Han vingut a visitar l'estudi on treballo. Ensenyar-ho, de tant en tant, és refrescant. Fer un recorregut, ordenat i explicat, ens actualitza la imatge-idea que tenim d'allà on treballem.
Estan preparant una pel·lícula per a cinema rodada en vídeo. Les preguntes que un es fa s'entrellacen entre elles. Vídeo per la immediatesa, la intimitat, el cost del material, l'equip reduït de persones...
Però amb quina càmera?, a 24 o a 25 fps? On es fa el transfer final a 35 mm.? Com es veuran els plans generals? Acceptarem, en un llargmetratge de ficció, veure la textura - línies - gra - indefinició - saturació de la imatge projectada? I el so? Aquest plantejament de "guerrilla" permetrà un format final de so digital (6 canals)?
Fer pel·lícules és tan car ! És tan car fer pel·lícules ? Hauríem de recuperar (o recrear-repensar) les possibilitats de fer-crear unes obres (films) que no hagin d'estar sotmeses a tantes lleis: la durada, els canals i espais d'explotació, els processos i els equips que hi participen... (estereotips, hàbits, rutines, indústria, mercat).
Potser unes obres més petites. Més immediates. Entre el món del vídeo d'autor ("de creació") i el món del cinema hi ha massa distància. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada