Pàgines

divendres, 25 de juny de 2010

Un petit jardí a Terrassa

Escola_Industrial_Terrassa
Una escapada a Terrassa m'ha permès entrar un altre cop a l'Escola Industrial, on un servidor anava, cada any, a examinar-se de la carrera de Pèrit Industrial Elèctric (ara "Enginyeria Tècnica").

Els nervis de la nit anterior, llevar-se d'hora, el tren, caminar pujant pel passeig fins l'entrada - amb aquestes pintures enormes i fosques relatives al treball - i a fer l'examen en alguna de les aules de sostre altíssim d'aquesta escola impressionant de maons i bigues de ferro.
detall_escola_ind_terrassa
Hi ha un pati amb un petit jardí i el rajolí d'una font. Editant la gravació m'he trobat amb 2 freqüències molt altes (15.815 cicles i 19.680 cicles: d'on provenien?) que he acabat filtrant, no fos cas que algú prengués mal...

jardi_escola_industrila_terrassa

El so del jardí dins l'Escola Industrial (0:46)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

dissabte, 19 de juny de 2010

Nou blog! Tot Mirant

El dibuix d'ahir, acompanyant aquest text magnètic de Marisa Madieri, m'ajuda a arrencar Tot Mirant, un blog d'apunts a llapis o ploma (o amb la petita wacom), línies, formes, dibuixos, sanefes, cal·ligrafies i croquis. Dibuixar, quin plaer!

PD.- Blog desat i amagat (28 agost 2010).

divendres, 18 de juny de 2010

Textos aliens: Marisa Madieri

horitzo
Hi ha un moment en que m'estimo especialment a l'illa, al vespre, quan el sol naufraga a l'horitzó. El mar es fa d'or, les cigales callen de cop i volta i les gavines deixen de volar. Les pedres de la platja, en l'aire de sobte fresc, comencen a restituir lentament l'ardor del dia i en el silenci immòbil tan sols la ressaca bleixa somorta i sembla la respiració del cel, que adquireix una buida pal·lidesa. Aleshores els pensaments es fan joves i transparents i fluctuen lleugers sobre l'aigua i en l'aire.
Verd aigua, de Marisa Madieri. Traducció de Marta Hernández. Editorial Minúscula. Barcelona, 2010.

Bleixar.- Alenar (exhalar o tirar l'alè, respirar), especialment amb fatiga.

dissabte, 12 de juny de 2010

El so de la fletxa

labellailabestia_arc2

Dilluns 10 - Mitjanit.

Aquest matí hem rodat el pla que obre la pel·lícula: el blanc i les fletxes. Hem gravat el so de les fletxes. Com sempre, el soroll real és fals. És important de traduir, d'inventar un so més precís que el mateix soroll. Clèment troba el bastonet que fueteja el buit.
L'original:
Lundi 10 - Minuit.

Ce matin nous avons tourné le plan qui ouvre le film: la cible et les flèches. Nous avons enregistré le bruit des flèches. Comme toujours le vrai bruit est faux. Il importe de traduire, d'inventer un bruit plus exact que le bruit lui-même. Clément trouve la badine que fouette le vide.
Extret de La Belle et la Bète. Journal d'un Film, de Jean Cocteau. Éditions du Rocher. Mónaco, Paris (1958, 1989).

dimecres, 9 de juny de 2010

Els amics i la poesia

carrer i coloms
En Ricard m'ajuda en la traducció:
Estimo qui respecta el seu gos, té cura de les seves eines, no pela l'arbre per castigar la saba, no aigualeix el vi llegat, es burla de l'existència d'un món exemplar.
Le Nu perdu, de René Char. Gallimard, Paris, 1978.

L'original:
J'aime qui respecte son chien, affectionne ses outils, n'écorce pas l'arbre pour en punir la séve, ne mouille pas le vin hérité, se moque de l'existance d'un monde exemplaire

dimarts, 8 de juny de 2010

Els amics i en Pi de la Serra

quico_pi_dela_serra_viladecans
De l'època que vaig treballar als estudis Gema-2 (entre novembre del 69 i octubre del 75), tinc un molt bon record de les sessions de gravació dels discos d'en Quico Pi de la Serra.

Avui he descobert, gràcies a un altre Ricard, el blog d'un amic, en Subirats. En el post d'avui parla d'un d'aquests discos, el de la portada d'en Viladecans. En el seu blog, en Subirats, l'Ignasi, parla de tot, parla de cultura i de política. I en sap. Haurem de fer un dinar...

Un detall sobre en Quico: va ser l'únic que es va interessar sobre la meva situació laboral, de tots els que van passar per Gema-2. Una matinada, sortint d'una de les seves gravacions i després de parlar sobre el horaris (llarguíssims) i les feines, em va preguntar quan cobrava al mes (unes 18.000 pts). Però d'això ja fa més de 35 anys..

dissabte, 5 de juny de 2010

Textos aliens: Ramon Dachs

nuvol
el cel s'esquerda amenaçant
damunt la terra tremolosa
i espetega i vessa aiguats
Poemes mínims, de Ramon Dachs. Edicions Proa. Els llibres de l'Óssa Menor. Barcelona, 2001.

Tenia un so de tempesta preparat per incloure'l, però no és millor el so que cadascú imagina?