D'on són els sons? Són internacionals? De qui són? Els sons són de qui els grava? O de qui els fa o els provoca? Són d'algú? De ningú o de tothom? Quina fal·lera per posseir sons!
Qualsevol so acaba perdent, en certa mesura, la seva identitat. És el cas de les col·leccions de sons per a sonoritzar productes audiovisuals. Un cop gravats, se'ls neteja, se'ls poleix, se'ls filtra. Nets i polits, els "sons" passen a ser “efectes sonors”.
Al cinema, el so del portal de casa pot arribar a ser l’entrada d’una residència d'estudiants de Sevilla o Amsterdam.
El so acostuma a patir unes quantes peripècies, no totes agradables. Molt sovint s'acaba convertint en un tros de matèria pastosa que serveix per tapar forats (silencis) o per empastifar grans parets (un so ambiental).
Algunes vegades, aquest so gravat (i col·leccionat amb una certa avarícia) té una mica més de sort i va a parar a un bon escenari (escena) on es troba amb altres sons (petits, grans, curts o llargs) que l'acompanyen. Si la tria ha sigut feliç i intel·ligent, tot plegat sonarà millor.
La tria encertada fa el so millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada