Pàgines

dijous, 1 de gener de 2004

Escoles de cinema i Mark Berger

Mark Berger és un mesclador de cinema amb 4 Oscars: Amadeus (1984), Apocalypse Now (1979), The English Patient (1996) i Right Stuff (1983).

És interessant el que el senyor Berger suggereix a qui vulgui començar en el món del cinema:
"When people come and ask about what shall I do to learn filmmaking or what courses should I take to become a filmmaker, the first thing that I always tell them is: don’t take any film courses.

Study art or history or science or literature or even economics – anything that gives you a large context to put your ideas into.

For example, if you want to be an editor, you need to develop a way of reacting to various scenes. It should be with a history and a background of other things besides just other films.

You can always learn by yourself and go to a lot of movies and read books, but the context that you put that knowledge into, in terms of the rest of the world, is much more important than the specifics about any given film or director..."
Segur que hi ha algú a qui no els fa cap gràcia aquestes recomanacions. Paciència. Per llegir l'article complet.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si tenim en compte que l'article és del 1989!!!.... Entenc i comprenc que les persones evolucionem, modifiquem els nostre discurs ja que la nostra realitat per sort és variable, està en constant canvi, com els sons.

No crec que es tracti d'una "gran contradicció" com intueixo que apuntes amb el teu comentari, segurament demà tu tampoc pensaràs el mateix que avui... reflexiona-ho...

Bon blog! ;-)

Ricard Casals Alexandri ha dit...

L'article és del 1989. El meu post és del mes de gener del 2004 (!) i ahir, divendres, li vaig preguntar al senyor Berger què en pensava. Em va semblar que ho trobava plenament vigent.

Ara hi ha escoles molt millors, això està clar. Però les que prioritzen el coneixement i la pràctica de determinades eines de treball (ex.: ProTools) no ajuden als alumnes. Això és el que em sembla.

Per cert, sr. anònim, jo no sé qui és vosté, però en canvi vosté si sap qui sóc jo (al menys, pel blog)...

Salut!

Ricard