La il·lusió al teatre

En una època que rondava pels interiors dels teatres de poble, el mesclador quedava sovint encisat per maquinàries estranyes, normalment fetes de fusta i teles, mig arraconades i plenes de pols. Instruments per fer efectes sonors: les il·lusions sonores del vent, el tro, el mar...

A l'interior del castell de Český Krumlov (una petita ciutat de la república txeca) hi ha un teatre barroc que conserva tota maquinària. A la seva web s'hi pot escoltar el so del vent fet per aquest estri (foto de Lubor Mrázek):

En una revista de ara fa gairebé 90 anys, D'Ací d'Allà [1], trobo un article curiós sobre aquesta maquinària per fer efectes sonors al teatre.

Anys endarrera, a Sabadell, en un dels actes d'un melodrama, el primer actor deia un monòleg, perdut entre el rocam d'una muntanya, abrupta. L'autor s'havia treballat la col·laboració de la naturalesa perquè en el moment que el primer actor fes sabedor al públic de la tempestat de passions que agitava el seu esperit, coincidís amb un temporal de trons i llamps que empitjorés la patètica situació del personatge. Per a donar més realitat a la cosa, el traspunte s'havia instal·lat entre bastidor, al cim del corriol per on davallaven a l'escena els personatges, que venien de la part alta de la muntanya. Mentre el galant etzibava un bell paral·lel entre l'estat del seu esperit i l'estat atmosfèric, hagué d'esclatar el tro que estava escrit. [...]

Aquí hi ha l'article sencer (5 pàgines escanejades i passades a text en un sol doc pdf).

[1] Sembla ser que a partir de juliol de 1922, el nom de la revista incorpora una "i", i passa a dir-se D'Ací i d'Allà.