La revista L'ARC VOLTAIC va publicar en l'edició de l'estiu de 1980 (número 8) aquesta entrevista, feta per Ramón Font i Ernest Blasi, a Joan Quilis, tècnic de so directe, pioner i mestre en aquesta branca del so per a cinema.
(Joan Quilis - a l'esquerra - fent el so directe de KRAMPACK)
[...] una entrevista amb en Joan Quilis, tècnic de so - o bé, segons les denominacions d'altres països, sonidista, sound operator, ingénieur du son -, pretén d'obrir l'horitzó del lector cap a indrets específics de la tècnica i l'estètica fílmica, i esbrinar-ne la interrelació.
A. V. Quina és la situació del so dins la producció cinematogràfica a Espanya [1]?
J.Q. La majoria de vegades trobem el so en una situació que indefectiblement es reflecteix després a les pel·lícules. El paper que juga durant el rodatge és convencional, i el tracte que rep, displicent. Només se'l reclama per a l'acabat del film. Per a aquest acabat hi ha uns models, que poden variar amb les modes i les èpoques, però que gairebé sempre són els estàndars americans. Ara bé, aquí ni tan sols ens referim al model "original". Des de la nostra situació còmoda i rutinària, el model de so més a l'abast dels recursos posats a contribució pels productors, de la infraestructura tècnica de què disposem i de l'orella atàvica i ensinistrada de l'espectador, és el d'un determinat cinema de Hollywood en V.E. [...]
Aquí, per llegir l'entrevista sencera.
[1] No oblidar que es tracta d'una entrevista feta el mes de maig de 1980. Encara que en algun moment pugui no semblar-ho.
* * *
Al llibre Disseny i creativitat sonora, hi ha una entrevista més recent a Joan Quilis, feta per Cinto Niqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada