El riu és ample, groguenc i tèrbol. Més enllà de la riba sorrenca creixen les casuarines i quan el vent agita les seves fulles brodades fan un soroll com de veus humanes. Els indígenes les anomenen "l'arbre que parla", i diuen que si hom es troba, a mitjanit, a sota d'un d'ells, s'escolten veus de gent desconeguda explicant secrets de la terra.Extret, i adaptat al català, del Carnet de un escritor, de William Somerset Maugham. Editorial Plaza & Janés. Barcelona, 1961. Traducció castellana de Manuel Bosch Barrett. (La negreta és meva)
dilluns, 31 de març del 2008
Textos: William Somerset Maugham
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Aquesta tarda m'he acostat a la casa del llibre per comprar un exemplar. Aquesta nit el començo...
per cert un blog molt interessant.
Gràcies, Augusto. Que la lectura t'aprofiti.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada