Pàgines

dilluns, 18 de desembre de 2006

Les dotze (van tocant)

les dotze hores
Al carrer s'hi pot trobar de tot. Un dia, de camí del supermercat, el mesclador va recollir un rellotge de paret dins una bossa de plàstic. Una còpia xinesa d'un rellotge de pèndul, corda d'espiral, caixa de fusta (uns 60 cm.) i una petita porta de vidre.

Encara funciona (estava gairebé nou) i aquest és el seu so quan toca les dotze. Pot servir (en cas de necessitat) pel Cap d'any.

Si no fos mesclador, voldria ser drapaire!

(0:28, 436 KB, mp3 estèreo)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tan sols volia dir-te que el teu blog em sembla d'allò més evocador.

Tot llegint el teu blog, m'ha vingut al camp un d'aquests poemes curts orientals anomenats Haikú que em sembla que és extremadament sonor i que quadra perfectament amb aquesta bitàcola. Diu així:

Furu ike ya El vell estany;
Kawazu tobikomu hi salta una granota.
Mizu no oto El so de l'aigua.

MATSUO BASHO

Seguiré el teu blog amb interès. Gràcies.

Ricard ha dit...

Gràcies pel teu comentari i el recordatori d'en Basho.
Quan trobi un japonès disposat, gravo l'haikú en el seu so original.

Salut!