La veu i la poesia

L'Stefano em fa arribar aquest fragment, interessant, de Carles Riba:

[...] No, en considerar les maneres i mitjans d'imitar, com a traductor, la personalitat i l'estil de l'original jo no podia atendre tot d'una el caràcter de la poesia per ésser recitada. Tant més que, al llarg d'aquests anys, havia esdevingut ferma en mi la convicció que tota poesia, fins la que sembla girada més cap endins de l'ànima i dels seus rics silencis, és en la veu, i únicament per ella que té l'última i necessària realització de la seva qualitat que es comunica plenament, fins i tot al lector solitari. [...]

Clàssics i Moderns, Nota preliminar a una segona traducció de l'Odissea, de Carles Riba. Edicions 62, Barcelona.

La veu i la poesia. No desitjo que aquesta idea hagi de ser contrària a "l'objectiu de la mètrica no és la música, sinó el silenci", de Miquel de Palol, exposat en un post anterior. Més aviat les dues naveguen per oceans distints, encara que tots són d'aigua salada.

Altres poemes amb la veu d'Stefano SanFilippo, en aquest quadern:

• Veus i poemes (6): Stefano S. llegeix Giovanni Pascoli.
• Veus i poemes (5): Stefano S. llegeix Salvatore Quasimodo.
• Veus i poemes (4): Stefano S. llegeix Safo i Quasimodo .
• Veus i poemes (2): Stefano S. llegeix Cesare Pavese.