Pàgines

dimecres, 28 de setembre de 2005

Visionats i ràbia

Abans d'ahir, dilluns, vaig veure (visionar, en diem) dues pel·lícules a la feina. Feia molt que no passava. Sempre ens falta temps i, un cop entren a mescles, costa poder veure-les senceres i sense entrebancs.

Al matí, an unfinished life. Un cop vista la primera bobina (d'uns 14 minuts) ja no podia alçar-me i marxar. En volia més. Gran pantalla amb una còpia de 35 mm. amb so original sense subtítols. El meu coneixement de l'anglès no és suficient per entendre-ho tot, però tant se val. Tant se val.

Quina ràbia. Enganxat a la cadira, com quan érem marrecs...

I per la tarda, Corpse Bride. Apa, ja hi tornem a ser. Vista en projecció de betacam en pantalla gran d'una cinta protegida (logos i viratge de color). Cinc bobines amb un so envejable.

Quina ràbia. Aquesta tropa saben fer tan bé el so! El que m'enganxa, m'arriba i m'acosta a la història, és el detall. Què hi vols fer? El detall en cada so. Personalitzat, ric. Quin desastre!

3 comentaris:

Judith ha dit...

Corpse Bride! quines dentetes...

Ricard ha dit...

Ja ho veus. Molt sovint, a la feina veiem les pel·lis abans que ningú. I en gaudim. O les patim. Depèn de la pressa i de com ens arriba tot el material. Aquesta CORPSE BRIDE és una delícia.

Salut.

Tina Vallès ha dit...

dentasses, judith, dentasses!