Pàgines

dissabte, 15 de desembre del 2007

Un so especial

Havia trobat un so especial, diferent, únic. Però com que aquella tarda no havia agafat la gravadora, no se'l va poder endur. Va decidir memoritzar-lo d'alguna manera.

Tenia por d'oblidar el que ell pensava que era l'essència del so i es va esforçar en recordar-lo com si fos un petit conte, com si el so expliqués un conte. I així ell ho va anar explicant als amics, narrant una petita història. Cada dia, aquesta narració s'enriquia i s'allargava una mica més.

Va transcorre tota una setmana i, finalment, abans d'ahir, va poder anar al racó on esperava tornar a sentir aquell so especial, diferent, únic. El va sentir i el va gravar, però ja no li va semblar ni tan especial, ni tan únic. Només diferent.

Fa una estona que l'he deixat al seu petit estudi, ben capficat encara, estudiant l'enregistrament.

2 comentaris:

Carme Miró ha dit...

Gràcies, Ricard, per haver escrit aquest especial relat.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Ja ho veus. El poder evocatiu del so. M'agradaria saber escriure millor. I escoltar millor!

Cada dia, els teus blogs-blocs són millors!

Salut!