Els sons són, de vegades, mengívols. També poden ser olorosos, tocables, somiables. Hi ha evidències que poden ser moltes més coses.
Els sons són llargs i amples.- Plantat davant d'un so (o sota, si es deixa), un es deixa envoltar. Si el so és prou llarg, n'hi ha prou en tancar els ulls. Són sons llargs: una tronada, el mar, la pluja, el vent (sobretot en una arbreda), el trànsit rodat i l'ambient de gent en una gran estació. Són llargs perquè duren en el temps. I també són amples perquè et poden envoltar (si et deixes).
Els sons són grans i petits.- Són petits quan t'hi has d'acostar i parar l'orella. El petit grinyol en engegar l'estufa elèctrica, un clip cau al terra, gires el full del llibre, et grates la barba... Són grans quan no se't fa difícil sentir-los. Fins i tot, alguna vegada, te n'has d'apartar. Un autobús passa arran. El tren. Un tro sec i enfadat...
Un so pot ser ample i llarg i ser alhora petit: el plugim tot just encetat, les remors suaus...
I els sons mitjans.- Són els sons que no són ni prou grans ni prou petits, ni prou amples ni prou estrets, ni prou llargs ni prou curts. D'aquests, sembla que n'hi ha molts. I cada dia se'n fan més. No hi ha qui ho aturi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada