Una frase mig recordada d'un llibre sense títol.
Una tonada escapçada. Mai la recordes sencera.
Un film estrany. Potser són dos o tres mal cordats.
Un poema, del que només saps que t'agradava.
Una cançó que et transporta. Incapaç de dir-la sencera.
Una cara coneguda, estimada. Com es deia?
Una olor tan poderosa que et fa tornar infant.
Una història sempre repetida. I ara amb tu, s'atura.
Uns sons difosos, com les estances que els encengueren.
Una carícia tan antiga, d'abans de néixer i tot.
Una memòria feta de mil trossos.
Mig esborrats. Mig recordats.
I el riu que s'hi passeja, amb la llima a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada