Pàgines

divendres, 2 de maig de 2008

Textos: Joan Lluís

pastor amb el seu gos
Els clams dels pastors (1)

- Xet, xet, xet... - Llavors, el mateix pastor clama el gos d'atura: - Moret. Moret. Moret! Tè, tè, tè! - . (Naturalment, qui diu Moret pot dir Pastora o bé un altre nom dels que s'acostumen a donar als gossos.)

Si el gos s'ha perdut per dins algun fons d'allau o algun precipici, i comprèn que no pot eixir-se'n per ell mateix, es posa a fer uns clapits de "nyau! nyau! nyau!", i, ràpidament, un "nyuuu!", com un somiqueig, que se sent de molt lluny si es para bé l'orella; i, de seguida, torna a fer tres clapits forts i secs, per fer-se sentir del seu amo, ja que, encara que faci vent fort, és segur que arribarà algun dels clapits a orelles d'aquest.

D'aquesta manera han estat salvats molts gossos d'atura que, si no haguessin clamat, s'haurien perdut irremissiblement.
Records de la meva vida de pastor, de Joan Lluís. Editorial Barcino, Biblioteca Folklòrica Barcino, Núm 12. Barcelona, 1964.

(Fotografia: "Un pastor afalagant el seu gos d'atura". Cl. Museu d'Indústries i Arts Populars, de Barcelona.)