Es pot concebre el so d'un projecte a priori? Es pot imaginar? Em resisteixo a acceptar que un so no es pot concebre, que un so no es pot rumiar ni imaginar. Ja sé que un text es pot elaborar mentalment abans d'escriure'l. I que una melodia es pot inventar, xiular o cantar abans d'anotar-la.
Però em sembla que hi pot haver, a priori, un acostament al disseny d'un so (o d'un projecte de sons). Encara que el treball sonor es faria ja amb els sons a la mà. Perquè és quan es grava el so, quan s'escolta el gravat, quan s'escurça, s'allarga, s'edita (com amb un text), quan hi ha contrast amb l'altre so, quan hi ha contrapunt, quan s'equalitza, es processa, es manipula, etc, és aleshores quan es treballa amb el so. Directament.
Una part de pensar un so és pensar l'escenari on el so existeix. O existirà, encara que sigui curt, breu. Una altra part és saber què/qui el produeix. Si és que cal que alguna cosa/algú el produeixi.
Em sembla que es pot imaginar quina forma tindria aquest so (si tingués forma). O quin to-color tindria (si tingués to-color). Potser sí que es pot assajar un so, imaginant-lo o dient-lo.
En el calaix de temes i notes sobre el sons, n'hi ha que treuen el cap sovint. I burxen i burxen fins que els dono forma en aquest quadern. El d'avui em fou provocat per un llibre menut i ple d'idees: De l'écriture sonore, de Daniel Deshays. Éditions Entre/Vues (1999).
A la pàgina onze hi diu: "...le son ne peut pratiquement pas être conçu a l'avance". Per aquí no hi passo, de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada