Pàgines

dimecres, 31 de desembre de 2008

Quatre ratlles i mitja sobre el soroll

  • Els sorolls que fan els demés molesten més que els que fem nosaltres.
  • El grau d'incidència dels sons depèn de les circumstàncies. Una canonada sobta més en un concert de flauta que enmig d'una batalla.
  • Els sorolls del veí de dalt ens molesten més que els del veí de sota.
  • El control del volum sonor dels televisors actuals ha empitjorat ostensiblement. No hi ha manera d'afinar: o està massa fluix o està massa fort.
  • De dia no ho sent ningú, però de nit ho pot sentir tothom.

dimarts, 30 de desembre de 2008

Anotacions mesurades

  • El primer raig de vi negre - d'una ampolla acabada de destapar - té un so únic, un so ben especial. No dura gaire, canvia de seguida, però val la pena fixar-s'hi.
  • Fa temps que no escolto el so(roll) estripat, feridor, del guix mal dreçat sobre la pissarra de la classe. Ara em molestaria més que quan era un noi.
  • Per molt que protegeixis amb feltre la base de les potes de les cadires, sempre hi haurà algú que un dia farà un moviment estrany que les farà fregar amb el parquet. I el so, inesperat i potent, serà poc agradable.
  • Aquests dies podem sentir el so de festa del tap que surt - voluntàriament o a la força - de les ampolles de cava. Encara no hem sentit de cap marca de cava que hagi patentat aquest so tan característic.
  • Per què les tasses i els plats dels bars fan sempre tan terrabastall ? Ho desconec. Però quan li sumes el so del molinet de cafè...
  • Està ben pensat que les monedes dringuin quan cauen. El que no acabo de veure clar és que hagin de ser, precisament, rodones.
  • Si es fa un so quan obrim el diari, s'hauria de produir l'invers d'aquest so quan el tanquem. Potser ja passa així, però em costa adonar-me'n, potser perquè desconec quin és l'eix sobre el que gira el so.
[so(roll) = sound(noise)]

diumenge, 28 de desembre de 2008

El dia de la llufa

llufa

dissabte, 27 de desembre de 2008

Petita pluja

Un dibuix, un so: petite pluie (a Kalerne/Shejingren). De vegades, no ens cal gaire cosa més.

divendres, 26 de desembre de 2008

Copes musicals

copes_musicals
Aquestes festes (vacances, per alguns) semblen prou bones per a practicar amb les copes musicals. Diuen que cal omplir-les amb diferents quantitats de líquid i intentar fer-les dringar sense esquerdar-les...

Il·lustració extreta del llibre Recreaciones Científicas, de Gaston Tissandier. Madrid, 1892. També existeix una edició facsímil d'Alta Fulla.

Textos: Marià Manent

8 abril

[...] Cap al Pirineu, una llarga línia de núvols dolços, grisos. Arribaven veus del poble, sobretot veus d'infants. Ocells de bardissa refilaven pels sots i adés un merlot s'hi afegia amb el seu xiular flonjo. He sentit la primera granota d'enguany. I lladrucs apagats i el fregadís d'algú que entrava llenya en una masia pròxima. Quan tornava a casa, entre dos foscans, he tornat a sentir el cucut, cap a banda de Borderiol. El món semblava encantat, transfigurat, paradisíac.
El vel de maia, de Marià Manent. Llibres a mà. Edicions Destino. Barcelona, 1985.

Per llegir-ne més: a escriptors.cat, i a Un viatge literari per les comarques de Catalunya:

Textos: Miquel Bauçà (6)

Anar als somnis és com si
em fiqués en un cinema
dels d'antany. Estic segur
que tot hi serà magnífic,
sempre nou, engrescador.
La cinematografia
ha perdut i s'ha encongit
fins a esdevenir una sèrie
de la televisió.
Això fa que els somnis siguin
un miracle. Jo no puc
evitar llur encanteri.
Rudiments de saviesa, de Miquel Bauçà. Ed. Empúries. Barcelona, 2005.

Anteriors textos de Miquel Bauçà en aquest quadern:

diumenge, 21 de desembre de 2008

Sons i fonts

D'on són els sons? Són internacionals? De qui són? Els sons són de qui els grava? O de qui els fa o els provoca? Són d'algú? De ningú o de tothom? Quina fal·lera per posseir sons!

Qualsevol so acaba perdent, en certa mesura, la seva identitat. És el cas de les col·leccions de sons per a sonoritzar productes audiovisuals. Un cop gravats, se'ls neteja, se'ls poleix, se'ls filtra. Nets i polits, els "sons" passen a ser “efectes sonors”.

Al cinema, el so del portal de casa pot arribar a ser l’entrada d’una residència d'estudiants de Sevilla o Amsterdam.

El so acostuma a patir unes quantes peripècies, no totes agradables. Molt sovint s'acaba convertint en un tros de matèria pastosa que serveix per tapar forats (silencis) o per empastifar grans parets (un so ambiental).

Algunes vegades, aquest so gravat (i col·leccionat amb una certa avarícia) té una mica més de sort i va a parar a un bon escenari (escena) on es troba amb altres sons (petits, grans, curts o llargs) que l'acompanyen. Si la tria ha sigut feliç i intel·ligent, tot plegat sonarà millor.

La tria encertada fa el so millor.

Paraules

Al diccionari pots trobar:
  • Musica (sense accent).- Embolics, maldecaps, etc, que porta una qüestió, un afer.
  • Soroll.- Moviment tumultuós o sediciós.
  • Silenci.- Fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Tornant suaument amb Perucho

Fa massa dies que aquest quadern sembla adormit, mut. Però quan s'enllaça el final d'una feina intensa amb el començament d'una altra, disminueixen els temps que queden per a un mateix. És així, de moment. Per fer més fàcil la tornada, he de fer-la suaument. Vaig descobrir un nou llibre de Perucho que em serveix per tornar...
Homenatge a Velázquez

He restat assegut sota els arbres. molt quiet, escoltant la remor dels ocells allà dalt. El sol daurava els camps i, entre les comes llunyanes, el vent aixecava algunes vegades un núvol de pols. Hi havia quelcom de màgic en tot allò.

He pensat que ningú no reflectirà mai aquesta realitat, tal com ara jo la veig, perquè sé que aquesta realitat és meva i intransferible. Tothom té una realitat particular que, fins a cert punt, no existeix. La realitat absoluta, en la seva pura nuesa, no podem posseir-la. Però no ens preocupem. Perquè l'art, em sembla, des de Velázquez fins ara, és precisament això: és allò que no és.
Diana i la mar morta, de Joan Perucho. Edicions 62. El Balancí. Barcelona, 2003.

Anteriors textos de Perucho en aquest quadern:

diumenge, 7 de desembre de 2008

Poesia i silenci

Sobretot

Endolcida pel seu cadenciós
murmuri blau
la poesia
sobretot
enforteix el so
del silenci.
Del llibre Simeia stixeos (1979), de Maria Laina. VI Festival de Poesia de la Mediterrània. Traducció del Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Actualitat

Aquest quadern aguanta les ventades ferotges de la feina, mentre espera, ben abrigat i a l'aguait, els dies menys atapeïts que han de venir.

Tot plegat per dir que la mescla del darrer film d'en Marc Recha ocupa, actualment, el quadernista mesclador.

  • Quadern: conjunt de cinc plecs de paper, la cinquena part d'una mà.
  • : conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d'una raima.
  • Raima: conjunt de vint mans de paper, és a dir, cinc-cents fulls de paper.