Quan hi ha poc so, el públic - al cinema - escolta més i es mou poc (al seu seient).
Arrencar una pel·lícula amb un nivell alt de so (sigui o no música) pot ser contraproduent. Algú, a la cabina de projecció, pot decidir baixar el nivell d'amplificació de l'àudio i fer perillar la intel·ligibilitat del diàleg de la resta del film.
Després d'uns dies mesclant, hi ha una acomodació de les maneres de treballar i comencem a saber si podem demanar més un de l'altre (el muntador de so al mesclador, el mesclador al muntador de so). També comencem a saber quan i com podem demanar-ho. El respecte mutu fructifica.
2 comentaris:
Hola Ricard,
Em fascinen les activitats que fan el sonidiste, el muntador de so, el mesclador de so...aprendre a escoltar des de diferents punts d'oïda...
Gràcies, Ricard.
Són, o haurien de ser, activitats complementàries. Van seguides en el temps i s'entrellacen. Cap és més important que l'altra... com en tot, no?
Salut
Publica un comentari a l'entrada