Pàgines

dimecres, 25 de juny de 2008

AMSCE

Fa un parell de mesos es va constituir l’AMSCE, una associació espanyola de mescladors de so de cinema. En la seva pàgina d’inici, expliquen les seves raons:
La Asociación de Mezcladores de Sonido de Cine de España se constituye como un grupo de profesionales y asociados con la intención de preservar, defender y potenciar los criterios de calidad del sonido en el ámbito audiovisual en general y en el cinematográfico en particular.

AMSCE nace con una vocación integradora y no sindicada, y ofrece la posibilidad de participar a través de diferentes modos de vincularse a la asociación. AMSCE propone un espacio donde el debate, así como el intercambio de opiniones y experiencias, suponga un punto de encuentro para todos los Profesionales, Empresas, Instituciones y Proveedores del sector.
Llarga vida als que volen fer bé les coses!

dilluns, 23 de juny de 2008

Badiafonia

badiafonia
Badiafonia és un passeig sonor pel municipi de Badia del Vallès. Hi ha marques, de quatre colors diferents, ubicades en el mapa: blau és Emoció, rosa és la Memòria, verd és el So, groc és el Quotidià.

Molts espais sonors, dins i fora els edificis. Històries, il·lusions i vida quotidiana de la gent de Badia del Vallès. Badiafonia és un projecte sonor col·lectiu iniciat per Pau Faus, amb el suport de Ràdio Badia. Un projecte excel·lent, una petita meravella. Chapeau!

Trobat via Mediateletipos.

dijous, 19 de juny de 2008

Textos: Antonio Colinas (5)

El perro se pasa las horas obsesiva y sutilísimamente atento a todo cuanto sucede en el valle. Un rumor, un silbido, un ramaje que cruje, bastan para inquietarlo. Su sensibilidad debe de ser enorme. Confío en que esa sensibilidad le sirva de goce y no de dolor. Pocas cosas hay tan amargas como el sufrir por un inútil exceso de sensibilidad.
Tratado de armonía, d'Antonio Colinas. Tusquets Editores. Cuadernos Marginales 113. Barcelona, 1991.
Altres textos de Colinas en aquest blog:
  • Textos (1): ”Nunca había oído vibrar a las cigarras [...]”
  • Textos (2): [...] ese inconfundible y melodioso rumor [...]”
  • Textos (3): ”¿De dónde brota este silencio absoluto [...]”
  • Textos (4): ”Oír - sin oírlo - el canto de la lechuza [...]”

Aigua. Barana i trons.

barana sota la pluja
Les gotes sobre la barana fan un so petit i una mica musical, depenent d'on caiguin. Aquesta petita percussió, més o menys rítmica, rebrà l'ajuda desinteressada i escandalosa d'alguna tronada.

Pluja a la barana i trons (01:04)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
L'espetec brillant del primer tro és com un tutti d'orquestra. Després hi ha els trons que s'arrosseguen, els trons-budell. L'agut i el greu. El petit i el gran. Les tempestes, si tot va bé, són un gran espectacle.

Aigua. Barrera acústica.

cascada d'aigua fent de barrera acustica
Unes cascades d'aigua fan de barrera acústica i també visual. Degut a la sequera, ara no estan en funcionament. Són a la Gran Via (Barcelona), a l'alçada del carrer d'Espronceda. N'hi ha de vàries mides. La contínua remor de l'aigua caient emmascara el soroll del trànsit.

Cascada d'aigua a la Gran Via (00:48)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
L'enregistrament mostra un canvi (de color i contingut sonor) quan la gravadora es gira i deixa la cascada de costat, escoltant millor els cotxes.

dimecres, 18 de juny de 2008

Un ocell, potser

gargot
Si el so fos dibuix, aquesta signatura curta i lleugera podria ser un ocell. Un gargot sonor entre les branques. El vol acrobàtic. La filigrana melòdica.

diumenge, 15 de juny de 2008

Textos: Fernando Pessoa

Sento, sedassats per la meva desatenció, els sorolls que pugen, fluids i dispersos, com ones interfluents amb l'atzar i de fora com si vinguessin d'un altre món: crits de venedors, que venen el que és natural, com l'hortalissa, o el que és social, com les cauteles; ratllar rodó de rodes - carros i cotxes ràpids que salten -; automòbils, més sentits pel moviment que pel gir; la manera de batre de qualsevol peça de roba a qualsevol finestra; el xiulet del xicot; la riallada del pis de dalt; el gemec metàl·lic del tramvia a l'altre carrer; la barreja que emergeix del transversal; pujades, baixades, silencis del variat; trons travats del transport; algunes passes; principis, mitjans i finals de veus - i tot això existeix per a mi, que dormo pensant-ho, com una pedra dins l'herba, d'alguna manera mirant-m'ho des de fora.[...]
Aquí per llegir-ho sencer.
Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa. Quaderns Crema. Traducció de Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona, 2002 (extret de l'escrit 393).

Textos: Bill Viola

Bill Viola a NY
Música de carrer

Diumenge, 26 de setembre de 1976, a les 8 del matí, vaig disparar a l'aire amb un rifle, unes quantes vegades a la cantonada dels carrers Cedar i Nassau al districte de Wall Street de Nova York.

Els trets es van enregistrar en uns quants gravadors d'àudio estèreo amb diverses configuracions de micròfons. Les cintes estan pensades per a ser reproduïdes tant a velocitat normal com a velocitats més lentes, per tal de revelar els patrons d'eco i de reverberació als carrers deserts.
Reasons for Knocking an Empty House. Writings 1973-1994, de Bill Viola. Thames and Hudson, (Londres, 1995).

Nota de 1976, sobre la cinta de vídeo Truth Through Mass Individuation. Bill Viola a wikipedia. Foto de Kit Fitzgerald.

Per llegir el text original.

dissabte, 14 de juny de 2008

Aigua. Desaigua

dibuix desaigua
L'aigua que s'escola pel desaigua, vertiginosament, sembla que se'n va sense anar-se'n mai del tot. El soroll que fa tot plegat és especial, com de gruta o túnel.

Aigua. Desaigua (00:22)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
A menys velocitat, el so és com el d'una conversa de robots marcians.

Desaigua, a menys velocitat (00:20)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

Sonoalbum

sonoalbum
Tenim un nou blog de sons: Sonoalbum. El fa un tècnic de so, August Casanovas, i el va estrenar no fa gaire, a mitjans de maig.

Gairebé cada post conté un so (o un ambient sonor): la carnisseria, un mercat amb joguines, el funicular del Tibidabo, una simulació de com el fetus escolta una cançó de bressol, una font d'aigua, una gramola, les fulles seques, un gos bordant, els ocells, la pluja...

Aquest August és molt curiós. Llarga vida i salut!

dijous, 12 de juny de 2008

Aigua. Paraigua

paraigua sota la pluja
Sota el paraigua, un cobert sempre insuficient, la pluja sona a pedres petites i a llar de foc.

Aigua. Paraigua (0:30)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
PD: Em descobreixen que a Sonoalbum hi ha una altra gravació (anterior a la meva) des de sota d'un paraigües.

dimarts, 10 de juny de 2008

Petazetas. Popping Candy

PetaZeta
Petazetas. Popping Candy. Trossos de caramel que espateguen dins la boca. Tota una experiència.

Petazetas. Popping Candy (0:35)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

dissabte, 7 de juny de 2008

El ritme de l'obra

tascam DR1
Estan acabant les reformes a un edifici i, un bon matí, una màquina em sorprèn amb el seu ritme insistent (un impuls cada 2,16 segons). No sembla que afecti gaire als veïns. Aprofitant que en Ricard (de TESI), m'ha deixat una nova gravadora, la provo.

so d'una obra

La imatge del so de la màquina és com una espina, o una pinta, o...

El ritme de la màquina de les obres (0:33)
Aquí per descarregar-lo (mp3)

divendres, 6 de juny de 2008

Silencis

Una dificultat amb els silencis de les pel·lícules, és que evidencien els sorolls de la sala on es fa la projecció. Segons com siguin aquests sorolls que apareixen de la foscor, t'allunyen d'on ets (o d'on et penses que ets).

Hi ha un desplaçament, un descentrament. Al voltant, surant, uns nous sons no cinematogràfics, sense màscara. La pel·lícula corre perill, indefensa, traïda.

Com en són de difícils els silencis al cinema!

Quants anys (segles?) hauran de passar per què ja no calgui més cinema? Quants anys per donar-li la volta del tot? Quantes pel·lícules?

L'evasió, l'entreteniment, la descoberta, l'aprenentatge, l'avorriment, el riure i el plorar, el so de les veus i les orquestres, la por i el neguit, el somni...

dimarts, 3 de juny de 2008

Memòria

Una frase mig recordada d'un llibre sense títol.
Una tonada escapçada. Mai la recordes sencera.
Un film estrany. Potser són dos o tres mal cordats.
Un poema, del que només saps que t'agradava.
Una cançó que et transporta. Incapaç de dir-la sencera.

Una cara coneguda, estimada. Com es deia?
Una olor tan poderosa que et fa tornar infant.
Una història sempre repetida. I ara amb tu, s'atura.
Uns sons difosos, com les estances que els encengueren.
Una carícia tan antiga, d'abans de néixer i tot.

Una memòria feta de mil trossos.
Mig esborrats. Mig recordats.
I el riu que s'hi passeja, amb la llima a la mà.

dilluns, 2 de juny de 2008

Textos: Joan Perucho (5)

Del poema Al País de la Faula
Llengua

Són diverses, i amb precioses i enjoiades etimologies. Les llengües, caldria usar-les segons la conveniència de cada cas i segons el vestit que hom dugués.
Quadern d'Albinyana, de Joan Perucho. Edicions dels Quaderns Crema. Barcelona, 1983.

Anteriors textos de Perucho en aquest quadern:

Exercici

Veure, sense so, una seqüència d'un film d'animació (DVD). Imaginar quins sons - apart de les veus - hi faríem sonar, si ens encarreguessin la feina de la seva sonorització.

Tornar a veure, ara amb so, la mateixa seqüència. Descobrir què van decidir, en el seu moment, els qui ho van pensar, gravar, sincronitzar, processar i mesclar.

Els mescladors de pel·lícules tenim un bon avantatge en aquest exercici: tenim la possibilitat d'escoltar tot el so, sense cap veu. Podem mirar i repassar seqüències amb tot el so i la música i sense el diàleg, sense les veus. Resulta més fàcil seguir les peripècies sonores. A aquest material se l'anomena "banda internacional" (music and effects) i es rep sempre i per cada film.
  • L'economia. No tot el que hi ha a la pantalla té (o fa) el seu so. Només el que es mou. Si hi ha moltes coses que es mouen, només algunes tindran so. No sembla fàcil decidir què sona i quan sona.
  • La qualitat del so. Quan hi ha poc so (unes passes, un cop, una rajola, una aixeta, una porta, una pedra que cau...), aquest ha de tenir una qualitat pròpia, No pot ser qualsevol so. No s'ha de repetir gaire. Ha de tenir intenció, ser especial (no estrany). No sembla fàcil decidir quin so és prou especial i adequat per una acció determinada, un moviment o per a un personatge.
  • L'estil general (el to sonor global). El grau de l'economia sonora, el gruix del so ambiental, la textura dels sons (amorosits, brillants, aspres, contundents, secs, exagerats, bruts, electrònics...), tot ha de constituir una espècie d'unitat, ha de lligar. La consistència en l'estil i el to general són importants. No sembla fàcil aconseguir-ho.
No sembla fàcil, però qui ha dit que ha de ser-ho?

diumenge, 1 de juny de 2008

Ocells i antenes

línia melòdica
Hi ha motiu melòdic curt, que és contínuament emès per uns ocells des dels terrats i les antenes properes, dia rera dia, setmana rera setmana. La imatge mostra un tall de l'espectre d'àudio amb el pitch detectat (fet amb el programa Praat).

Ocell. Motiu melòdic curt (0:02)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
Són quatre notes. Ignoro si equival a una salutació, a un "sóc aquí", o a una manera de desembussar la gorja.
notes merla

Flauta. Motiu melòdic curt (0:03)
Aquí per descarregar-lo (mp3)
merla
Em sembla que qui té registrat aquest tema melòdic són les merles (turdus merula), un ocell amb el bec de color groc. Fins aquí arribem, sinó anem errats...

Textos: Perejaume (4)

L'ORGANOGRAFIA

L'organografia fóra un sistema de dibuix sonor consistent a escriure i traçar, amb tubs de metall, dibuixos i textos, a fi de poder-hi fer passar l'alè a través i fer-los sonar. De manera que, a través d'aquesta expressió culminant de les arts de trajectòria, els sons expressin, amb tota certesa, la forma que els fa.

Per tal de fer sorollosa la llum, hauríem, en canvi, de construir un orgue d'un sol tub però amb diversos forats, a manera de flauta, que s'obrissin i es tanquessin per mitjà de cèl·lules fotoelèctriques sensibles a la llum. L'instrument, col·locat dalt d'un turó, tocaria per compte propi, gràcies a una manxa grossíssima, la provisió d'aire de la qual es produiria omplint i buidant alternativament dues cisternes de tinta.

Obreda, de Perejaume. Editorial Empúries. Barcelona (Maig 2003).

Altres textos de Perejaume en aquest blog: