Exercici

Veure, sense so, una seqüència d'un film d'animació (DVD). Imaginar quins sons - apart de les veus - hi faríem sonar, si ens encarreguessin la feina de la seva sonorització.

Tornar a veure, ara amb so, la mateixa seqüència. Descobrir què van decidir, en el seu moment, els qui ho van pensar, gravar, sincronitzar, processar i mesclar.

Els mescladors de pel·lícules tenim un bon avantatge en aquest exercici: tenim la possibilitat d'escoltar tot el so, sense cap veu. Podem mirar i repassar seqüències amb tot el so i la música i sense el diàleg, sense les veus. Resulta més fàcil seguir les peripècies sonores. A aquest material se l'anomena "banda internacional" (music and effects) i es rep sempre i per cada film.

• L'economia. No tot el que hi ha a la pantalla té (o fa) el seu so. Només el que es mou. Si hi ha moltes coses que es mouen, només algunes tindran so. No sembla fàcil decidir què sona i quan sona.
• La qualitat del so. Quan hi ha poc so (unes passes, un cop, una rajola, una aixeta, una porta, una pedra que cau...), aquest ha de tenir una qualitat pròpia, No pot ser qualsevol so. No s'ha de repetir gaire. Ha de tenir intenció, ser especial (no estrany). No sembla fàcil decidir quin so és prou especial i adequat per una acció determinada, un moviment o per a un personatge.
• L'estil general (el to sonor global). El grau de l'economia sonora, el gruix del so ambiental, la textura dels sons (amorosits, brillants, aspres, contundents, secs, exagerats, bruts, electrònics...), tot ha de constituir una espècie d'unitat, ha de lligar. La consistència en l'estil i el to general són importants. No sembla fàcil aconseguir-ho.
  

No sembla fàcil, però qui ha dit que ha de ser-ho?