Podeu intentar veure els dos muntadors de so, en Joan i en Jordi, i el mesclador (un servidor), treballant a les fosques a la sala on fèiem els darrers retocs a la mescla de so de la pel·lícula "El cant dels ocells".
(La instantània és extreta del mateix vídeo a la carta)
2 comentaris:
No conec personalment a l'Albert Serra, però si que connec el seu entorn d'amistats i a vegades m'expliquen alguna de les seves teories radicals. De fet quan el veig a entrevistes o a les presentacions de les pel.lícules que fa a Girona, sempre penso que es una mena de Dalí del Pla de l'Estany. Radical fins i tot en la manera d'expressar-se.
Suposo que al seu film, el treball sonor deu ser molt estricte i que sembli el més real possible. No li agraden els artificis, crear ambients que no s'han produit mentres rodava.
Salut.
No sé si diria que el treball sonor d'en Serra és estricte i sense artifici. Potser sí. Encara que una pel·lícula ja és, en si mateixa, un enorme artifici. Hi ha sempre una transformació, una contínua re-elaboració, un buidatge...
Qui sap, cada director respira diferent!
Salut
Ricard
Publica un comentari a l'entrada