Prepares el mini-disc. Connectes el micròfon, el deixes allà on no li toqui el vent. Et penges els auriculars. Ajustes el nivell de gravació. Arrenques a gravar. Quiet. Escoltes. Passa força gent pel carrer i ningú es fixa en l'altre que perd el temps com vol.
Les espardenyes piquen: un so com de partit de ping-pong. Un turista amb la maleta amb rodes: com el carro d'anar al super. Si les rajoles tenen el dibuix de la flor, el trec-trec és caòtic. Si no, és molt rítmic i et venen ganes de seguir-lo xiulant.
Escoltes. Si et distreus esperant que, a la dreta, arrenqui el bus com un elefant, et sorprèn la bicicleta que surt per l'orella esquerra imitant el rodet d'una canya de pescar. I les veus. Tan a prop, si el micròfon està ben orientat. Escoltes una bona estona.
Al plegar, no caldria guardar la gravació: només m'ha de servir per això, per escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada