. Mica en mica, aquest és el ritme que ara toca.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Quimeta. Un nom i una veu.

- Quimetaaa!
Era com un xiscle o un udol.
- Quimetaaa!
Algú havia dit que era com un xiulet de tren.
- Quimetaaa!
D'altres creien que era com un grinyol d'una porta.
- Quimetaaa!
De fet es tractava de la veu d'una dona que cridava la seva filla.
- Quimetaaa!
Amb tot el neguit.
- Quimetaaa!
Amb tota l'ànsia.
- Quimetaaa!
Amb tot l'amor.
- Quimetaaa!
Quan jo sentia aquella veu m'entrava vergonya. Dir un nom de persona d'una manera tan esvalotada, tan esquinçada, tan gairebé sense veu humana, era com si algú voltés despullat vora meu. Un nom pensava jo, no és per dir-lo amb la veu esbatanada, sinó amb una veu oculta, pastosa com acostumava a fer la mare en allitar-nos i dir-nos bona nit.
Temps d'estrena. Obra Poètica I, de Guillem Viladot. Edicions del Mall. Barcelona, 1986.

Aquí, anterior text de Viladot en aquest quadern.

divendres, 26 de setembre de 2008

Stereoscopio "MIGNON"

stereoscopico Mignon
Stereoscopio "MIGNON" con 2 lenti d'ingrandimento, perfetta, chiarissima visione di quadr plastici. Prezzo di réclame, completo, comprese 10 fotografie, so e L. 1.25 franco di porto. (Franco all'Estero L. 1.50). Per le ordinazioni rivolgersi alla depositaria THE UNIVERSAL NOVELTIES, Via Sirtori, 1 - Milano. (Non confondere con altre Ditte).

Anteriors estereoscopis en aquest quadern:

dijous, 25 de setembre de 2008

Textos: E. M. Cioran

[...] Deberíamos tener la facultad de vociferar al menos un cuarto de hora al día; deberían crearse incluso centros de vociferación para ese fin. «¿Acaso no alivia suficientemente la palabra?», se nos objetará. «¿Por qué resucitar usos tan anticuados?»

La palabra, convencional por definición, ajena a nuestras exigencias imperiosas, está vacía, extenuada, carece de contacto con nuestras profundidades: no hay ninguna que de ellas emane ni que de ellas descienda. Si, al principio, en el momento en que hizo su aparición, podía servir, no ocurre lo mismo hoy: ni una sola, ni siquiera las que quedaron transfiguradas en juramentos, contiene la menor virtud tónica. Se sobrevive: largo y lamentable desuso. Sin embargo, seguimos sufriendo la influencia nociva del principio de anemia que entraña. En cambio, la vociferación, modo de expresión de la sangre, nos levanta, nos fortifica y a veces nos cura.

Cuando tenemos la ventura de entregamos a ella, nos sentimos al instante cerca de nuestros lejanos antepasados, que debían de bramar sin cesar en sus cavernas, todos, incluidos los que pintarrajeaban las paredes. En los antípodas de aquellos tiempos felices, nos vemos reducidos a vivir en una sociedad tan mal organizada, que el único lugar en el que se puede vociferar impunemente es el asilo de alienados. Así, se nos prohibe el único método que tenemos para liberamos del horror de los otros y del horror de nosotros mismos. ¡Si al menos hubiera libros de consuelo! Existen muy pocos, porque no hay consuelo y no puede haberlo, mientras no nos sacudamos las cadenas de la lucidez y la decencia.

El hombre que se reprime, que se domina en toda ocasión, el hombre «distinguido», en una palabra, es virtualmente un trastornado. Lo mismo sucede con quien «sufre en silencio». Si deseamos conservar un mínimo de equilibrio recuperemos el grito, no perdamos ocasión alguna de entregarnos a él y proclamar su urgencia.[...]
La caída en el tiempo, d'E. M. Cioran. Tusquets Editores. Barcelona, 1993-2003 (el subratllat en negreta és meu).

dimecres, 24 de setembre de 2008

Simfonia en mi (1919)

acudit de Junceda
- Què tal? Com va la música?
- Miri, un d'aquests dies m'estrenaran una simfonia en mi.
- Rosa, tinc el gust de presentar-te un músic de molt mèrit. Ara diu que li estrenaran una simfonia en... en ell.
Acudit d'en Junceda. Revista D’Ací d’Allà, del juliol 1919 (Volum III. Número 7).

dimarts, 23 de setembre de 2008

Una Filarmònica pel cinema

Dudamel en un assaig d'orquestra
La Philharmonia Orchestra va començar el 1945 amb la missió de fer, bàsicament, sessions d'enregistrament per a EMI, a la Gran Bretanya.

La seva història és curiosa i al llarg dels anys ha gravat centenars de músiques per pel·lícula, ha fet molts concerts i ara, a més a més, a través de The Sound Exchange, una extensió actualitzada i molt completa del seu web ofereix vídeo podcasts, concerts en línia, entrevistes en vídeo (de qualitat).

Es pot aprendre sobre els instruments de l'orquestra i del món. Es pot escoltar i accedir a sons d'instruments a través d'una biblioteca de mostres sonores gratuïtes i, fins i tot, es pot fer un remix amb un seqüenciador de música en línia... Impressionant!

(La foto és del vídeo sobre l'assaig de la 5a. simfonia de Shostakovich, dirigida per Gustavo Dudamel.)

dissabte, 20 de setembre de 2008

Enllaços i llengües

He repassat la llista d'enllaços (bots, links) d'aquest quadern:
  • 37 són de llocs en anglès
  • 10 en català
  • 10 en castellà
  • 5 en francès.
L'anglès predomina. Com i quan pot canviar?

Rastrejant sons

logo del web Sound Tracker
The Sound Tracker (el rastrejador de sons) és el web de Gordon Hempton, on aquest graduat en botànica, que ha esdevingut famós ecologista acústic, s'explica i ofereix el seu catàleg immens d'enregistraments.

El senyor Hempton sempre és a la recerca dels espais naturals i, sobretot, dels espais silenciosos encara no pol·lucionats acústicament per les tecnologies de l'home (motors, avions, indústries...).

Les seves gravacions, fetes amb el Neumann KU-81i Dummy Head (equip ja descatalogat), són binaurals i, per tant, quan són escoltades amb auriculars donen una gran sensació d'amplitud espacial. Segons Hempton, els seus enregistraments no han estat alterats per cap edició ni mescla posterior.

M'agrada quan diu, a Earth Day Interview with Gordon Hempton (els subratllats són meus):
  • All we have to do is listen, and I mean exactly that. It is that simple. But don't assume that you are a listener, yet. Listening means becoming vulnerable to change.
  • There is nothing that you need to learn about nature listening in order to become a listener. No reading. No doing. No buying. You are already fully prepared by virtue of the fact that you are alive. Simply get out there and open up, be where you are, take it all in, and let yourself become changed. Do not try to hear what someone else hears. Hear what you hear.
Són interessants els seus comentaris a Pacific. Com quan avisa d'alguns CDs de companys seus on el contingut està falsejat. Són fraus, loops sintetitzats, diu.

Lloc trobat a través del magnífic music of sound, de Tim Prebble. Per cert, el senyor Prebble acaba de rebre un premi pel seu disseny de so (Nova Zelanda) de Black Sheep, com explica al seu blog. Felicitats!

divendres, 19 de setembre de 2008

Mastering Multimedia

De tant en tant, un lloc web et crida l'atenció. T'atrau per algun detall, un post, un article. De vegades, la raó és el disseny de la pàgina, els colors, el grafisme. A Colin Mulvany se li nota una gran passió per la seva feina, el periodisme multimedia.

Alguns posts del Mastering Multimedia d'en Colin:
Colin també té un magnific vídeo blog, Video Journal.

Fa molt d'efecte la manera com certes persones, certs professionals, s'encaren a la seva feina, la canvien, la milloren i la comparteixen! Quan n'he(m) d'aprendre!

diumenge, 14 de setembre de 2008

Alella i les campanes del virrei

campanar d'Alella
Avui, diumenge, acaba la festa de la verema a Alella (Maresme). Ahir per la tarda hi varem anar de visita. Dos cops vam gravar el campanar de l'església de Sant Feliu: a les sis, quan començava la celebració d'un casament, amb gaiters; i a les set, just quan s'havia acabat, entremig de la gentada i els crits de "¡Viva los novios!".

La part de dalt del campanar és una estructura metàl·lica que sosté 3 campanes amb la forma de mitja taronja. Són les campanes que tenia la torre Nova del Palau de Manuel d'Amat (virrei del Perú entre 1761 i 1776) en el lloc en que ara hi ha l'església de Sant Joan a la Vila de Gràcia (Barcelonès).

18 h.- Les sis de la tarda a Alella (0:41)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

19 h.- Les set de la tarda a Alella (0:53)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

dijous, 11 de setembre de 2008

Leslie Shatz

taula i tres cadires
Leslie Shatz és un home de so per a cinema (dissenyador i mesclador) molt fi. No fa gaire soroll i és capaç de treballar amb directors ben distints. Vaig saber d'ell al mesclar la versió espanyola del Dràcula (1992) de Coppola, a través de Marian Wallace, mescladora també i supervisora de doblatge.

He repescat una entrevista, Interview with Leslie Shatz: Sound Auteur, de dues hores i per telèfon, que li va fer Gabe Klinger el 2005, sobre la seva feina en general i, especialment, sobre el so dels films de Gus Van Sant.

Tota l'entrevista val molt la pena, però hi ha uns quants punts que em toquen de prop i vull destacar-los. Els deixo en original, tal com me'ls he trobat:
  • One thing I've learned over the years is that I have to control my impulse to dismiss what the director's doing when it doesn't conform to my own preconceived ideas.
  • People are obsessed with the quality of sound, and they somehow think that word digital means "good." I'd like to think it's not the medium that counts but the content.
  • This is one of the suggestions I make to directors: if you think of sound when you're writing the script, then you've really integrated it into your movie. It's easy to do that since sound is so suggestive and so capable of creating imagery.
  • Part of being freelance means I can decide what I'm going to charge for my services. For Gus's films, you know, they're not always very lucrative. But what I get out of them is worth much more than money.
  • I think what happens with Gus's films and other films we talked about is that you take a sound that's a complete juxtaposition of what's going on in the image and it forces you to listen — you have to look to the sound for the cues of what's going on. Even if the sound doesn't give you a specific direction, it gives you a sort of broader experience than if it was just the dialogue being repeated over and over again.
(Fotografia: Una taula i tres cadires. La taula no serveix per a mesclar, però seure a la terrassa i fer una pausa pot ajudar a veure-hi "més clar")

diumenge, 7 de setembre de 2008

De converses i entrevistes

  • Una conversa no és una entrevista.
  • Una conversa entre 3 és més difícil de transcriure que una conversa entre 2.
  • Una conversa de 45 minuts és massa llarga.
  • Intentar preservar el llenguatge col·loquial d'una conversa pot arribar a fer inintel·ligible un text.
  • Verdana és un tipus de lletra que aguanta molt bé les peripècies d'un text atapeït.
  • Conversar pot portar, a posteriori, a fer una bona entrevista.
Reflexions sintetitzades sobre la conversa amb Ribas i Pons.

Innisfree, per fi!

imatge del final d'Innisfree
Això sí que és un bon retorn! Després de les vacances m'he trobat sobre la taula el magnífic pack de 4 DVDs (1, 2, 3) de José Luis Guerin, amb:
Durant el mes d'abril passat vaig ajudar en la recuperació i restauració del so d'INNISFREE. És un del títols dels que estic més content d'haver pogut participar-hi. Tant ara, en la seva reedició en DVD; com abans, a principis de 1990, durant les mescles de so.

No és cap mescla espectacular amb sis canals digitals, ni és una super mescla estèreo. És una mescla monoaural (un sol canal central de so en el cinema) feta amb mitjans tècnics escassos i durant dos mesos i mig, degut als canvis que contínuament afectaven al muntatge, tant d'imatge com de so.

Sabia que INNISFREE seria un film especial, i vaig voler sortir als crèdits d'una manera especial, com a R.C. Alexandri. Ara sóc feliç que es pugui tornar a escoltar bé la feina que tots vam fer, fa 18 anys. Per fi!

dilluns, 1 de setembre de 2008

Les orelles petites

    - [...] Cuando yo era niño, creciendo todo mi cuerpo naturalmente, y mi cabeza a compás, se me quedaban las orejas chiquitas, como cerezas, tanto que no oía las palabras largas, esas que los gramáticos que estudiaron mi caso llamaron trisílabas o polisílabas, que no daban entrada, lo que solamente podían hacer las palabras pequeñas o monosílabas, como sí, no, pan, can, o silbidos, y me llevaron unas tías mías, que eran pasteleras, ofrecido a los santos fraternos con unas orejas postizas de masa de bollo suizo, y a poco de la romería las mías tomaron su marcha con prisa, y aquí estoy ahora con ellas bien naturales.
    Se quitó la gorra para que se las viesen a sabor.
    - ¡Un poco alargadas! —comentó la más joven de las muchachas, una rubia risueña.
    - ¡Ya había oído yo ese milagro! —acordó la vieja—. ¡No sabía que habías sido tú!
    - El milagro anduvo en coplas —afirmó el labriego, arreando al asno con la boina.
    Saliendo de la plaza por la puerta del Palomar se veía toda la huerta de la ciudad, tendida en el círculo que formaban ocres y estériles colinas. Se sabía por dónde iba el río por los altos chopos de las dos orillas. […]
Un hombre que se parecía a Orestes, d'Álvaro Cunqueiro. Ediciones Destino. Barcelona, 1969.

El so brut

[...] A mi m'agrada el so "brut"... Estàs mirant l'escena i de cop el so satura i tu surts (perquè t'adones del micro) però també hi entres encara més.[...]
El comentari deixat per Natàlia a Un tàndem pel cinema (una conversa amb J. Ribas i J. Pons) toca un tema interessant i no gaire fàcil.

¿Com són percebudes les imperfeccions del so directe en el transcurs de una pel·lícula?
  • T'aparten de la història? T'allunyen, et treuen enfora?
  • Hi entres més? Et sents més a prop dels personatges, dels llocs?
És cert que sempre s'intenta aconseguir un enregistrament net del so. Un so sense distorsions, ni saturacions, ni coloracions excessives i amb una bona relació senyal/soroll.

Per raons molt diverses, es pot arribar al final del procés sonor d'una pel·lícula tenint algunes zones (seqüències, plans) amb un so "brut". Un so que, al no tenir les característiques esperades, pot arribar a ser problemàtic.

Del post Entre el caos i l'equilibri:
Costa acceptar els errors, les imprecisions, les desviacions, les rebaves, les imperfeccions. I un corregeix, repassa, poleix, iguala, llima. El perill major és que l'energia i força d'una escena pot trobar-se en aquestes petites imperfeccions. Saber-ho i aprofitar-ho representa un cert grau de saviesa en un ofici, en aquest cas, el de mesclador. M'agradaria no fer tard i acostar-m'hi.
Del post Mescla fresca:
Salts, desequilibris, brutícia, errors. ¿Qui és capaç de captar-ne la força i la vida i saber-ho desar per reproduir-ho després, al final de tota la cadena de la post-producció d'àudio d'una peli? Em sembla que saber aprofitar les petites equivocacions i les sorpreses de l'atzar és enriquidor. Però difícil. No t'inclinis massa cap al mateix costat, que prendràs mal.