Com sona una sala?

‪

Com arriben a ser d'espessos els llibres d'acústica! El so és invisible i costa veure per on "passa", encara que pugui deixar rastres.

Aquest petit vídeo d'Acoustic Geometry és didàctic i molt clar. M'hagués agradat veure'l quan vaig començar!

Els contes d'en Daumal

Gràcies a AcusticaWeb, la web de David Casadevall, he pogut llegir alguns contes (sobre el so) que està escribint en Francesc Daumal per a un nou llibre.

El personatge dels contes és un mestre roncaire. Us els recomano!

Il·lusió i moviment. De les ombres al film.

A la Capella de Santa Àgata (Barcelona) es pot veure una exposició especial, la mostra d'algunes peces de la magnífica col·lecció d'aparells de cinema de Josep Maria Queraltó.

S'hi pot anar fins el 27 de gener de 2013. L'entrada és gratuïta i el llibre catàleg (inclou dvd) només costa 15€.

És emocionant veure aquests enginys per fer ombres, el megaletoscopi, el diorama, un zoòtrop, un praxinoscopi, uns visors, una esplèndida llanterna màgica, kinores i un cinematògraf Lumière!

Zoòtrop

Ombres - Silueta d'elefant 

Sempre havia vist les fotos d'aquests invents als llibres, però mirar a través d'un megaletoscopi i veure com s'il·lumina Venècia, d'aquesta manera tan senzilla, eficaç i suggeridora és molt especial.

Venècia de dia (Megaletoscopi)

Venècia de nit (Megaletoscopi)

Josep Maria Queraltó ha sigut un professional al món del cinema des que va començar. Gairebé tothom que hagi treballat a una cabina de cinema, un laboratori o a un estudi de postproducció, coneix Queraltó, a través de l'empresa que va fundar, Suministros Kelonik.

Davant de la llanterna màgica de dos objectius i tenint al fons el retaule de la Capella de Santa Àgata, he pensat que hi havia alguna relació entre les dues coses...

Llanterna màgica de dos objectius

Més informació, amb entrevista, al blog Cosas de Absenta, un lloc molt interessant que recull històries de Barcelona.

Aprendre a ensenyar

S'ensenya o només s'aprèn?

Cada estiu em toca repensar les classes que dono a l'ESCAC. Imagino que sóc un dels alumnes i que trobo algú que no només em repeteix el que està als manuals i als llibres, sinó que em fa venir ganes d'aprendre i em suggereix camins.

S'ensenya (so i cinema)  d'una manera estructurada, planificada. De vegades em pregunto si massa.  Potser és perquè jo, i molts d'altres, hem après fraccionadament, a salts, a batzegades, sense gaires enllaços. Hem anat aprenent amb moltes zones grises, amb molts interrogants i llacunes, en una discontínua descoberta sense programa! Aprenent i oblidant. Tot plegat t'obliga - si en tens ganes - a no deixar d'aprendre mai.

Algunes Quotes About Teaching:

• “The object of teaching a child is to enable him to get along without a teacher.” - Elbert Hubbard
• “Those who know, do. Those that understand, teach.” - Aristotle
• “To know how to suggest is the art of teaching.” - Henri-Frédéric Amiel

Retorn de les classes

Torno a donar classes de so als alumnes de tercer curs de l'escola de cinematografia ESCAC, a Terrassa. És el segon any. M'agrada, però quan un no ha fet gaire de professor, costa. És un repte, sí, però molt gratificant. Com al curs passat, he fet una espècie de blog (*) per documentar l'assignatura, "Fonaments del so".

*  *  *

Ahir, preparant la classe del proper dimarts sobre el tema de la veu i buscant més informació del llibre d'Anne Karpf, The Human Voice, vaig anar a parar a un lloc: to the best of our knowledge, ple d'entrevistes de ràdio, parlant del so:

• Doug Quin, sobre la seva expedició escoltant, arreu del món.
• Nadine Svoboda, sobre el so dels arbres.
• Philip Groning, sobre el seu film fet en un monestir, "The Great Silence".
• Evelyn Glennie, percussionista sorda, sobre "Touching Sound".
• Mark Brend, sobre instruments extranys. "Strange Sounds: Offbeat Instruments and Sonic Experients in Pop".
• Anne Karpf, sobre el seu llibre "The Human Voice".

És clar, d'això tracta internet! Escolteu-ne alguna. Són en anglès (programes de la Wisconsin Public Radio), però escoltant, escoltant, l'orella s'acostuma...

(*) A l'entrada d'aquest nou curs es desactiva el blog anterior de l'assignatura (20 d'octubre de 2012).

Miradas. Revista del audiovisual (EICTV)

La revista en línia Miradas forma part de la Escuela Internacional de Cine y TV de San Antonio de los Baños (EICTV), a Cuba.

Entre el molt material que hi ha (apart dels inevitables W. Murch i R. Thom) m'he aturat en tres entrevistes i un article:

• Entrevista a Antoine Bonfanti 
• Entrevista a Nerio Barberis: “Me considero un cineasta que hace sonido”
• Entrevista a Michel Fano
• La ideología y la práctica de la edición y mezcla de sonido, de Mary Ann Doane

Una molt bona troballa.

Michael Semanick

Si teniu un parell d'hores per veure i escoltar un bon mesclador (cinema) parlant de la seva feina i responent a les preguntes dels estudiants, doneu-li una ullada al vídeo SoundWorks Collection: Michael Semanick Re-Recording Mixer Presentation. S'ho val.

Michael Semanick va començar des de baix, després d'haver estudiat força, fent còpies de cintes magnètiques. Abans, però, va haver de pintar unes parets i portar uns quants cafès, tal com cal...

Ha fet de tot: gravar i mesclar música; "bolos" sonoritzant grups i discoteques; assistència a mescles i, després, mesclador. De la Música al Cinema. I ara ja té dos Òscars. No està gens malament.

Però el millor és que parla ben clar. De la perseverància que cal per entrar en aquest món. De les oportunitats perdudes que en generen d'altres. De la incertesa de anar per lliure, de ser un "freelance". Del que passa en una sala de mescles. I, a més a més, hi trobareu un parell d'escenes de The Social Network, on ensenya com ha treballat el diàleg, quins efectes de so hi ha i com és la música, tota soleta.

Una joia!

Hi he arribat a través de l'excepcional Designing Sound (amb aquests blogs, a què ens podem dedicar els demés?).

Ensenyar i aprendre

Aquest passat mes de maig he donat unes classes de so (30 hores) als estudiants de so de 3er curs de l'ESCAC (Terrassa), on he intentat, sobretot, estimular i encuriosir (i no avorrir massa).

Com que no sóc professor de res, preparar les classes ha sigut, sobretot, adonar-me del que costa saber què cal transmetre i com fer-ho, amb una certa coherència i eficàcia.

Em sembla que el que un prepara per fer les classes (i sempre és una mica més del que s'acaba fent) ha de ser de collita pròpia. Crec que no es pot manllevar. Si no ho "saps", si no ho fas "fet", si no ho has "viscut", no pots ensenyar res de debó. (Sí, sé que sona massa definitiu, però...)

Vaig preparar una sèrie de blocs:

• Gravar i escoltar: (1) A l'escola. (2) A l'exterior. (3) A l'interior. Objectes. (4) La veu.
• Art Sonor: Toni Schwartz, Francisco López, Knud Viktor i Hildegard Westerkamp.
• Visionar i comentar escenes dels films: Blockade (El Setge), Panic Room, Elephant, Snow falling on cedars, The Red Thin Line i Pa Negre.
• Programes i eines pel processar i editar so: DSP Quattro, ProTools.
• El procés de postproducció d'àudio.
• Els efectes de Sala (Foley fx) i la Banda Internacional (Music and Effects).
• So pels jocs (vídeo i ordinador).
• Visita a SONOBLOK, un estudi de postproducció de so.

Tot el procés, que repetiré al principi del curs vinent, ha sigut altament estimulant. Per algú que no ha assistit mai a cap escola de so, el fet d'ensenyar so encara sobta una mica, francament. El meu aprenentatge del so ha esdevingut, bàsicament, a través del treball. Però em posaré al dia!

M'agradaria tenir un ofici

Fa un cert temps que em ronden propostes per donar classes de so per cinema. Però el meu aprenentatge del so no l'he fet en cap escola oficial. I pel que fa al so aplicat al cinema, he après mirant com ho feia en Jordi Sangenís (al vell edifici de Sonoblok), i escoltant, gravant i muntant so, mesclant i també, "veient" films aquí i allà, de tant en tant, en pantalles grans i petites.

I he après llegint molt, sobre els que els altres diuen del so, del cinema, del que senten i del que voldrien sentir. I moltes altres coses. Cadascú fa el seu camí. L'aprenentatge no s'acaba mai.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  

És curiós, de vegades un film petit, modest i desconegut, pot arribar-nos més a prop que el més gran dels disbarats cinematogràfics. Però ara per ara, sembla que "el mercat" només pot digerir aquests disbarats.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

M'agradaria tenir un ofici. Fer feina amb les mans. Fuster, per exemple, com el meu avi. I en acabar la jornada, havent agranat les burbaies i el serradís que embaumen la fusteria, observar satisfet la taula que he enllestit i pensar: a l'entorn d'aquesta taula es reuniran la família i els amics, hi posaran a sobre beure i menjar, xerraran i riuran per les coses més insignificants. Sí, m'agradaria tenir un ofici. Fer feina amb les mans. Construir alguna cosa útil.

del llibre de poemes El seny del foll, de Lluís Maicas. Ed. Perifèrics, Palma de Mallorca, 1998.

Costen de trobar els llibres de Maicas. De tant en tant, en trob algun a les llibreries de segona mà. Sorprèn una mica que, quan llegeixes la seva biografia literària, no diuen que aquest poeta és també el director de l'empresa mallorquina que fa les galetes Quely... Són ben bones...

Conferència de Mark Berger

El senyor Berger, persona afable i amb un bagatge molt considerable en el món del so per cinema, va pronunciar, ahir divendres, una conferència a Barcelona organitzada per l'Acadèmia del Cinema Català, amb la col·laboració de l'escola de cinema Bande à part.

Després de mostrar i comentar uns exemples del treball sonor en unes seqüències de The talented Mr. Ripley, on ell va treballar-hi com a mesclador, va seguir un col·loqui, que va resultar massa curt perquè el senyor Berger tenia un compromís.

Més tard, quan els pocs que teníem temps per fer petar la xerrada entre nosaltres mentre l'esperàvem el varem recuperar, li preguntarem algunes coses, moltes menys del que el cos ens demanava. Un home que ha viscut l'època extraordinària d'aquells tres nous estudis sorgits al nord de Califòrnia, en competència amb Hollywood, Saul Zaentz, Zootrope i Skywalker, té moltes coses per explicar i nosaltres, moltes per aprendre i entendre.

Gràcies per la visita!

Aula de violí

Les germanes Clua, la Mireia i la Irene, han creat una pàgina web, Aula de violí, amb recursos per als professors de violí.

És una iniciativa que neix per cobrir allò que la pròpia Irene, com a ensenyant de l'instrument, ha patit: la dificultat de trobar materials en català per a les classes, que ella mateixa dona a diverses escoles, com l'Antàrtida, Centre d'Activitats Musicals i Creatives (Sarrià) i la Fundació Collserola (Sarrià).

Estudiar i aprendre

Què cal estudiar i, com podem aprendre?

Veig molta similitud entre el que diu Lampson (un pioner dels ordinadors):

Entrevistadora.- Aleshores, com ens hem de preparar pel futur?
Butler Lampson.- Enviant a la porra aquesta idea de l'alfabetització informàtica. És absolutament ridícula. Estudieu matemàtiques. Aprengueu a pensar. Llegiu. Escriviu. Aquestes coses tenen un valor més durador. Aprengueu a demostrar teoremes: al llarg dels segles s'ha acumulat prou evidència per saber que aquesta habilitat és transferible a moltes altres coses. Estudiar només programació en BASIC és absurd.

De Programadores en acción, l'extraordinari llibre d'entrevistes de Susan Lammers. Traducció de Santiago García. Ediciones Anaya Multimedia. Madrid, 1988. L'original de l'entrevista es pot llegir a programmers at work, la web de Lammers.

- - - - - - - - - - -

i el que diu Mark Berger, mesclador de cinema amb 4 òscars, en un antic post d'aquest quadern (1 de gener de 2004):

When people come and ask about what shall I do to learn filmmaking or what courses should I take to become a filmmaker, the first thing that I always tell them is: don’t take any film courses. Study art or history or science or literature or even economics – anything that gives you a large context to put your ideas into. For example, if you want to be an editor, you need to develop a way of reacting to various scenes. It should be with a history and a background of other things besides just other films.

You can always learn by yourself and go to a lot of movies and read books, but the context that you put that knowledge into, in terms of the rest of the world, is much more important than the specifics about any given film or director [...]

There is no free lunch (1989), és l'entrevista sencera a Berger.

- - - - - - - - - - -

Em sembla que quan només s'ensenya sobre màquines i programes (d'ordinador), és quan no es pot aprendre el que cal realment...

Un mentor de cinema

Gent de cinema, de so, o del que calgui, no deixeu de llegir aquest post d'en Tim: Intern Applications – Mute FX Clip, on ensenya un clip mut i ens demana quins sons creiem necessitar.

Com que el clip és de The World’s Fastest Indian i ell és el supervisor de l'equip de editors de so, recorda mol bé com s'ho va fer per buscar i muntar els sons.

Ah, i tot això és perquè Tim Prebble ha decidit fer de mentor de 4 persones interessades en aprendre sobre el so per cinema i els hi proposa feines i deures, com estudiar films. Quatre afortunats interns virtuals. Chapeau, Tim!

Soroll = Noise = So que fa nosa

Endreçant caixes i carpetes he ensopegat amb un número de la revista GUIX (número 61, novembre 1982) dedicat a "la música a l'escola". En un article d'Ignasi Barjau, que parla de la iniciació al Paisatge Sonor, hi he llegit:

Soroll: El terme anglès “noise” prové del vell francès “noyse” i del provençal tal com es parlava en el s. XI, “noyse”, “nosa”, o “nausa”. Donat el parentesc que hi ha entre el català i el provençal, hi podríem veure una estreta relació entre soroll = so que fa nosa.

Està bé això de noise = so que fa nosa. I moltes altres coses que s'hi diuen, tot i que és un article de fa més de 26 anys! Ara que tothom parla del Paisatge Sonor...

Crec que l'article es mereix una recuperació: La iniciació al “Paisatge Sonor” (pdf). Ignoro si Ignasi Barjau l'ha inclòs en alguna publicació posterior. Per altra banda, si algú trobés que l'accés a aquest article vulnera cap dret, només cal que m'ho faci saber.

Una Filarmònica pel cinema

La Philharmonia Orchestra va començar el 1945 amb la missió de fer, bàsicament, sessions d'enregistrament per a EMI, a la Gran Bretanya.

La seva història és curiosa i al llarg dels anys ha gravat centenars de músiques per pel·lícula, ha fet molts concerts i ara, a més a més, a través de The Sound Exchange, una extensió actualitzada i molt completa del seu web ofereix vídeo podcasts, concerts en línia, entrevistes en vídeo (de qualitat).

Es pot aprendre sobre els instruments de l'orquestra i del món. Es pot escoltar i accedir a sons d'instruments a través d'una biblioteca de mostres sonores gratuïtes i, fins i tot, es pot fer un remix amb un seqüenciador de música en línia... Impressionant!

(La foto és del vídeo sobre l'assaig de la 5a. simfonia de Shostakovich, dirigida per Gustavo Dudamel.)

Mastering Multimedia

De tant en tant, un lloc web et crida l'atenció. T'atrau per algun detall, un post, un article. De vegades, la raó és el disseny de la pàgina, els colors, el grafisme. A Colin Mulvany se li nota una gran passió per la seva feina, el periodisme multimedia.

Alguns posts del Mastering Multimedia d'en Colin:

• Get creative with your video camera
• Opening your video: How not to lose viewers
• Great audio starts in the field
• How to make your video editing easier
• Contest season leaves an impression
• How to make your audio slideshows better
  

Colin també té un magnific vídeo blog, Video Journal.

Fa molt d'efecte la manera com certes persones, certs professionals, s'encaren a la seva feina, la canvien, la milloren i la comparteixen! Quan n'he(m) d'aprendre!

Sonograma, una revista sobre música

La web de música que coordina Carme Miró, engega Sonograma, una revista (en línia) de pensament musical: entrevistes, reflexions sobre l'educació musical, tècniques vocals, tècniques pianístiques, etc.

Els millors desitjos pels sonogramistes!

So digital al cinema (1)

No és un laberint, però s'hi assembla molt. Aquests punts, camins i giragonses són les dades digitals que ocupen un sol dels 4 quadrats que hi ha al costat de cada fotograma de imatge d'una pel·lícula de cinema.

Dels tres sistemes digitals de so per a cinema, el que fa servir aquest petit quadrat és el Dolby Digital (al centre s'hi pot veure el seu logo).

En un segon passen 24 fotogrames i en cada fotograma hi ha quatre petits quadrats com aquest. Per tant, tot el so digital de 6 canals durant un segon, ha de cabre en 96 quadrats minúsculs, enrevessats com petits laberints. Una filigrana!

(La imatge mostrada és el detall d'un negatiu de so, un petit quadrat que fa una mica més de 2 mm de costat. La pel·lícula que es passarà al cinema és un positiu de imatge: per tant, el que ara és negre, després serà blanc)

Tipologia casolana dels sons (1)

Els sons són, de vegades, mengívols. També poden ser olorosos, tocables, somiables. Hi ha evidències que poden ser moltes més coses.

Els sons són llargs i amples.- Plantat davant d'un so (o sota, si es deixa), un es deixa envoltar. Si el so és prou llarg, n'hi ha prou en tancar els ulls. Són sons llargs: una tronada, el mar, la pluja, el vent (sobretot en una arbreda), el trànsit rodat i l'ambient de gent en una gran estació. Són llargs perquè duren en el temps. I també són amples perquè et poden envoltar (si et deixes).

Els sons són grans i petits.- Són petits quan t'hi has d'acostar i parar l'orella. El petit grinyol en engegar l'estufa elèctrica, un clip cau al terra, gires el full del llibre, et grates la barba... Són grans quan no se't fa difícil sentir-los. Fins i tot, alguna vegada, te n'has d'apartar. Un autobús passa arran. El tren. Un tro sec i enfadat...

Un so pot ser ample i llarg i ser alhora petit: el plugim tot just encetat, les remors suaus...

I els sons mitjans.- Són els sons que no són ni prou grans ni prou petits, ni prou amples ni prou estrets, ni prou llargs ni prou curts. D'aquests, sembla que n'hi ha molts. I cada dia se'n fan més. No hi ha qui ho aturi.

Les eines d'un tonmeister

Els amics de TESI em guien fins el lloc web del senyor Eberhard Sengpiel. És enginer de so, un tonmeister, i ofereix cent (100) eines de càlcul en línia sobre àudio, acústica i tècniques de gravació al seu lloc web.

Calculadores, comparadors, taules, fórmules i convertidors. Cent eines. Inacabable!