Un so especial

Havia trobat un so especial, diferent, únic. Però com que aquella tarda no havia agafat la gravadora, no se'l va poder endur. Va decidir memoritzar-lo d'alguna manera.

Tenia por d'oblidar el que ell pensava que era l'essència del so i es va esforçar en recordar-lo com si fos un petit conte, com si el so expliqués un conte. I així ell ho va anar explicant als amics, narrant una petita història. Cada dia, aquesta narració s'enriquia i s'allargava una mica més.

Va transcorre tota una setmana i, finalment, abans d'ahir, va poder anar al racó on esperava tornar a sentir aquell so especial, diferent, únic. El va sentir i el va gravar, però ja no li va semblar ni tan especial, ni tan únic. Només diferent.

Fa una estona que l'he deixat al seu petit estudi, ben capficat encara, estudiant l'enregistrament.