Pàgines

dijous, 27 de novembre de 2003

Sons petits i propers

Sons de mida humana.
Els que pot fer, o provocar, cadascú.

També els fa el gos a casa, els estris de cuina,
les portes dels cotxes, la gent a les botigues.
El so de moltes eines, joguines, mobles...
Hi caben en una mà.
No són enormes ni t'embolcallen com el vent
(que avui hi és, incansable, com un caçador).

Sons que, sovint, un se n'apropia.
I l'esperes. I el frueixes. Petit plaer.
L'ampolla d'oli omplint el setrill de vidre.
Glu-glu-glú únic, diferent del d'omplir un got de vi, un got d'aigua o un got de llet.

Sons propers. Te'ls pots endur "posats".
Te'ls pots endur a la butxaca.
Encara que algú, possiblement,
trobaria que un mar, el seu mar, ja és un so proper.
En això no hi tinc res a dir.