Jaume Mateu diu Rosselló-Pòrcel
A Mallorca, durant la guerra civilBartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938).
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Buscant sobre el poeta trobo un blog magnífic sobre els arbres, Amics arbres · Arbres amics. Anem per bon camí!
3 comentaris:
Soc de la colla que fem 'Amics arbres · Arbres amics'.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Salut.
A Amics arbres hi trobaràs aquest poema:
http://amicsarbres.blogspot.com/2006/03/bartomeu-rossell-prcel.html
Salut i gràcies.
El vostre blog és una meravella.
Gràcies per l'esforç!
Publica un comentari a l'entrada