"[...]El vent del capvespre comença d'agenollar-seUn esclat al llegir Blai Blonet! El jove (pàgina 14). Empúries. Barcelona, 1987.
davant el sol. Pujà al seu cavall roig.
El trespoleig de les potes ferrades en els reclaus,
i en el coll vermell del Carrer de les Parres,
li feia companyia, com en fan totes, totes
les coses que estalvien la corcada, la muda
remor de pensar entotsolat dalt d'un cavall...
El cavall sonava:
el so és un sentiment que arriba a tothom [...]"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada