Pàgines

dijous, 23 de novembre de 2006

Veus i poemes (10): Rosselló-Pòrcel

En Mateu i Adrover llegeix un poema de Rosselló-Pòrcel:
A Mallorca, durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938).
(0:54, 844 KB, mp3 estèreo)

Buscant sobre el poeta trobo un blog magnífic sobre els arbres, Amics arbres · Arbres amics. Anem per bon camí!

3 comentaris:

F. Mas i Castanyer ha dit...

Soc de la colla que fem 'Amics arbres · Arbres amics'.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Salut.

Joan Vicenç ha dit...

A Amics arbres hi trobaràs aquest poema:

http://amicsarbres.blogspot.com/2006/03/bartomeu-rossell-prcel.html


Salut i gràcies.

Ricard ha dit...

El vostre blog és una meravella.
Gràcies per l'esforç!