Pàgines

diumenge, 14 de desembre de 2008

Tornant suaument amb Perucho

Fa massa dies que aquest quadern sembla adormit, mut. Però quan s'enllaça el final d'una feina intensa amb el començament d'una altra, disminueixen els temps que queden per a un mateix. És així, de moment. Per fer més fàcil la tornada, he de fer-la suaument. Vaig descobrir un nou llibre de Perucho que em serveix per tornar...
Homenatge a Velázquez

He restat assegut sota els arbres. molt quiet, escoltant la remor dels ocells allà dalt. El sol daurava els camps i, entre les comes llunyanes, el vent aixecava algunes vegades un núvol de pols. Hi havia quelcom de màgic en tot allò.

He pensat que ningú no reflectirà mai aquesta realitat, tal com ara jo la veig, perquè sé que aquesta realitat és meva i intransferible. Tothom té una realitat particular que, fins a cert punt, no existeix. La realitat absoluta, en la seva pura nuesa, no podem posseir-la. Però no ens preocupem. Perquè l'art, em sembla, des de Velázquez fins ara, és precisament això: és allò que no és.
Diana i la mar morta, de Joan Perucho. Edicions 62. El Balancí. Barcelona, 2003.

Anteriors textos de Perucho en aquest quadern:

2 comentaris:

David Sans ha dit...

Meny romàntic i més técnic però igualment fascinant per "entrar suament" sobre tot en aquestes festes que hi ha poc temps per llegir "Silence Please" extret de "Tales from the White Hart" de Arthur C.Clarke.

Deu n'hi do com ha crescut i canviat el blog. Felicitats.

Ricard ha dit...

Ep, com puc llegir aquest "Silence Please"?

Gràcies per donar-li una ullada a aquest racó-finestra d'un mesclador (entre altres coses).

Bones festes!

Ricard