Pàgines

divendres, 26 de desembre de 2008

Textos: Marià Manent

8 abril

[...] Cap al Pirineu, una llarga línia de núvols dolços, grisos. Arribaven veus del poble, sobretot veus d'infants. Ocells de bardissa refilaven pels sots i adés un merlot s'hi afegia amb el seu xiular flonjo. He sentit la primera granota d'enguany. I lladrucs apagats i el fregadís d'algú que entrava llenya en una masia pròxima. Quan tornava a casa, entre dos foscans, he tornat a sentir el cucut, cap a banda de Borderiol. El món semblava encantat, transfigurat, paradisíac.
El vel de maia, de Marià Manent. Llibres a mà. Edicions Destino. Barcelona, 1985.

Per llegir-ne més: a escriptors.cat, i a Un viatge literari per les comarques de Catalunya: