Bateguen i repiquen portes i finestres, volen les cortines, les persianes. El toldo deslligat del veí fa vibrar la barana compartida del balcó. Si els batecs fossin prou duradors, un podria somiar que viatja en tren, de nit.
Xiulen les escletxes. Perillen els testos. I per les voreres es camina sobre munts de fulles. Quan es simula aquest so per al cinema amb els anomenats efectes de sala (o Foley effects), s'acostuma a trepitjar cinta magnètica rebregada. Estereotips.
Mentrestant, les ràfegues espolsen i fan tremolar les branques. Segons la filera d'arbres que et toca tens una remor distinta, més o menys fina. I com que no van compassades, les branques de tots els arbres produeixen un so continu que neix i mor amb el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada