Ho volia gravar tot. Frenèticament. Sense treva. Sense defalliment. Fins que es va aturar en sec: es va adonar que necessitaria la resta de la seva vida per escoltar-ho. I que li faria falta encara més temps per a fer-ne una tria! Sense comptar, és clar, amb tots els canvis tecnològics que farien trontollar el seu propòsit.
Després de l'aturada es va quedar uns mesos en blanc, sense objectiu.
A través d'uns coneguts comuns sé del cert que s'ha jubilat i, resignat, segueix caçant sons. Els neteja, els endreça, els hi posa nom i els guarda en caixes de plàstic. Un dia l'he de visitar. Qui sap, potser em fa hereu universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada