Els papers de seda que emboliquen les taronges sempre m'han semblat com una partitura sense notes ressonant en un camp assolellat, amb flors roges i llampants. Són paperets que després conserven una olor dolça i, amagats entre les pàgines d'algun llibre, poden funcionar la mar de bé.
A Burriana (Castelló) hi ha un Museu de la Taronja on expliquen moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada