Textos: Marià Manent

8 abril

[...] Cap al Pirineu, una llarga línia de núvols dolços, grisos. Arribaven veus del poble, sobretot veus d'infants. Ocells de bardissa refilaven pels sots i adés un merlot s'hi afegia amb el seu xiular flonjo. He sentit la primera granota d'enguany. I lladrucs apagats i el fregadís d'algú que entrava llenya en una masia pròxima. Quan tornava a casa, entre dos foscans, he tornat a sentir el cucut, cap a banda de Borderiol. El món semblava encantat, transfigurat, paradisíac.

El vel de maia, de Marià Manent. Llibres a mà. Edicions Destino. Barcelona, 1985.

Per llegir-ne més: a escriptors.cat, i a Un viatge literari per les comarques de Catalunya:

• 28 de febrer (La neu, Osona)
• 9 d'abril (La primavera i els primers ocells, Osona)
  
• 5 de juliol (Els carboners, Vallès Oriental)