M'agradaria tenir un ofici

Fa un cert temps que em ronden propostes per donar classes de so per cinema. Però el meu aprenentatge del so no l'he fet en cap escola oficial. I pel que fa al so aplicat al cinema, he après mirant com ho feia en Jordi Sangenís (al vell edifici de Sonoblok), i escoltant, gravant i muntant so, mesclant i també, "veient" films aquí i allà, de tant en tant, en pantalles grans i petites.

I he après llegint molt, sobre els que els altres diuen del so, del cinema, del que senten i del que voldrien sentir. I moltes altres coses. Cadascú fa el seu camí. L'aprenentatge no s'acaba mai.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  

És curiós, de vegades un film petit, modest i desconegut, pot arribar-nos més a prop que el més gran dels disbarats cinematogràfics. Però ara per ara, sembla que "el mercat" només pot digerir aquests disbarats.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

M'agradaria tenir un ofici. Fer feina amb les mans. Fuster, per exemple, com el meu avi. I en acabar la jornada, havent agranat les burbaies i el serradís que embaumen la fusteria, observar satisfet la taula que he enllestit i pensar: a l'entorn d'aquesta taula es reuniran la família i els amics, hi posaran a sobre beure i menjar, xerraran i riuran per les coses més insignificants. Sí, m'agradaria tenir un ofici. Fer feina amb les mans. Construir alguna cosa útil.

del llibre de poemes El seny del foll, de Lluís Maicas. Ed. Perifèrics, Palma de Mallorca, 1998.

Costen de trobar els llibres de Maicas. De tant en tant, en trob algun a les llibreries de segona mà. Sorprèn una mica que, quan llegeixes la seva biografia literària, no diuen que aquest poeta és també el director de l'empresa mallorquina que fa les galetes Quely... Són ben bones...